L'arribada de turistes estrangers ha descendit en esta primera mitat de l'any un 19% al País Valencià, la major caiguda en el conjunt de l'Estat. Una nova dada negativa que afegir al full de servei de Francisco Enrique Camps Ortiz, sempre que Ricardo Costa no trobe cap motiu, que el trobarà, per a culpar Zapatero pel fet que el País Valencià encapçale la caiguda del turisme.
Ja arrossegàvem la llosa de ser líders en fracàs escolar, en destrucció d'ocupació, en la caiguda de vendes del sector automobilístic, i en deute públic. Ja teníem a Castelló com la província d'Espanya en la que la desocupació creix a major ritme, hem de fer front a la fallida de Terra Mítica, la renúncia a Mundo Ilusión, la paràlisi de la Ciudad de la Música, la degradació de la marina de la Copa de l'Amèrica, el fiasco de la Fórmula 1 i el desengany de la Ciutat de la Llum, i ara cal afegir el lideratge en la caiguda del turisme estranger.
Ho Deia ahir José Ramón Giner en un article publicat en El País: "Qualsevol balanç que pretenguem fer del Govern de la Comunitat Valenciana acabarà per resultar desolador". I ho va dir abans de conéixer la dada del flux de turistes estrangers.
La renúncia al projecte de Mundo Ilusión ha sigut demolidor per a la província de Castelló, per al seu aeroport, per a la projecció de futur, i per als que s'havien creat expectatives d'inversió immobiliària amb el parc d'atraccions com a reclam. La previsió de tràfic de viatgers en l'aeroport castellonenc s'havia realitzat sobre la certesa que en el moment en què les instal·lacions entraren en servei Castelló disposaria del parc d'atraccions i de setze camps de golf. Ni una cosa ni l'altra. Ni tan sols els balnearis, la Ciudad de la Música i el museu de dinosaures que van prometre Camps i Carlos Fabra, però tampoc la Ciutat de les Llengües, ni el centre de convencions de Calatrava.
Però al meu entendre, el pitjor és que l'aposta per este model d'escultures de gel pel qual ha apostat Francisco Enrique Camps Ortiz ha portat a desatendre les inversions allà on eren més necessàries: la consolidació dels sistemes productius tradicionals, la qualitat educativa, els serveis públics, la qualificació dels treballadors, etc.
L'estat semiabandonat del moll del port de València en el que es va celebrar la Copa de l'Amèrica descriu millor que res este fracàs de gestió.
Ja arrossegàvem la llosa de ser líders en fracàs escolar, en destrucció d'ocupació, en la caiguda de vendes del sector automobilístic, i en deute públic. Ja teníem a Castelló com la província d'Espanya en la que la desocupació creix a major ritme, hem de fer front a la fallida de Terra Mítica, la renúncia a Mundo Ilusión, la paràlisi de la Ciudad de la Música, la degradació de la marina de la Copa de l'Amèrica, el fiasco de la Fórmula 1 i el desengany de la Ciutat de la Llum, i ara cal afegir el lideratge en la caiguda del turisme estranger.
Ho Deia ahir José Ramón Giner en un article publicat en El País: "Qualsevol balanç que pretenguem fer del Govern de la Comunitat Valenciana acabarà per resultar desolador". I ho va dir abans de conéixer la dada del flux de turistes estrangers.
La renúncia al projecte de Mundo Ilusión ha sigut demolidor per a la província de Castelló, per al seu aeroport, per a la projecció de futur, i per als que s'havien creat expectatives d'inversió immobiliària amb el parc d'atraccions com a reclam. La previsió de tràfic de viatgers en l'aeroport castellonenc s'havia realitzat sobre la certesa que en el moment en què les instal·lacions entraren en servei Castelló disposaria del parc d'atraccions i de setze camps de golf. Ni una cosa ni l'altra. Ni tan sols els balnearis, la Ciudad de la Música i el museu de dinosaures que van prometre Camps i Carlos Fabra, però tampoc la Ciutat de les Llengües, ni el centre de convencions de Calatrava.
Però al meu entendre, el pitjor és que l'aposta per este model d'escultures de gel pel qual ha apostat Francisco Enrique Camps Ortiz ha portat a desatendre les inversions allà on eren més necessàries: la consolidació dels sistemes productius tradicionals, la qualitat educativa, els serveis públics, la qualificació dels treballadors, etc.
L'estat semiabandonat del moll del port de València en el que es va celebrar la Copa de l'Amèrica descriu millor que res este fracàs de gestió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada