dimarts, 6 d’abril del 2010

ACCIÓ-REACCIÓ


El PP tenia esperances que després de l'alçament del sumari de la Güertel, el focus d'atenció es concentrara a Madrid. No obstant, no ha sigut així. Les primeres dades que han transcendit revelen que els regals més cars que van fer els capitostos de la trama de corrupció tenien com destinataris càrrecs públics del PP valencià. Apareixen en el llistat de receptors de presents nous noms, com els de Milagrosa Martínez, i Juan Cotino, però a més s'ha conegut que els caps de la trama solien ser agraïts també amb una llarga relació de càrrecs del segon escaló, assessors, caps de premsa, etc.
Ja s'ho temien, i des de fa dies havien tractat de buscar una vàlvula de fuga amb una basta estratègia made in Blasco consistent a atacar a la figura del secretari general del PSPV, Jorge Alarte. Els portaveus del PP, a l'uníson, porten diversos dies tractant de sembrar dubtes sobre el lideratge d'Alarte, inclús han arribat a lloar les qualitats de Ángel Lluna per a assenyalar que seria millor candidat que Alarte, i han tractat de reinventar batalles internes en el PSPV per a inculcar en l'opinió pública el missatge següent: Potser en el PP hi haja uns quants xoriços, però en l'altra vora no hi ha res.
S'equivoquen. En el PSPV no hi ha més batalla que la lluita per tornar la dignitat a la política i a les institucions, i en tot cas, gens comparable amb les picabaralles al PP a Alacant, les que s'han obert a Castelló per l'herència del fabrisme, o la que es va a obrir a València per la successió de Camps.
En paral.lel, Blasco s'empra per infondre normalitat a la vida parlamentària registrant proposicions en favor de l'aigua i en contra del Govern, mentres els advocats de Fabra anuncien que al·legaran motius de salut perquè el seu defés no haja de donar explicacions al jutge dels 5'3 milions d'euros que va ingressar de procedència desconeguda.
El sorprenent no és que el PP valencià tracte de fer com si no passara res, ni tan sols que Camps s'aferre als seus càrrecs. El sorprenent és que el mateix Mariano Rajoy seguisca sense trobar motius per a presentar una renúncia i obrir un procés de refundació del seu partit.
Perquè la Güertel serà la major trama de corrupció política descoberta mai a Espanya, però això de Jaume Matas i Carlos Fabra no li va a la saga.