El gran Iñaki Zaragüeta, "pedazo" periodista, es desfà hui en elogis cap a l'alcaldessa de València, Rita Barberá, arran de la decisió de la Fiscalia del TSJ de donar carpetada a una denúncia de presumpta prevaricació per l'intercanvi de béns entre l'Ajuntament i el València CF. Una denúncia que el periodista entén com una campanya d'assetjament, sense aguaitar ni de lluny el legítim dret de l'entitat veïnal denunciant a defendre el que considera interessos generals.
Larry Zaragüeta King es refereix a Rita Barberá com "pedazo alcaldesa", l'arriba a batejar com "Ritacher", condemna el que al seu parer ha sigut una campanya d'assetjament contra "Ritacher", i lloa el progrés de la ciutat en els díhuit anys que porta "Ritacher" al capdavant del seu govern, per a rematar amb una advertència: que es prepare siga qui siga el seu rival en les pròximes eleccions municipals. I tot això sense els menors símptomes externs de rubor.
Amb semblant article, Zaragüeta King s'haurà guanyat la gràcia de Ritacher per sempre, gràcia que generalment sol traduir-se en insercions publicitàries, convenis o subvencions. Encara que vaja preu al que li ix la gràcia a Zaragüeta King, perquè tirar per terra tota dignitat professional no és qualsevol cosa.
El cas és que, posada a reflexionar sobre la descomunal gestió que Zaragüeta King atribuïx a Ritacher al capdavant de l'Ajuntament de València durant díhuit anys, cap de les grans realitzacions que han transformat la ciutat en les tres últimes dècades són obra de Ritacher ni del seu partit, segons arribe a rescatar de la meua memòria.
El Jardí del Túria va ser obra d'alcaldes socialistes, el metro el va posar en marxa un conseller socialista d'Obres Públiques, la Ciutat de les Arts va ser una idea d'un president socialista que el seu successor del PP no es va atrevir a desestimar per pressions socials i empresarials, el Palau de la Música el va construir fa 22 anys un alcalde socialista encara que es va eliminar tota referència a la publicació del vinté aniversari, el bypass i l'eliminació del Semàfor d'Europa van ser obra d'una Generalitat socialista, el parc central serà realitat gràcies a un Govern socialista, etc.
Llavors, i per a contradir a Larry Zaragüeta King, no arribe a entendre a què s'ha dedicat Ritacher durant díhuit anys més que a l'ornamentació floral, a la inèrcia administrativa, als pegats, i a la propaganda. Encara atribuint-li la Copa de l'Amèrica, la qual cosa no seria del tot just, no ixen els comptes, i de la Fórmula 1 serà millor per a Ritacher que no la incloga en el balanç pel fiasco en què s'està convertint.
Per tant, repte a Larry Zaragüeta King a demostrar que, efectivament, Ritacher ha sigut determinant en el salt que ha donat València en les últimes dècades.
Larry Zaragüeta King es refereix a Rita Barberá com "pedazo alcaldesa", l'arriba a batejar com "Ritacher", condemna el que al seu parer ha sigut una campanya d'assetjament contra "Ritacher", i lloa el progrés de la ciutat en els díhuit anys que porta "Ritacher" al capdavant del seu govern, per a rematar amb una advertència: que es prepare siga qui siga el seu rival en les pròximes eleccions municipals. I tot això sense els menors símptomes externs de rubor.
Amb semblant article, Zaragüeta King s'haurà guanyat la gràcia de Ritacher per sempre, gràcia que generalment sol traduir-se en insercions publicitàries, convenis o subvencions. Encara que vaja preu al que li ix la gràcia a Zaragüeta King, perquè tirar per terra tota dignitat professional no és qualsevol cosa.
El cas és que, posada a reflexionar sobre la descomunal gestió que Zaragüeta King atribuïx a Ritacher al capdavant de l'Ajuntament de València durant díhuit anys, cap de les grans realitzacions que han transformat la ciutat en les tres últimes dècades són obra de Ritacher ni del seu partit, segons arribe a rescatar de la meua memòria.
El Jardí del Túria va ser obra d'alcaldes socialistes, el metro el va posar en marxa un conseller socialista d'Obres Públiques, la Ciutat de les Arts va ser una idea d'un president socialista que el seu successor del PP no es va atrevir a desestimar per pressions socials i empresarials, el Palau de la Música el va construir fa 22 anys un alcalde socialista encara que es va eliminar tota referència a la publicació del vinté aniversari, el bypass i l'eliminació del Semàfor d'Europa van ser obra d'una Generalitat socialista, el parc central serà realitat gràcies a un Govern socialista, etc.
Llavors, i per a contradir a Larry Zaragüeta King, no arribe a entendre a què s'ha dedicat Ritacher durant díhuit anys més que a l'ornamentació floral, a la inèrcia administrativa, als pegats, i a la propaganda. Encara atribuint-li la Copa de l'Amèrica, la qual cosa no seria del tot just, no ixen els comptes, i de la Fórmula 1 serà millor per a Ritacher que no la incloga en el balanç pel fiasco en què s'està convertint.
Per tant, repte a Larry Zaragüeta King a demostrar que, efectivament, Ritacher ha sigut determinant en el salt que ha donat València en les últimes dècades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada