El líder estatal del PP, Mariano Rajoy, afirma hui que Francisco Camps tornarà a ser candidat a la presidència de la Generalitat encara que acabe imputat el pròxim dia 12 en el Tribunal Suprem. El que pareix un arravatament espontani de suport incondicional a Camps, a mi em sona més a una claudicació fruit d'un xantatge.
Hi ha dos lectures. En primer lloc, em fa l'efecte que s'ha produït una nova trobada d'eixes a mitat de camí en el parador d'Alarcón en la que Camps ha comunicat a Rajoy la seua intenció de continuar cavalcant encara que ploguen sobre ell mil escàndols, i compte amb atrevir-se a descavalcar-lo perquè les conseqüències poden ser nefastes. D'una altra forma no s'entén la sobtada ostentació de confiança cega de Rajoy amb Camps. I eixa sobtada i estranya mostra de confiança es produïx, cal reparar en això, només un dia després que Cospedal deixara en l'aire el futur de Camps en funció del que diga el Suprem el dia 12. Imagine l'escena de còlera de Camps en el Palau dialogant amb Rajoy per telèfon sobre la intervenció de Cospedal.
I en segon lloc, no ha de tindre molta confiança Camps en una providència exculpatòria del Suprem, perquè en cas contrari no anunciaria que continuarà sent candidat passe el que passe. Que se sàpia, fins ara el president no preveia la possibilitat que fora a acabar imputat, i per tant no li resultava necessari afegir això de "passe el que passe", perquè només podia passar que no acabara imputat. Ara ja no, però passe el que passe, té intenció de continuar cavalcant. I que a Rajoy no se li ocórrega dir el contrari. Si jo fóra Cospedal presentaria la dimissió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada