Tractant de justificar la teoria de la conspiració de l'Estat contra el PP, Mariano Rajoy va dir ahir en una roda de premsa que no hi ha cap càrrec del seu partit condemnat per corrupció.
Als pocs minuts, i després de sostraure-li els periodistes una dotzena de càrrecs públics del PP empresonats per diversos motius, el gabinet de comunicació de Rajoy es veu obligat a matisar que es referia a causes iniciades amb anterioritat a l'arribada de Zapatero a la Moncloa, i més tard tornen a matisar que quan Rajoy va dir que no hi ha càrrecs del PP condemnats, es referia a sentències fermes. Lògicament, tots els càrrecs del PP empresonats han recorregut les sentències.
El cas és que Rajoy s'ha inventat una conspiració en contra del seu partit per a perseguir judicialment els seus càrrecs públics, i per a demostrar-ho elabora un delirant còmput d'acusacions, investigacions i condemnes, per a determinar si són més ara que abans, si la justícia s'enceba o no en el PP, o si abans no s'investigava tant.
I la pregunta que jo formule és si està establida una proporcionalitat en el nombre d'investigacions obertes per corrupció en funció del suport electoral de cada partit, o si hi ha un quota d'investigacions per partit que no es pot superar independentment que es donen més o menys casos de corrupció en un o altre lloc.
Entenc, per la meua part, que el nombre d'investigacions obertes sobre les actuacions de càrrecs del PP a Espanya estarà en relació amb el grau de temptació d'eixos càrrecs a vulnerar lleis en l'exercici de les seues funcions, i si en l'actualitat les actuacions sospitoses es concentren en els càrrecs del PP, els dirigents d'este partit tampoc poden pretendre que s'establisca una quota per damunt de la qual no es puguen obrir més investigacions.
Imagine que la policia, els jutges i fiscals no actuaran per criteris de compensació o descompensació a l'hora d'obrir investigacions, i que estes s'incoaran només en funció d'indicis fundats o denúncies, al marge de l'adscripció ideològica dels seus autors.
En tot cas, amb complot o sense, el PP acumula en les seues files una llarga sèrie de casos de suposada corrupció, i una relació d'imputats, sentenciats i condemnats que ho són només per les seues actuacions, amb complot o sense, però el més sorprenent és que els dirigents d'este partit hagen aconseguit evitar donar explicacions davall l'empara d'una falsa persecució.
Als pocs minuts, i després de sostraure-li els periodistes una dotzena de càrrecs públics del PP empresonats per diversos motius, el gabinet de comunicació de Rajoy es veu obligat a matisar que es referia a causes iniciades amb anterioritat a l'arribada de Zapatero a la Moncloa, i més tard tornen a matisar que quan Rajoy va dir que no hi ha càrrecs del PP condemnats, es referia a sentències fermes. Lògicament, tots els càrrecs del PP empresonats han recorregut les sentències.
El cas és que Rajoy s'ha inventat una conspiració en contra del seu partit per a perseguir judicialment els seus càrrecs públics, i per a demostrar-ho elabora un delirant còmput d'acusacions, investigacions i condemnes, per a determinar si són més ara que abans, si la justícia s'enceba o no en el PP, o si abans no s'investigava tant.
I la pregunta que jo formule és si està establida una proporcionalitat en el nombre d'investigacions obertes per corrupció en funció del suport electoral de cada partit, o si hi ha un quota d'investigacions per partit que no es pot superar independentment que es donen més o menys casos de corrupció en un o altre lloc.
Entenc, per la meua part, que el nombre d'investigacions obertes sobre les actuacions de càrrecs del PP a Espanya estarà en relació amb el grau de temptació d'eixos càrrecs a vulnerar lleis en l'exercici de les seues funcions, i si en l'actualitat les actuacions sospitoses es concentren en els càrrecs del PP, els dirigents d'este partit tampoc poden pretendre que s'establisca una quota per damunt de la qual no es puguen obrir més investigacions.
Imagine que la policia, els jutges i fiscals no actuaran per criteris de compensació o descompensació a l'hora d'obrir investigacions, i que estes s'incoaran només en funció d'indicis fundats o denúncies, al marge de l'adscripció ideològica dels seus autors.
En tot cas, amb complot o sense, el PP acumula en les seues files una llarga sèrie de casos de suposada corrupció, i una relació d'imputats, sentenciats i condemnats que ho són només per les seues actuacions, amb complot o sense, però el més sorprenent és que els dirigents d'este partit hagen aconseguit evitar donar explicacions davall l'empara d'una falsa persecució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada