El desmesurat afany de protagonisme de l'incombustible Rafael Blasco ha posat en un compromís al president del Consell. Arraconat en una conselleria sense competències ni pressupost, Rafael Blasco ha volgut buscar-se un espai al paper premsa rescatant la fracassada proposta electoral de Rajoy d'instaurar un contracte d'integració per a immigrants no comunitaris.
Supose que el seu cap, Francisco Camps, no estava al corrent, i si ho estava ha demostrat que va calcular malament la repercussió de la proposta, perquè als contrincants de Camps en el PP i en l'Església els ha faltat temps per a desacreditar la proposta del seu conseller d'Immigració, i de pas minvar les possibilitats de Camps com a virtual successor de l'actual líder del PP, Mariano Rajoy.
El rebuig d'Esperanza Aguirre, els bisbes, El Mundo i la COPE cap al contracte d'immigració que pretén implantar Blasco al País Valencià, només pot entendre's en el context de la lluita de poder en el PP i els intents d'Aguirre i la seua tropa de barrar el pas a Rajoy en el seu frustrat intent d'emancipació per a córrer en solitari -aixì sí, amb el seu equip- cap a la convocatòria de les generals de 2012.
Rajoy ha eixit guerrer. Tots aquells que esperaven que la nit del passat 9 de maig anunciara retirades i renúncies, es van quedar momentàniament paralitzats quan dos dies després no sols no va fer això, sinó que va anunciar la seua intenció d'optar a una tercera oportunitat amb energies i equip renovat.
Ací a casa, Francisco Camps, després d'haver meditat uns segons, supose, va considerar que el seu millor moviment era abrigar Rajoy i dissuadir les ànsies d'Esperanza Aguirre. I la presidente madrilenya no li l'ha perdonada. Així que qualsevol pas que done d'ara en avant el president de la Generalitat serà de forma automàtica desacreditat per Aguirre, per l'Església (qui ho anava a dir), i per tota la parafernàlia mediàtica posicionada en la defenestración de Rajoy.
I en això que apareix el en altre temps fred i calculador Blasco per a servir-los en safata l'andanada a Aguirre i a l'Església. Així, sense voler, el conseller d'Immigració ha proporcionat munició a aquells que demanen el cap de Rajoy, als seus valedors, i als que se li postulen com a successors naturals, entre ells el propi Camps. La veritat és que Blasco en esta ocasió ha defraudat. M'haguera agradat escoltar la conversació entre Camps i Blasco després que este posara el cap del president del Consell en la diana perquè Aguirre i els seus el deixaren en evidència, sense pietat.
Supose que el seu cap, Francisco Camps, no estava al corrent, i si ho estava ha demostrat que va calcular malament la repercussió de la proposta, perquè als contrincants de Camps en el PP i en l'Església els ha faltat temps per a desacreditar la proposta del seu conseller d'Immigració, i de pas minvar les possibilitats de Camps com a virtual successor de l'actual líder del PP, Mariano Rajoy.
El rebuig d'Esperanza Aguirre, els bisbes, El Mundo i la COPE cap al contracte d'immigració que pretén implantar Blasco al País Valencià, només pot entendre's en el context de la lluita de poder en el PP i els intents d'Aguirre i la seua tropa de barrar el pas a Rajoy en el seu frustrat intent d'emancipació per a córrer en solitari -aixì sí, amb el seu equip- cap a la convocatòria de les generals de 2012.
Rajoy ha eixit guerrer. Tots aquells que esperaven que la nit del passat 9 de maig anunciara retirades i renúncies, es van quedar momentàniament paralitzats quan dos dies després no sols no va fer això, sinó que va anunciar la seua intenció d'optar a una tercera oportunitat amb energies i equip renovat.
Ací a casa, Francisco Camps, després d'haver meditat uns segons, supose, va considerar que el seu millor moviment era abrigar Rajoy i dissuadir les ànsies d'Esperanza Aguirre. I la presidente madrilenya no li l'ha perdonada. Així que qualsevol pas que done d'ara en avant el president de la Generalitat serà de forma automàtica desacreditat per Aguirre, per l'Església (qui ho anava a dir), i per tota la parafernàlia mediàtica posicionada en la defenestración de Rajoy.
I en això que apareix el en altre temps fred i calculador Blasco per a servir-los en safata l'andanada a Aguirre i a l'Església. Així, sense voler, el conseller d'Immigració ha proporcionat munició a aquells que demanen el cap de Rajoy, als seus valedors, i als que se li postulen com a successors naturals, entre ells el propi Camps. La veritat és que Blasco en esta ocasió ha defraudat. M'haguera agradat escoltar la conversació entre Camps i Blasco després que este posara el cap del president del Consell en la diana perquè Aguirre i els seus el deixaren en evidència, sense pietat.
En definitiva, Blasco ha perdut facultats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada