La contracrònica obliga a fixar-se en els detalls secundaris, i el que més crida l'atenció de les informacions aparegudes en la premsa de hui sobre la presumpta trama de corrupció en què està suposadament implicat el president de la Generalitat, Francisco Camps, és el reportatge gràfic dels trages que ha empleat en les distintes ocasions en què se li ha requerit etiqueta.
Així, podem trobar-lo en la pàgina 5 de Levante-EMV vestit de smoking en un viatge que va fer a Nova York en 2005 -de tots és sabut que després de Múrcia, Estats Units és el destí preferit de Camps-, amb jupetí blanc en el Vaticà (pàgina 11 d'El País i 4 de Las Provincias) contravenint les normes de protocol de la Santa Seu, que exigix jupetí negre, i d'impol·lut president en la portada d'El País junt amb el seu portaveu parlamentari i també implicat en la suposada trama dels trages, Ricardo Costa, les indumentàries de la qual també constituïxen un espectacle.
Al marge dels continguts de la interlocutòria del jutge Garzón i de les valoracions i interprestacions arreplegues en els periòdics, el book fotogràfic de Francisco Camps, impecable en tot moment, constitueix hui un interessant exercici de segona lectura.
Així, podem trobar-lo en la pàgina 5 de Levante-EMV vestit de smoking en un viatge que va fer a Nova York en 2005 -de tots és sabut que després de Múrcia, Estats Units és el destí preferit de Camps-, amb jupetí blanc en el Vaticà (pàgina 11 d'El País i 4 de Las Provincias) contravenint les normes de protocol de la Santa Seu, que exigix jupetí negre, i d'impol·lut president en la portada d'El País junt amb el seu portaveu parlamentari i també implicat en la suposada trama dels trages, Ricardo Costa, les indumentàries de la qual també constituïxen un espectacle.
Al marge dels continguts de la interlocutòria del jutge Garzón i de les valoracions i interprestacions arreplegues en els periòdics, el book fotogràfic de Francisco Camps, impecable en tot moment, constitueix hui un interessant exercici de segona lectura.
1 comentari:
No se fixem tant en els trages, Isabel: és el truc fàcil on caure, l'argumente rebatible.
M'interessa prou més el finançament del partit, la defensa de partit des de seu governamental de fa dos setmanes, l'impresetable tractament a C9.
Si caiguem en el detall dels tratges serà com la també ridícula pormenorització dels detalls de la cuina reformada de Pla. I s'hi va veure finsa mitjans com el propi Levante (!!!!!) cosa que mai no entendré.
Fes-te una volta pel meu blog, que hi ha un parell (o més) de dibuixets de Camps que t'agradaran.
Mantinc que és amb humor que farem caure esta colla d'impresentables.
Fins ara
Jaume
Publica un comentari a l'entrada