De la Rúa, Camps, i De Rosa.Els últims esdeveniments brinden la possibilitat de practicar un dels més edificants exemples de contemplació política: l'observació de com Francisco Camps i el seu entorn tracten de matisar, puntualitzar, i inclús negar, la relació d'amistat de què un dia va presumir el president de la Generlitat amb el president del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Fernando de la Rúa.
Poc podia imaginar Camps en el moment en què presumia en públic de la seua sòlida i frangible relació d'amistat amb De la Rúa, que un dia seria el propi president del TSJ l'encarregat de dilucidar les seues possibles imputacions judicials. Segur que d'haver-ho imaginat no haguera donat peu a què ara es qüestionara a De la Rúa com l'encarregat de qualificar les relacions de Camps amb la presumpta trama de corrupció que ha posat al descobert l'Operació Gürtel.
Tots aquells que estan demonitzant al jutge Garzón malgasten elogis cap a de la Rúa, es desviuen en la defensa de la seua independència, i resten importància a la seua relació d'amistat amb Camps. Hui mateix dirigents nacionals del PP han abundat en eixa tasca de tirar terra afirmant que Manuel Chávez també és amic del president del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia i no passa res, encara que només passa que Chávez no apareix implicat en cap trama de corrupció, suposada, per descomptat.
I la pregunta que m'assalta ara és fins a quan els dirigents del PP es creuran amb llicència per a insultar a la intel·ligència dels ciutadans, i fins on arribaran en les seues exhibicions de cinisme.
Poc podia imaginar Camps en el moment en què presumia en públic de la seua sòlida i frangible relació d'amistat amb De la Rúa, que un dia seria el propi president del TSJ l'encarregat de dilucidar les seues possibles imputacions judicials. Segur que d'haver-ho imaginat no haguera donat peu a què ara es qüestionara a De la Rúa com l'encarregat de qualificar les relacions de Camps amb la presumpta trama de corrupció que ha posat al descobert l'Operació Gürtel.
Tots aquells que estan demonitzant al jutge Garzón malgasten elogis cap a de la Rúa, es desviuen en la defensa de la seua independència, i resten importància a la seua relació d'amistat amb Camps. Hui mateix dirigents nacionals del PP han abundat en eixa tasca de tirar terra afirmant que Manuel Chávez també és amic del president del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia i no passa res, encara que només passa que Chávez no apareix implicat en cap trama de corrupció, suposada, per descomptat.
I la pregunta que m'assalta ara és fins a quan els dirigents del PP es creuran amb llicència per a insultar a la intel·ligència dels ciutadans, i fins on arribaran en les seues exhibicions de cinisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada