“És necessari que la gent jove torne a llegir poesia, que recupere la capacitat d'imaginar, de divagar, i no l'estrictament discursiva”. Són declaracions del meu germà, l'escriptor i poeta José Félix Escudero pronunciades en l'acte de presentació del seu últim llibre de poesia, “Los nombres que has tenido” (editorial Versos y Trazos), celebrat esta setmana en l'Àmbit Cultural d'El Corte Inglés a València. El professor de Dret Constitucional i també escriptor Vicent Franch, paisà i amic personal meu i del meu germà, va introduir l'acte.
El meu germà defineix la poesia com un estat d'ànim, una síntesi de la prosa, i per damunt de tot, un projecte de modificació de les estructures emocionals vigents i un exercici de provocació del llenguatge, del que destaca la seua capacitat per a rebel·lar-se. La petició als jóvens perquè tornen a la poesia té per a l'autor la seua justificació: “El món no està ben fet, no és en absolut un extracte de prístina exaltació divina, una obra perfecta. És més un esvarós femer, una exuberància impia, un superb caos i una gaudida dispar. És bo, necessari i saludable, doncs, que tornem a la poesia. És bo tornar a tronar en vers sobre les injustícies, sobre la trista condició humana, sobre la soledat i les companyies, sobre el dolor i la mort, sobre el goig, sobre la falta de llibertat universal i sobre les indecents pàtines que la contaminen i confonen”.
José Félix Escudero va nàixer a Atzeneta del Maestrat en 1946, encara que ha residit la major part de la seua vida a Borriana. És llicenciat en Dret, i està dedicat professionalment a l'assessoria empresarial, encara que diu tindre dos oficis no professionals que han enllumenat la seua vida, el de poeta i el de lector. Ha cultivat la poesia en les dos llengües, la Paterna (castellà), i la materna (valencià). Va guanyar el Premi Octubre Vicent Andrés Estellés en 1977 amb l'obra “Paraula de Miquel”, i el premi Ciutat de Valencia-Roís de Corella en 1984 amb “Discursos de salvació”. Ha publicat també l'obra “Presagi del tacte” (Bromera, 2001).
Ara, amb “Los nombres que has tenido”, amb pròleg d'Alberto Gimeno, torna a recopilar el que ell denomina “trossos de matèria prodigiosa per a dibuixar amb tenacitat les cartes de navegació que ens porten a Ítaca, fent que l'existència abaste un sentit diferent, farcit de càntics i rialles, i de poderoses promeses inventades”.
José Félix Escudero conserva llibres molt vells que va llegir en els anys seixanta durant els seus anys en la universitat. Eren, afirma, paraules llegides amb por, dolor i goig a través de les quals va saber que la poesia era el gènere dels gèneres. “Des de llavors m'he dedicat, en caps de setmana, lumbàlgies i altres desordes, a parir versos amb temor reverencial, arravataments passionals i moltes gotes de desconcert”. Ha escrit milers de versos en castellà i valencià, “però només unes poques desenes, i ni encara eixes, respiren eixa qualitat universal que distingix a la gran poesia”, sentència.
El meu germà defineix la poesia com un estat d'ànim, una síntesi de la prosa, i per damunt de tot, un projecte de modificació de les estructures emocionals vigents i un exercici de provocació del llenguatge, del que destaca la seua capacitat per a rebel·lar-se. La petició als jóvens perquè tornen a la poesia té per a l'autor la seua justificació: “El món no està ben fet, no és en absolut un extracte de prístina exaltació divina, una obra perfecta. És més un esvarós femer, una exuberància impia, un superb caos i una gaudida dispar. És bo, necessari i saludable, doncs, que tornem a la poesia. És bo tornar a tronar en vers sobre les injustícies, sobre la trista condició humana, sobre la soledat i les companyies, sobre el dolor i la mort, sobre el goig, sobre la falta de llibertat universal i sobre les indecents pàtines que la contaminen i confonen”.
José Félix Escudero va nàixer a Atzeneta del Maestrat en 1946, encara que ha residit la major part de la seua vida a Borriana. És llicenciat en Dret, i està dedicat professionalment a l'assessoria empresarial, encara que diu tindre dos oficis no professionals que han enllumenat la seua vida, el de poeta i el de lector. Ha cultivat la poesia en les dos llengües, la Paterna (castellà), i la materna (valencià). Va guanyar el Premi Octubre Vicent Andrés Estellés en 1977 amb l'obra “Paraula de Miquel”, i el premi Ciutat de Valencia-Roís de Corella en 1984 amb “Discursos de salvació”. Ha publicat també l'obra “Presagi del tacte” (Bromera, 2001).
Ara, amb “Los nombres que has tenido”, amb pròleg d'Alberto Gimeno, torna a recopilar el que ell denomina “trossos de matèria prodigiosa per a dibuixar amb tenacitat les cartes de navegació que ens porten a Ítaca, fent que l'existència abaste un sentit diferent, farcit de càntics i rialles, i de poderoses promeses inventades”.
José Félix Escudero conserva llibres molt vells que va llegir en els anys seixanta durant els seus anys en la universitat. Eren, afirma, paraules llegides amb por, dolor i goig a través de les quals va saber que la poesia era el gènere dels gèneres. “Des de llavors m'he dedicat, en caps de setmana, lumbàlgies i altres desordes, a parir versos amb temor reverencial, arravataments passionals i moltes gotes de desconcert”. Ha escrit milers de versos en castellà i valencià, “però només unes poques desenes, i ni encara eixes, respiren eixa qualitat universal que distingix a la gran poesia”, sentència.
1 comentari:
feliz navidad
Publica un comentari a l'entrada