No es tracta d'un capritx, ni d'una moda, ni d'un reclam electoral. Les dones hem de prendre consciència de que la igualtat és una condició necessària i urgent per tal d'aconseguir la democràcia plena i desterrar de forma definitiva els valors tradicionals, perquè difícilment podrem parlar de democràcia en majúscules si no tenim l'oportunitat de traslladar les nostres necessitats i reivindicacions específiques als llocs on es prenen les decisions: a les institucions, a l'àmbit acadèmic, al món de l'empresa, etc.
Vull insistir per tant, amb motiu de la celebració ahir del Dia de la Dona, en animar a combatre les injustícies que encara patim les dones, que tot i haver-nos incorporat els darrers anys de forma massiva i en igualtat de condicions a l'educació, a la salut, a la cultura, al món laboral, i al món públic, seguim tenint sobre les nostres esquenes un sobrecost de portes endins, al món domèstic.
Això fa imprescindible un esforç per mantindre viva la lluita per una societat que concebisca com a drets de ciutadania totes les tasques que es desenvolupen a l'àmbit privat.
No és per a les dones un capritx reivindicar tot un ventall de prestacions que faciliten la conciliació entre la vida familiar i laboral, si ens atenem al fet de que encara som les dones les que ens veiem de forma majoritaria obligades a deixar de banda el nostre desenvolupament professional o les nostres inquietuds culturals quan decidim tenir un fill, quan algú dels nostres es posa malalt, o quan els nostres pares es fan majors. Cal seguir lluitant per disposar, si més no, de la possibilitat de decidir, i això passa irremeiablement per concebre la corresponsabilitat d'hòmens i dones com una qüestió de polítiques públiques. Eixe és el gran repte d'aquest segle XXI, i les dones som les primeres interessades en que es faça realitat.
I per tal de canviar els valors tradicionals pels valors democràtics, cal seguir lluitant per ocupar espais de decisió pública des dels que puguem eradicar les actuals mancances i parlar de plena ciutadania i de garanties plenes en els drets de les dones, pel bé de les dones i de la societat en general.
Així doncs, tampoc és un capritx garantir per llei la paritat en la representació política, i propiciar una participació igualitària de la dona en l'adopció de decisions als àmbits públic i privat. És una exigència justa per la que cal seguir lliutant amb l'objectiu de que es tinguen en compte els interessos de la dona. Cal prendre consciència de que sense la incorporació de la dona als processos d'adopció de decisions no podrem aconseguir els objectius d'igultat, desnvolupament i pau. No cal recordar que seguim assistint encara a situacions de desigualtat a tots els àmbits, també a les institucions, i això fa imprescindible la necessitat de mantindre la lluita pels valors polítics i socials lligats a la igualtat entre gèneres, i portar a la pràctica eixe concepte.
Vull insistir per tant, amb motiu de la celebració ahir del Dia de la Dona, en animar a combatre les injustícies que encara patim les dones, que tot i haver-nos incorporat els darrers anys de forma massiva i en igualtat de condicions a l'educació, a la salut, a la cultura, al món laboral, i al món públic, seguim tenint sobre les nostres esquenes un sobrecost de portes endins, al món domèstic.
Això fa imprescindible un esforç per mantindre viva la lluita per una societat que concebisca com a drets de ciutadania totes les tasques que es desenvolupen a l'àmbit privat.
No és per a les dones un capritx reivindicar tot un ventall de prestacions que faciliten la conciliació entre la vida familiar i laboral, si ens atenem al fet de que encara som les dones les que ens veiem de forma majoritaria obligades a deixar de banda el nostre desenvolupament professional o les nostres inquietuds culturals quan decidim tenir un fill, quan algú dels nostres es posa malalt, o quan els nostres pares es fan majors. Cal seguir lluitant per disposar, si més no, de la possibilitat de decidir, i això passa irremeiablement per concebre la corresponsabilitat d'hòmens i dones com una qüestió de polítiques públiques. Eixe és el gran repte d'aquest segle XXI, i les dones som les primeres interessades en que es faça realitat.
I per tal de canviar els valors tradicionals pels valors democràtics, cal seguir lluitant per ocupar espais de decisió pública des dels que puguem eradicar les actuals mancances i parlar de plena ciutadania i de garanties plenes en els drets de les dones, pel bé de les dones i de la societat en general.
Així doncs, tampoc és un capritx garantir per llei la paritat en la representació política, i propiciar una participació igualitària de la dona en l'adopció de decisions als àmbits públic i privat. És una exigència justa per la que cal seguir lliutant amb l'objectiu de que es tinguen en compte els interessos de la dona. Cal prendre consciència de que sense la incorporació de la dona als processos d'adopció de decisions no podrem aconseguir els objectius d'igultat, desnvolupament i pau. No cal recordar que seguim assistint encara a situacions de desigualtat a tots els àmbits, també a les institucions, i això fa imprescindible la necessitat de mantindre la lluita pels valors polítics i socials lligats a la igualtat entre gèneres, i portar a la pràctica eixe concepte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada