Quan el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, va ser sotmés a una investigació per un possible delicte de suborn per acceptar regals dels capitostos de la trama Gürtel, desconeixíem que el llistat d'alts càrrecs de l'administració valenciana receptors de regals superava les tres dotzenes de noms. Callat ho portaven. Bé podien haver-se solidaritzat amb Francisco Camps i haver-se autoinculpat en la mateixa causa si sabien que podien haver incorregut en el mateix delicte pel qual estava encausat el seu cap de files. Cal recordar que l'arxiu d'eixe procediment en el TSJ valencià està pendent de recurs.
Fa l'efecte que mentres Camps, Ricardo Costa i Víctor Camps donaven compte davant del jutge dels regals que van rebre, Juan Cotino, Milagrosa Martínez, Alejandro Font de Mora, Rafael Blasco, Manuel Cervera, Belén Juste i Fernando de Rosa, entre altres molts, s'estaven escamotejant amb l'esperança que els seus regals no transcendiren, quan allò galant haguera sigut que s'hagueren solidaritzat amb els seus companys i en una ostentació d'honestedat s'hagueren autoinculpat i hagueren comparegut davant del jutge en la mateixa causa per a dir que ells també havien rebut regals.
D'altra banda, frega el ridícul l'estratègia que manté el PP en la seua defensa davant de les revelacions del cas Gürtel. Negar que es tracte d'un cas de finançament il·legal del PP, quan està quedant provat que les empreses de la trama corrupta es dedicaven sistemàticament, entre altres coses, a pagar actes públics del PP, és una postura absurda.
I per a acabar-ho d'arreglar ix Rita Barberá justificant les compromeses conversacions gravades per la policia, i esgrimix que es tracta de "conversacions desgraciades" entre amics. Més bé "conversacions entre desgraciats", com li ha replicat hui un analista en una de les emissores de ràdio no precisament sospitosa de mantindre una línia hostil amb el PP.
Però si les desafortunades declaracions de l'alcaldessa de València no són suficients, ix el seu homòleg de Castelló, Alberto Fabra, i diu en la seua qualitat de coordinador del PP que els periodistes són uns pesats per insistir en els regals. No obstant, no hi ha ningú més pesat en el món que el propi alcalde de Castelló quan es tracta de difondre en els mitjans de comunicació els èxits de la seua gestió, això sí, a compte dels pressupostos de l'ajuntament.
I la rematada de l'infortuni en esta esperpèntica estratègia el posa Rajoy i el seu eloqüent silenci.
És una actitud que no se sosté, i resultarà que la més sensata serà la presidenta de la Comunitat de Madrid, que ha demanat assumir els fets i executar decapitacions sense contemplacions perquè mai més torne a ocórrer el que està ocorrent. Tot un envit als seus, d'altra banda.
Fa l'efecte que mentres Camps, Ricardo Costa i Víctor Camps donaven compte davant del jutge dels regals que van rebre, Juan Cotino, Milagrosa Martínez, Alejandro Font de Mora, Rafael Blasco, Manuel Cervera, Belén Juste i Fernando de Rosa, entre altres molts, s'estaven escamotejant amb l'esperança que els seus regals no transcendiren, quan allò galant haguera sigut que s'hagueren solidaritzat amb els seus companys i en una ostentació d'honestedat s'hagueren autoinculpat i hagueren comparegut davant del jutge en la mateixa causa per a dir que ells també havien rebut regals.
D'altra banda, frega el ridícul l'estratègia que manté el PP en la seua defensa davant de les revelacions del cas Gürtel. Negar que es tracte d'un cas de finançament il·legal del PP, quan està quedant provat que les empreses de la trama corrupta es dedicaven sistemàticament, entre altres coses, a pagar actes públics del PP, és una postura absurda.
I per a acabar-ho d'arreglar ix Rita Barberá justificant les compromeses conversacions gravades per la policia, i esgrimix que es tracta de "conversacions desgraciades" entre amics. Més bé "conversacions entre desgraciats", com li ha replicat hui un analista en una de les emissores de ràdio no precisament sospitosa de mantindre una línia hostil amb el PP.
Però si les desafortunades declaracions de l'alcaldessa de València no són suficients, ix el seu homòleg de Castelló, Alberto Fabra, i diu en la seua qualitat de coordinador del PP que els periodistes són uns pesats per insistir en els regals. No obstant, no hi ha ningú més pesat en el món que el propi alcalde de Castelló quan es tracta de difondre en els mitjans de comunicació els èxits de la seua gestió, això sí, a compte dels pressupostos de l'ajuntament.
I la rematada de l'infortuni en esta esperpèntica estratègia el posa Rajoy i el seu eloqüent silenci.
És una actitud que no se sosté, i resultarà que la més sensata serà la presidenta de la Comunitat de Madrid, que ha demanat assumir els fets i executar decapitacions sense contemplacions perquè mai més torne a ocórrer el que està ocorrent. Tot un envit als seus, d'altra banda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada