Sí però no, però si m'ho demana Mariano potser. El president de la Generalitat, Francisco Camps, transmet la sensació que la seua decisió d'esgotar la legislatura és ferma, però no obstant les pressions que rep des de Madrid i des del seu propi entorn el fan dubtar.
No crec que Camps done el pas de fer ús de la facultat que li atribuïx el reformat Estatut per a dissoldre el Parlament i convocar eleccions. És, al meu entendre, el que hauria de fer tot just abans de presentar la seua renúncia a la reelecció per haver mentit de forma flagrant als ciutadans en les Corts, per haver-se vist involucrat en sòlides trames de corrupció, per la paràlisi a què té sotmés al Consell, i per un balanç de gestió del què només sobreïx retrocés econòmic, destrucció d'ocupació, confrontació institucional, fracàs educacional, deute, manipulació informativa, boicot a les polítiques socials, balafiament, amiguisme, i un retrocés democràtic sense precedents que té el seu millor reflex en el segrest de les Corts, on el PP capgira els reglaments fins a interpretar-los al seu capritx i conveniència.
Camps deu estar contemplant distints escenaris. Si esgota la legislatura pot trobar-se que prosperen els recursos contra la decisió del TSJCV d'arxivar la causa per suborn en contra seu i es reòbriga el procés judicial just abans de les eleccions, però Camps ha de considerar mínimes les probabilitats que això ocórrega. Per contra, si avança les eleccions pot trobar-se amb la possibilitat que es veja forçat a dimitir acabada d'estrenar la legislatura per una eventual complicació de la trama Gürtel. Personalment no descarte que la situació se li complique al PP. I si no, que explique els motius del cessament del director general de RTVV, ja que si l'única cosa que se li pot tirar en cara a Pedro García és haver-se deixat regalar trages, en teoria es donarien les mateixes circumstàncies en Camps perquè este deixara el càrrec.
Per si de cas, en la recent remodelació del Consell Camps ja ha desposseït de funcions i pes polític a qui poguera tindre temptacions de substituir-li com a inquilí del Palau.
I mentres Camps roman atrapat en dilemes personals i intrasferibles, el seu alquimista, Rafael Blasco, intensifica els rastrejosòpics a compte de tots els valencians per a conéixer amb el major grau possible de certesa per on esbufega l'ànim dels ciutadans, però en esta ocasió hi ha una variable que no controla: el grau de frustració, decepció i desengany que haja pogut causar la conducta de Camps entre votants ocasionals del PP. No tot el vot que rep el PP és incondicional.
No crec que Camps done el pas de fer ús de la facultat que li atribuïx el reformat Estatut per a dissoldre el Parlament i convocar eleccions. És, al meu entendre, el que hauria de fer tot just abans de presentar la seua renúncia a la reelecció per haver mentit de forma flagrant als ciutadans en les Corts, per haver-se vist involucrat en sòlides trames de corrupció, per la paràlisi a què té sotmés al Consell, i per un balanç de gestió del què només sobreïx retrocés econòmic, destrucció d'ocupació, confrontació institucional, fracàs educacional, deute, manipulació informativa, boicot a les polítiques socials, balafiament, amiguisme, i un retrocés democràtic sense precedents que té el seu millor reflex en el segrest de les Corts, on el PP capgira els reglaments fins a interpretar-los al seu capritx i conveniència.
Camps deu estar contemplant distints escenaris. Si esgota la legislatura pot trobar-se que prosperen els recursos contra la decisió del TSJCV d'arxivar la causa per suborn en contra seu i es reòbriga el procés judicial just abans de les eleccions, però Camps ha de considerar mínimes les probabilitats que això ocórrega. Per contra, si avança les eleccions pot trobar-se amb la possibilitat que es veja forçat a dimitir acabada d'estrenar la legislatura per una eventual complicació de la trama Gürtel. Personalment no descarte que la situació se li complique al PP. I si no, que explique els motius del cessament del director general de RTVV, ja que si l'única cosa que se li pot tirar en cara a Pedro García és haver-se deixat regalar trages, en teoria es donarien les mateixes circumstàncies en Camps perquè este deixara el càrrec.
Per si de cas, en la recent remodelació del Consell Camps ja ha desposseït de funcions i pes polític a qui poguera tindre temptacions de substituir-li com a inquilí del Palau.
I mentres Camps roman atrapat en dilemes personals i intrasferibles, el seu alquimista, Rafael Blasco, intensifica els rastrejosòpics a compte de tots els valencians per a conéixer amb el major grau possible de certesa per on esbufega l'ànim dels ciutadans, però en esta ocasió hi ha una variable que no controla: el grau de frustració, decepció i desengany que haja pogut causar la conducta de Camps entre votants ocasionals del PP. No tot el vot que rep el PP és incondicional.
1 comentari:
La remodelació del Consell només ha servit per a que Camps deixe en calçotets
al seu presumpte successor, Vicente Rambla, i el deixe sense opcions. Li ha
segat tota temptació i tota aspiració. A Rambla no el vorem des d'ara a cap
banda. Sinó, fixeu-xe com a la premsa afí al PP Rambla ja no torna a eixir en
cap foto. I no cal dir de Canal 9. Fixeu-se.
Publica un comentari a l'entrada