Camps deu estar pensant que la seua aposta per Rajoy va ser una mala jugada.El president de la Generalitat, Francisco Camps, s'ha vist obligat a fer marxa enrere en les seues alabances al nou model de finançament que prepara el Govern d'Espanya. Ho ha fet després d'una reunió amb el seu líder estatal, Mariano Rajoy, qui deu haver redreçat el discurs de tots els presidents i portaveus autonòmics, atés que tots ells van eixir satisfets de la reunió amb el president del Govern en què es va concretar el nou model de finançament. Rajoy els deu haver dit que cal virar cap al discurs de Cospedal, segons el qual, el nou model de finançament és desastrós, amb la qual cosa seria millor mantindre el que va aprovar el PP d'Aznar en 2001, que segons Rajoy, també contempla clàusules de revisió en funció de les variacions en el nombre d'habitants.
Resulta un exercici edificant contrastar les valoracions que va fer en les últimes setmanes Camps del nou model de finançament, amb les que va fer ahir a l'eixida de la reunió amb Rajoy, després de la que va afegir unes dosis de desconfiança i contenció a les seues paraules.
Camps viu atrapat en les seues contradiccions, i els seus malabarismes comencen a passar-li factura. El Pla de Finançament Local del Govern és insuficient, però els alcaldes del seu partit exhibixen un radiant gest de satisfacció. El futur del transvasament del Tajo al Segura és per a Camps una prova d'equilibri per a esquivar divergències retòriques amb el PP castellanomanxeg. Les valoracions del nou model de finançament són distintes a València i a Madrid. Ricardo Costa tracta de traure profit polític de l'augment en el número de desocupats, però la comunitat que més contribuïx a engrossir la xifra és la valenciana. Es permet criticar la política d'ocupació del Govern d'Espanya, quan el major percentatge de desocupats el té a casa. Difícil mantindre eixe discurs. L'augment de la desocupació és en la Comunitat Valenciana un 150% superior al del conjunt d'Espanya, i Castelló és la província que lidera la destrucció d'ocupació. Algun motiu autòctom hi tindrem.
Ricardo Costa demana a Jorge Alarte que es disculpe perquè les propostes anticrisi amb les que el líder del PSPV va acudir a la reunió amb Camps no són del grat del PP. Però en realitat qui hauria de demanar disculpes als valencians és Camps per variar de forma radical la seua percepció del model de finançament en funció de les directrius de Mariano Rajoy, i els seus atacs contra el Pla de Finançament Local del Govern, una de les mesures més intel.ligents que s'han pres per tal de reactivar l'activitat a la construcció.
No acaben les contradiccions en què es veu embolicat Francisco Camps. Demana més implicació del Govern però ralentitza les valoracions de la Llei de Dependència per tal que l'ajuda no fluïsca entre El Govern i els potencials beneficiaris.
El president regional del PP va fer el que va poder perquè José Joaquín Ripoll no revalidara el càrrec de president provincial a Alacant, i en la cloenda del congrés el lema era "tots amb Ripoll".
S'afanya a llançar-se en braços del senador Bill Richardson com a virtual secretari d'Estat de Barak Obama, i encara en l'avió de tornada, quan s'esvaïxen les possibilitats del governador de Nuevo México, afirma que buscarà altres intermediaris per a accedir a l'administració USA.
Doncs bé, com va dir Felipe González, l'única cosa cíclica és l'estupidesa humana.
Resulta un exercici edificant contrastar les valoracions que va fer en les últimes setmanes Camps del nou model de finançament, amb les que va fer ahir a l'eixida de la reunió amb Rajoy, després de la que va afegir unes dosis de desconfiança i contenció a les seues paraules.
Camps viu atrapat en les seues contradiccions, i els seus malabarismes comencen a passar-li factura. El Pla de Finançament Local del Govern és insuficient, però els alcaldes del seu partit exhibixen un radiant gest de satisfacció. El futur del transvasament del Tajo al Segura és per a Camps una prova d'equilibri per a esquivar divergències retòriques amb el PP castellanomanxeg. Les valoracions del nou model de finançament són distintes a València i a Madrid. Ricardo Costa tracta de traure profit polític de l'augment en el número de desocupats, però la comunitat que més contribuïx a engrossir la xifra és la valenciana. Es permet criticar la política d'ocupació del Govern d'Espanya, quan el major percentatge de desocupats el té a casa. Difícil mantindre eixe discurs. L'augment de la desocupació és en la Comunitat Valenciana un 150% superior al del conjunt d'Espanya, i Castelló és la província que lidera la destrucció d'ocupació. Algun motiu autòctom hi tindrem.
Ricardo Costa demana a Jorge Alarte que es disculpe perquè les propostes anticrisi amb les que el líder del PSPV va acudir a la reunió amb Camps no són del grat del PP. Però en realitat qui hauria de demanar disculpes als valencians és Camps per variar de forma radical la seua percepció del model de finançament en funció de les directrius de Mariano Rajoy, i els seus atacs contra el Pla de Finançament Local del Govern, una de les mesures més intel.ligents que s'han pres per tal de reactivar l'activitat a la construcció.
No acaben les contradiccions en què es veu embolicat Francisco Camps. Demana més implicació del Govern però ralentitza les valoracions de la Llei de Dependència per tal que l'ajuda no fluïsca entre El Govern i els potencials beneficiaris.
El president regional del PP va fer el que va poder perquè José Joaquín Ripoll no revalidara el càrrec de president provincial a Alacant, i en la cloenda del congrés el lema era "tots amb Ripoll".
S'afanya a llançar-se en braços del senador Bill Richardson com a virtual secretari d'Estat de Barak Obama, i encara en l'avió de tornada, quan s'esvaïxen les possibilitats del governador de Nuevo México, afirma que buscarà altres intermediaris per a accedir a l'administració USA.
Doncs bé, com va dir Felipe González, l'única cosa cíclica és l'estupidesa humana.
1 comentari:
Pa contradiccions les del soe.
Publica un comentari a l'entrada