Pareix tota una provocació. El mateix dia que es coneix que el conseller de Governació, Serafín Castellano, porta prop de deu anys adjudicant obres a una empresa constructora propietat d'uns amics íntims, el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana publica una adjudicació definitiva de la seua conselleria a una empresa propietat de José Luis Ulibarri, implicat en la trama de corrupció que investiga l'Audiència Nacional.
I dic que pareix una provocació, perquè no se m'ocorre que a Serafín Castellano se li haja passat per alt la publicació d'una adjudicació a Ulibarri en ple escàndol. O potser esta adjudicació siga anterior a l'esclat de l'Operació Gülter i Serafín Castellano no haja pogut evitar la publicació en el diari oficial.
No ho sé. En tot cas, ací està la nova adjudicació en el diari oficial de hui dimarts 17 de febrer per un import de 226.000 euros a l'empresa Seralia per a prestar el servei de neteja dels edificis depenendents de la Conselleria de Governació, inclòs el complex d'emergències de l'Eliana.
Seralia és una filial del Grup Begar, propietat d'Ulibarri, i acumula el 67% de l'activitat del conjunt de les empreses amb treballs de neteja, manteniment i recollida de residus, entre altres. La firma ha resultat especialment atractiva per a les institucions públiques governades pel PP, de manera que ha aconseguit nombroses adjudicacions a Castella-Lleó, La Rioja, i ara al País Valencià.
No va tindre prou Ulibarri al País Valencià amb el contracte per a la construcció de l'hospital de Llíria, l'obtenció de 13 llicències de TDT, set emissores de ràdio, i algun programa urbanístic. Faltava Serafín Castellano per a arrodonir hui la quota de contractes amb la neteja dels immobles de la Conselleria de Governació. Pareix conya.
I això el mateix dia que la cadena SER destapa que Castellano va adjudicar nombroses obres relacionades amb els distints departaments de la Generalitat que ha ocupat --Sanitat, Governació i Justícia-- a l'empresa d'uns amics personals, amb els que posseïx interessos comuns, ja que la seua esposa i l'administradora d'esta firma van comprar uns terrenys conjuntament.
En tots els casos, les adjudicacions es van fer a través de contractes menors que evitaven el concurs amb altres companyies, mecanisme que implicaria que la resolució haguera de fer-se pública a través dels butlletins oficials. Èticament antiestètic.
I dic que pareix una provocació, perquè no se m'ocorre que a Serafín Castellano se li haja passat per alt la publicació d'una adjudicació a Ulibarri en ple escàndol. O potser esta adjudicació siga anterior a l'esclat de l'Operació Gülter i Serafín Castellano no haja pogut evitar la publicació en el diari oficial.
No ho sé. En tot cas, ací està la nova adjudicació en el diari oficial de hui dimarts 17 de febrer per un import de 226.000 euros a l'empresa Seralia per a prestar el servei de neteja dels edificis depenendents de la Conselleria de Governació, inclòs el complex d'emergències de l'Eliana.
Seralia és una filial del Grup Begar, propietat d'Ulibarri, i acumula el 67% de l'activitat del conjunt de les empreses amb treballs de neteja, manteniment i recollida de residus, entre altres. La firma ha resultat especialment atractiva per a les institucions públiques governades pel PP, de manera que ha aconseguit nombroses adjudicacions a Castella-Lleó, La Rioja, i ara al País Valencià.
No va tindre prou Ulibarri al País Valencià amb el contracte per a la construcció de l'hospital de Llíria, l'obtenció de 13 llicències de TDT, set emissores de ràdio, i algun programa urbanístic. Faltava Serafín Castellano per a arrodonir hui la quota de contractes amb la neteja dels immobles de la Conselleria de Governació. Pareix conya.
I això el mateix dia que la cadena SER destapa que Castellano va adjudicar nombroses obres relacionades amb els distints departaments de la Generalitat que ha ocupat --Sanitat, Governació i Justícia-- a l'empresa d'uns amics personals, amb els que posseïx interessos comuns, ja que la seua esposa i l'administradora d'esta firma van comprar uns terrenys conjuntament.
En tots els casos, les adjudicacions es van fer a través de contractes menors que evitaven el concurs amb altres companyies, mecanisme que implicaria que la resolució haguera de fer-se pública a través dels butlletins oficials. Èticament antiestètic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada