Guardar les aparences, actuar com si no passara res, aferrar-se als càrrecs i simular normalitat ha de ser una tasca tremendament molesta. Mariano Rajoy i José María Aznar a penes es dirigixen la paraula des de fa anys. La recent commemoració del congrés del PP de Sevilla va ser concertada pels gabinets sense que els dos principals protagonistes creuaren paraula, i la presentació d'un llibre despús-ahir a Madrid va estar marcada per la fredor.
La causa del deterioració de les relacions cal buscar-la en l'acusació mútua que ambdós creuen d'haver emparat la corrupció en el si del PP. Aznar diu que va tallar d'arrel i que es va llevar de damunt a Rosendo Naseiro de tresorer en quant van aflorar sospites, encara que després no tingueren conseqüències judicials. Damunt, l'expresident del PP llança continus reprotxes al seu successor i declara que ell haguera tallat d'arrel tota la podridura que Rajoy té ara damunt la taula. Però no obstant Rajoy diu que va ser ell qui va tallar de soca-rel, fitant totes les responsabilitats al període d'Aznar. El resultat és la postisseria política. Dirigents incapaços d'assumir responsabilitats i molt menys de prendre decisions que tornen la dignitat a l'exercici de l'activitat política, i als que l'única cosa que pareix preocupar-los és l'efecte que tindran les corrupteles sobre els resultats electorals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada