Europa, blava.
Em disposava a les sis del matí a escoltar en les emissores de ràdio les primeres anàlisis de les eleccions d'ahir, i dels titulars que he escoltat a eixa hora hi ha un que m'ha fet estremir: "Cinquanta persones i els seus equips tenen des de hui solucionades les seues vides durant els pròxims cinc anys". Ho ha dit Carlos Herrera a les sis del matí, en referència als cinquanta diputats electes a Espanya i els seus assessors. Eixa ha sigut la seua anàlisi.
Més tard, he llegit una reflexió més sensata de Josep Torrent en El País sobre la berlusconització de la política valenciana.
Entra l'una i l'altra sensació, li he estat donant voltes als motius pels quals la dreta i l'extrema dreta han acaparat la majoria dels escons a Estrasburg, i les conseqüències d'eixos resultats electorals en una legislatura que serà clau per a la consolidació política de la Unió Europea.
L'eurocambra tindrà en els pròxims cinc anys una clara majoria conservadora i ultraconservadora amb capacitat per a decidir sobre la flexibilització del mercat laboral, la implantació de la directiva de les 65 hores, l'aniquilació dels drets socials, la mercantilització dels serveis públics, la deshumanització de la política, la criminalización dels fluxos migratoris, la despreocupació mediambiental, la confrontació exterior, etc.
M'he preguntat els motius pels quals persones social i laboralment vulnerables donen suport a la dreta i a l'extrema dreta a Espanya i a Europa, amb les excepcions de Grècia i Malta, i totes les cavil·lacions em conduïxen a la mateixa conclusió: la desideologització de la política i la pèrdua de valors. Predomina el màrqueting, la demagògia, l'acudit, l'arenga, la confusió i la confrontació estèril. De res serveix alertar de la pèrdua de drets, de retalls en polítiques socials, de la desregularització dels mercats financers, i de noves formes d'explotació laboral. Els propis damnificats per eixes polítiques donen el seu vot als que portaran a la pràctica eixes polítiques. Només calen dos frases criminalitzant la immigració i denigrant Turquia.
En el cas espanyol, el màrqueting polític ha aconseguit victimitzar a polítics implicats en presumptes trames de corrupció, desviar el debat cap al Falcon, i confondre sobre els orígens i els causants de la crisi econòmica. Els causants de la crisi s'han presentat a estes eleccions com la solució a la crisi, i els electors els han cregut i els han votat.
I en el cas valencià, no puc estar més d'acord amb Josep Torrent. Camps actua a l'italiana, amb control absolut sobre mitjans de comunicació públics i privats, dominació sobre els poders judicial i legislatiu, clientelisme, i un discurs extremadament populista, inclosos insults i desobediència institucional.
Francisco Camps, que acumula sobre la seua gestió la major destrucció d'ocupació a Espanya, és qui ens va a traure de la crisi. Francisco Camps, que es va encomanar a la rajola i es va desentendre de la resta de sectors productius, és qui ens va a traure de la crisi. Francisco Camps, que encara no ha aclarit on està la línia divisòria entre les seues amistats i l'interés públic, és qui lluitarà contra la corrupció. Francisco Camps, que ha obstaculitzat quant ha pogut la labor de l'oposició i ha manipulat sense escrúpols als mitjans públics de comunicació, és qui ens va a tornar la transparència.
Les ideologies, els valors i els principis s'apaguen. A Francisco Camps li basta de denunciar complots contra ell i contra les institucions valencianes per a guanyar unes eleccions europees en les que el PP poc o no res ha parlat d'Europa. No li interessava. Estava més interessat en legitimar els seus càrrecs, com ara Camps i Fabra, o el propi Rajoy, a qui els d'Aguirre l'esperaven amb els ganivets afilats.
Més tard, he llegit una reflexió més sensata de Josep Torrent en El País sobre la berlusconització de la política valenciana.
Entra l'una i l'altra sensació, li he estat donant voltes als motius pels quals la dreta i l'extrema dreta han acaparat la majoria dels escons a Estrasburg, i les conseqüències d'eixos resultats electorals en una legislatura que serà clau per a la consolidació política de la Unió Europea.
L'eurocambra tindrà en els pròxims cinc anys una clara majoria conservadora i ultraconservadora amb capacitat per a decidir sobre la flexibilització del mercat laboral, la implantació de la directiva de les 65 hores, l'aniquilació dels drets socials, la mercantilització dels serveis públics, la deshumanització de la política, la criminalización dels fluxos migratoris, la despreocupació mediambiental, la confrontació exterior, etc.
M'he preguntat els motius pels quals persones social i laboralment vulnerables donen suport a la dreta i a l'extrema dreta a Espanya i a Europa, amb les excepcions de Grècia i Malta, i totes les cavil·lacions em conduïxen a la mateixa conclusió: la desideologització de la política i la pèrdua de valors. Predomina el màrqueting, la demagògia, l'acudit, l'arenga, la confusió i la confrontació estèril. De res serveix alertar de la pèrdua de drets, de retalls en polítiques socials, de la desregularització dels mercats financers, i de noves formes d'explotació laboral. Els propis damnificats per eixes polítiques donen el seu vot als que portaran a la pràctica eixes polítiques. Només calen dos frases criminalitzant la immigració i denigrant Turquia.
En el cas espanyol, el màrqueting polític ha aconseguit victimitzar a polítics implicats en presumptes trames de corrupció, desviar el debat cap al Falcon, i confondre sobre els orígens i els causants de la crisi econòmica. Els causants de la crisi s'han presentat a estes eleccions com la solució a la crisi, i els electors els han cregut i els han votat.
I en el cas valencià, no puc estar més d'acord amb Josep Torrent. Camps actua a l'italiana, amb control absolut sobre mitjans de comunicació públics i privats, dominació sobre els poders judicial i legislatiu, clientelisme, i un discurs extremadament populista, inclosos insults i desobediència institucional.
Francisco Camps, que acumula sobre la seua gestió la major destrucció d'ocupació a Espanya, és qui ens va a traure de la crisi. Francisco Camps, que es va encomanar a la rajola i es va desentendre de la resta de sectors productius, és qui ens va a traure de la crisi. Francisco Camps, que encara no ha aclarit on està la línia divisòria entre les seues amistats i l'interés públic, és qui lluitarà contra la corrupció. Francisco Camps, que ha obstaculitzat quant ha pogut la labor de l'oposició i ha manipulat sense escrúpols als mitjans públics de comunicació, és qui ens va a tornar la transparència.
Les ideologies, els valors i els principis s'apaguen. A Francisco Camps li basta de denunciar complots contra ell i contra les institucions valencianes per a guanyar unes eleccions europees en les que el PP poc o no res ha parlat d'Europa. No li interessava. Estava més interessat en legitimar els seus càrrecs, com ara Camps i Fabra, o el propi Rajoy, a qui els d'Aguirre l'esperaven amb els ganivets afilats.
Per la meua banda, asumisc la responsabilitat que em pertoca en la desmobilització de l'electorat progressista.
4 comentaris:
D'acord en tot el què dius.
En tot cas, i començant a assumir resposabilitats, què creus que aporta de positiu rebre els visitants, damunt de tot, amb un enllaç a L'AVUI.cat?
De vegades sembla que no sabem a quin país vivim...
Salut i sort
Jaume
Home, Sapo, si és una qüestió d'ordre, sempre puc pujar la capçalera del Wall Street Journal al primer lloc. També tenim La Vanguardia i Las Provincias, i més avall enllaços amb altres mitjans. Per a tots els gustos.
Bona finta Isabel, però no s'enganyem.
Si tens que tractar amb algú que tinga, digam fòbia als barrets per algun trauma infantil -l'animadversió anti catalana és una cosa comparable- no serà bona idea empenyar-se en portar-ne un calat fins a les celles cada vegada que parles amb ell. Es evident que s'ho ha de tradtar. Però primer te tens que guanyar la seua confiança i després el convenceràs que els barrets no tenen res de roïn.
No te tinc que dir com tens que posar els mobles a ta casa.
Tampoc tinc jo cap alèrgia a l'Avui -he viscut mitja vida a Barcelona, n'estic vacunat de tot- però me consta que hi ha centenars de milers de ciutadans que sí que en tenen. I amb el govern que tenim, ja se n'ocupen que això no canvie.
I des de l'oposició no els convencerem.
No crec que cap dels lectors d'aquest bloc tinga fòbia als barrets.
Publica un comentari a l'entrada