REPROVACIONS

El PP ha emprat la t'actica de contrarrestar la delicada situació política de Camps tractant de desacreditar al portaveu socialista i reprovant-lo formalment a ples i comissions. Ho ha fet dos vegades en la darrera setmana.

Camps pot atribuir instints homicides al portaveu socialista, el vicepresident tercer pot dir d'una diputada que no coneix son pare, però no obstant qui desqualifica i traspassa els límits és el portaveu socialista.

L'excusa per reprovar al portaveu socialista és haver exhibit un informe incorporat a una causa judicial que per definició, com qualsevol causa judicial, és secreta des del seu inici sense necessitat de que s'aplique l'excepcionalitat del denominat secret de sumari, que afecta les parts, però no obstant eixe mateix informe havia sigut publicat en un mitjà de comunicació abans que el portaveu socialista donara a conéixer la seua existència. No obstant, el PP no s'ha molestat a rebatre el contingut d'eixe ni d'altres informes que el vinculen amb activitats continuades presumptament delictives que conformen el major cas de corrupció política. Si el que pretén ingènuament el PP és que la Fiscalia investigue perquè qualsevol sumari judicial es filtra en qüestió de segons als mitjans de comunicació per a donar-se de cara a terra contra els drets i deures d'advocats i periodistes, el PP hauria de mostrar-se igualment interessat a aclarir perquè el Govern valencià incomplix amb total impunitat sentències judicials que condemnen la vulneració sistemàtica del dret de l'oposició a accedir a expedients administratius. Potser l'ocultació de la gestió administrativa i la sensació de perpètua impunitat en eixes pràctiques és la que ha portat a cometre les irregularitats que descriuen els informes policials respecte dels governants de la Generalitat Valenciana, irregularitats que s'estan investigant es vullga o no, de les que s'han conegut sorprenents detalls, i que han consistit a distraure desenes de milions d'euros de tots els valencians que a poc a poc anem coneixent on han anat a parar. Potser és això menys reprovable que el to que utilitze un portaveu de l'oposició en un debat parlamentari?Blasco atribuïx al portaveu socialista insults i desqualificacions en les seues intervencions parlamentàries, considerant un insult la imputació al Consell en un debat parlamentari d'una de les actituds justament més reprovables en política: la corrupció. Això no és cap insult. El verdader insult és haver volatilitzat desenes de milions d'euros de les arques públiques sense assumir les més mínimes responsabilitats i ni tan sols donar explicacions. I no sols insulten els valencians quan neguen les evidències, sinó també quan tracten d'obstaculitzar amb tots els mitjans al seu abast la labor de l'oposició i les investigacions judicials. Això és el realment reprovable.Pretenen reprovar insídies i divulgació al seu parer indeguda d'informació per part del portaveu socialista. És insidiós denunciar que el PP ha manegat contractes? És insidiós denunciar que trames corruptes han nodrit els seus comptes corrents a canvi de contractes de la Generalitat Valenciana per treballs pels quals s'han pagat preus molt per damunt del seu cost real? És insidiós denunciar que s'ha pagat per treballs no realitzats? És insidiós seguir el rastre de milers de milions de les antigues pessetes de tots els valencians que no sabem on han anat a parar? Perquè de ser així, l'efectivitat parlamentària caldrà edificar-la sobre la insídia.Blasco acusa també el portaveu socialista de transgredir les funcions parlamentàries i vulnerar els límits de la llibertat d'expressió al divulgar l'informe policial sobre els contractes amb la trama Gürtel per a la visita del papa a València. Quins són els límits de les funcions parlamentàries i de la llibertat d'expressió? Aquells que li permeten al PP continuar disposant al seu capritx dels diners públics sense necessitat de donar explicacions, i continuar desviant els diners de tots valencians encara que per a això s'haja de profanar la fe divina? Quins són els límits per al PP?Jo ho diré: els únics límits haurien de ser els de la decència, la dignitat, l'honestedat, la transparència, i el respecte al joc democràtic. No hi ha més límits que eixos, per molt que el PP tracte de dibuixar la seua pròpia i peculiar línia devisoria.