dimecres, 18 de març del 2009

CAMPS, FABRA PART, I ELS SENYALS D'IDENTITAT


He hagut de suportar acusacions de l'alcalde de Castelló, Alberto Fabra, tractant d'implicar-me a mí com a càrrec públic, i al PSPV, en l'esbroncada que va rebre el president de la Generalitat, Francisco Camps, a la romeria de les Canyes.
Fabra tracta d'equiparar l'esbroncada amb un atac a l'essència, les tradicions i els senyals d'identitat de Castelló. És a dir, quan es critica a Camps, es critica a tots els castellonencs. No obstant això, i per posar només un exemple, quan any rere any Camps ha fet declaracions als mitjans de comunicació abans de començar la romeria de les Canyes en les que ha criticat al Govern i ha difòs el seu missatge polític, això no és atacar les essències i les tradicions de Castelló. Això, però, era abans, perquè ara Camps no fa declaracions.
Alberto Fabra ha comés una torpesa política. No hi havia pitjor manera de protegir a Camps.
Resulta si més no impropi de dos institucions com l'Alcaldia i l'Ajuntament de Castelló utilitzar els conductes oficials de difusió per a emetre notes polítiques en què no sols tracta d'involucrar-me com a càrrec públic del PSPV en suposats incidents, sinó que a més se m'acusa d'haver instigat eixos incidents pel fet de que entre les persones que van esbroncar Camps hi havia familiars meus.
És a més una imprudència assenyalar amb noms i cognoms a dos persones en una nota oficial només per la seua relació de parentiu amb mi, i encara més si s'incorre en la falsedat d'afirmar que van ser les dos úniques persones que van protagonitzar els suposats incidents. Es pot suposar que eixes persones es reservaran el seu dret a exercir les accions que creguen convenients.
No es va donar tanta pressa Fabra, per posar un cas, en identificar els marits, esposes, fills, nebots i néts de càrrecs PP que van insultar a José Blanco i a Jordi Sevilla a les portes del Teatre Principal quan es disposaven a participar en un acte electoral.
Si Fabra creu que s'han produït incidents o alteracions de l'orde públic, ha de procedir pels conductes habituals, independentment de la condició de les persones suposadament implicades.
Al meu parer, l'única cosa que suposa un desprestigi per a les tradicions i la història de la ciutat és la participació en la romeria de càrrecs públics imputats per la comissió de presumptes delictes, o la imputació dels quals s'està dilucidant ara mateix en els tribunals superiors.
Alberto Fabra no és el guardià ni el valedor únic de les essències, les tradicions i els senyals d'identitat de Castelló, i tractar d'equiparar la reprovació de suposats casos de corrupció amb un ultratge als senyals d'identitat és senzillament un bast exercici d'escampar fum en el que a més s'han utilitzat de forma inadequada mitjans públics.
La meua solidaritat, d'altra banda, amb els informadors als què se'ls ha atacat en un comunicat amb capçalera oficial de l'ajuntament només per exercir el seu dret a obtindre informació d'un càrrec públic implicat en presumptes trames de corrupció. En el fons, el que ha fet Alberto Fabra Part és inhibir l'interés i la tasca dels mitjans de comunicació apel·lant a tradicions i senyals d'identitat, amb l'agreujant que ho ha fet des d'una institució. Per tant, l'únic que ha de demanar disculpes és Alberto Fabra.

1 comentari:

Sol ha dit...

Als del Teatre Principal els coneixíem tots els qui estàvem dins i ningú va dir cap nom. Qüestió d'educació democràtica, de savoir faire, d'estil, de talant o com es vulga dir-li. Però, la diferència és ben palesa.
Les paraules d'A.F. no són altra cosa que fum de canyes, i mai millor dit!
B7s