ELS ARGUMENTARIS NO BASTEN

SI NO ES RECONDUEIX LA SITUACIÓ, ENS PODEM TROBAR AMB EL PRIMER PRESIDENT TRÀNSFUGA DE LA DEMOCRÀCIA

El PP ha demostrat en els últims dies fins on està disposat a arribar amb tal de negar la realitat i assumir responsabilitats per haver protagonitzat el major cas de corrupció política que s'ha descobert a Espanya. Els càrrecs del PP valencià han sigut proveïts de tota la munició retòrica disponible, però en la majoria dels casos, la falta de naturalitat amb què fan ús de les frases enllandades els delata amb massa freqüència, sobretot perquè alguns dels arguments aconseguixen tal grau d'extravagància que poden qualificar-se de desbarats.
L'alcaldessa de Torrent i coordinadora d'àrea en l'Executiva Regional del PP, María José Catalá, ha arribat fins a atribuir delictes de sang a exalts càrrecs de governs socialistes. Ho va fer en una tertúlia de Ràdio València en la que va participar el dijous amb Rafael Rubio i Marga Sanz, i en la que va insistir en l'estratègia de banalitzar ara els huitanta contractes irregulars esmentats en les investigacions judicials, en el context d'una administració que gestiona un pressupost anual de setze mil milions de pessetes. Pitjor m'ho posa, podria contestar-li, perquè justament per eixe volum presupuestari, els huitanta "contratitos" que tracta de minimitzar poden suposar desenes de milions d'euros, és a dir, milers de milions de les antigues pessetes.
Un altre dels absurds i surrealistes arguments que el PP ha difós entre els seus càrrecs, i que també va utilitzar María José Catalá en l'esmentada tertúlia, és que "ací ningú s'ha embutxacat ni un cèntim". Aleshores, que m'explique l'alcaldessa de Torrent com han nodrit els Crespo i Pérez els seus comptes en paradisos fiscals, perquè dels rendiments del treball de les persones físiques dubte que es puguen apilar desenes de milions d'euros escampats per totes les suïsses del món.
També va abundar l'alcaldessa en la teoria de la conspiració universal contra Camps, i va demostrar estar ensinistrada en l'ús de frases-pont per a evitar parlar del que no es vol parlar, i parlar del que sí es desitja. Així, quan s'estaven referint a la trama Gürtel, Catalá va dir que sí, que d'acord, però que val la pena reflexionar sobre la política hídrica de Zapatero, sobre els retards de l'AVE a Alacant, i sobre el finançament autonòmic, per a acabar deduint que, efectivament, eixes són les proves de que tot és un complot contra Camps, i en eixe context caldria afegir-hi la investigació de la trama de corrupció. Encara sort que al president li està permés d'ultratjar la senyera per a usar-la d'escut protector contra els heretges.
Quan les evidències són tantes, els argumentarios polítics no basten. A estes altures, i davant del caire dels esdeveniments, albire amb més nitidesa un final en què Camps ha d'estar sondejant ja quina part del seu grup parlamentari està disposat a embarcar-se amb ell en una aventura de partit regionalista. Camps ha demostrat que està disposat a tot, amb la qual cosa, de no reconduir la situació, ens podem trobar amb el primer president trànsfuga de la democràcia.