dimarts, 31 de març del 2009

ARRISCATS EXERCICIS D'EQUILIBRI

El PP ha ha cregut que la majoria absoluta dóna dret a tot tipus d'arbitrarietats.
La majoria absoluta no capacita per a imposar voluntats arbitràries i interessades. Hi ha drets i obligacions reglats que no són susceptibles d'interpretació per cap majoria absoluta, i tractar d'impedir l'exercici de drets cívics com el de la funció pròpia dels diputats de l'oposició, pot ocasionar fins i tot penes d'inhabilitació.
La justícia pot ser lenta, però no ineficaç, i transcorreguts dos anys de l'actual legislatura ens trobem amb un escrit de la Fiscalia que reprova determinades decisions de la Mesa de Les Corts adoptades en l'anterior legislatura per mitjà de les que va tractar de privar de determinada informació a diputats de l'oposició.
A principis d'este mes de març els representants del PP en la Mesa van vetar mig miler de preguntes de diputats socialistes referides a les contractacions de l'Administració valenciana amb empreses suposadament implicades en la investigació judicial coneguda com a Cas Gürtel. Hui el mateix òrgan ha rebut els recursos de reposició dirigits a la presidenta del Parlament perquè reconsidere la seua actitud i done tràmit a les preguntes que els diputats socialistes remeten als distints consellers.
L'escrit de la Fiscalia conegut hui i referit a fets denunciats en la passada legislatura, adverteix que moltes vegades el veto a les iniciatives parlamentàries de l'oposició no estan justificats ni argumentats, i fa entendre que les majories absolutes no poden servir per a donar per vàlids raonaments pelegrins amb tal d'obstaculitzar la labor de l'oposició.
És a dir, que hi ha actituds que no es poden adoptar per molta majoria absoluta de què es gaudisca.
Esta reflexió em ve inspirada per la fina corda per la que el PP fa equilibris per a obstaculitzar la labor de l'oposició, protegir al Govern valencià, i al mateix temps tractar de no incórrer en possibles delictes.
Per tant, aconselle al PP que deixe de practicar arriscats exercicis d'equilibri entre els seus interessos i les lleis, i permeta que les institucions i els seus òrgans col·legiats realitzen les funcions que tenen encomanades independentment de la circumstancial composició política.