Era el titular d'un periòdic relatiu a la notícia d'una enquesta que ha elaborat i difós el PPCV en plena tempesta de corrupteles. Com una sibil·lina forma de distraure l'atenció, vénen a dir: passen i vegen, a pesar de la que està caient, els valencians continuen confiant de forma majoritària en el PP.
O siga, que el PP treu pit.
Ignore si l'enquesta ha sigut precuinada o no, però el PP ha de tindre clara una cosa irrefutable que no precisa de sondejos per a ser ratificada: el poder és efímer, com bé sap Mariano Rajoy, i com pareixen haver oblidat Camps, Costa, Rambla, Cotino, Serra, etc. No es pot recórrer a l'autocomplaença cada vegada que et sorprenen amb el fang al coll.
La societat valenciana ha demostrat al llarg de la història ser prou crítica per a posar a cada u en el seu lloc quan correspon. I quan tots o part dels càrrecs públics ocupats a fabricar desmentits cada vegada menys consistents, acaben en el lloc que els corresponga, començarà l'encreuament de reprotxes entre ells.
De fet ja ha començat. De ser certes les gravacions policials (realitzades, esta vegada sí, amb autorització judicial), i desviant-nos del fons de l'assumpte, ja sabem la consideració que té, per exemple, Ricardo Costa de Vicente Rambla, o el respecte que a David Serra li infon la figura de Francisco Camps ("ESE lo sabe todo").
Ja sabem, o podem endevinar, a més, els motius pels quals Camps va retirar poders a Rambla, o la causa de la marxa de l'eterna cap de gabinet de Camps.
El PP necessita delectar-se en sondejos d'autocomplaença perquè li causa pànic la idea de no aconseguir el diputat número 49, i eixe número màgic que atorga la majoria absoluta, encara sense l'escàndol de corrupció, estava ahí esbufegant-li el bescoll.
O siga, que el PP treu pit.
Ignore si l'enquesta ha sigut precuinada o no, però el PP ha de tindre clara una cosa irrefutable que no precisa de sondejos per a ser ratificada: el poder és efímer, com bé sap Mariano Rajoy, i com pareixen haver oblidat Camps, Costa, Rambla, Cotino, Serra, etc. No es pot recórrer a l'autocomplaença cada vegada que et sorprenen amb el fang al coll.
La societat valenciana ha demostrat al llarg de la història ser prou crítica per a posar a cada u en el seu lloc quan correspon. I quan tots o part dels càrrecs públics ocupats a fabricar desmentits cada vegada menys consistents, acaben en el lloc que els corresponga, començarà l'encreuament de reprotxes entre ells.
De fet ja ha començat. De ser certes les gravacions policials (realitzades, esta vegada sí, amb autorització judicial), i desviant-nos del fons de l'assumpte, ja sabem la consideració que té, per exemple, Ricardo Costa de Vicente Rambla, o el respecte que a David Serra li infon la figura de Francisco Camps ("ESE lo sabe todo").
Ja sabem, o podem endevinar, a més, els motius pels quals Camps va retirar poders a Rambla, o la causa de la marxa de l'eterna cap de gabinet de Camps.
El PP necessita delectar-se en sondejos d'autocomplaença perquè li causa pànic la idea de no aconseguir el diputat número 49, i eixe número màgic que atorga la majoria absoluta, encara sense l'escàndol de corrupció, estava ahí esbufegant-li el bescoll.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada