Cal reconèixer-li que va ser el primer a preveure que el xec bebé anava a resultar una càrrega per als comptes públics, i més encara per als pressupostos de la Generalitat, ja que el xec bebé de Camps era de quatre mil euros, mil cinc-cents més que el de Zapatero. Així que després de prometre'l en la campanya de les autonòmiques de 2007, va eludir directament aplicar-lo per a estalviar-se després la decisió de retirar-lo, preveient amb molta antelació que la cruesa de la crisi anava a obligar a prescindir d'aquesta mesura. Per tant, cal reconèixer-li, insistisc, la seva intuïció, capacitat i perspectiva política.
Camps va ser el primer que es va posar a lluitar contra la crisi, perquè no només va deixar sense aplicar el xec bebé. També ha alentit tot el que ha pogut el reconeixement de drets a persones depenents, amb el que ha estalviat una càrrega als comptes públics, va retallar les subvencions als menjadors escolars, té tots els plans d'infraestructures a mitjan executar, i ha deixat en el tinter despeses com la de Mundo Ilusión, la Ciutat de la Música de Benicàssim, la Ciutat de les Llengües de Castelló, i altres banalitats. El que dic, un visionari que es va avançar a les conseqüències de la crisi i es va estrènyer el cinturó abans que ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada