dimarts, 14 de juliol del 2009

SITUACIÓ D'ALARMA INSTITUCIONAL

Milagrosa Martínez, capficada al seu paper d'usurpar la representativitat política.

Mentre arma la seua defensa amb arguments tan sòlids com el de si les mesures de la cintura de Ricardo Costa coincideixen amb les que hi figuren a les comandes de trages, el PP té encara temps per a mantindre usurpades i bloquejades les institucions valencianes.
El cas de la paralització de la designació de Leire Pajín com a senadora a les Corts Valencianes mereix ser qualificat com una situació d'alarma institucional. L'acta de senador territorial li correspon al PSPV en funció dels resultats electorals, i el PSPV proposa a qui creu oportú per a ocupar escó al Senat en representació de la Comunitat Valenciana.
Però el PP, amb el bloqueig premeditat de la designació, està atacant de forma frontal els fonaments de la democràcia, perquè no només està desvirtuant la composició del Senat, greu en sí mateix, sinó que a més està vulnerant al seu capritx tots els preceptes que emanen de la llei electoral, i està creant uns perillosos precedents.
Ens trobem senzillament davant de l'obstinació d'una persona, la presidenta de les Corts, a retardar el màxim possible, per orde del seu partit, la designació d'una senadora territorial que li correspon al PSPV. La complicitat de la presidenta de les Corts, Milagrosa Martínez, és necessària, amb una actitud que contrasta amb la que ha mostrat el PP quan del que es tractava era de designar un senador territorial del seu partit. En este cas, i amb el mateix formulari que ara ha empleat Leire Pajín, la designació ha sigut exprés, amb les convocatòria simultànies de la comissió de l'Estatut del Diputat i del ple de les Corts, i si no que li ho pregunten a Zaplana.
Amb total impunitat, el PP fa i desfà per damunt de la legalitat, tant fa si es tracta de nomenar una senadora de l'oposició, com si es tracta de boicotejar l'aplicació de lleis estatals, com ara la d'educació o la de dependència.
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana està dedicat a utilitzar els mitjans públics de les institucions de la Generalitat en funció dels seus propis interessos, i esta legislatura l'ús i abús s'ha estès a les Corts, la primera institució. Abans no ho podien fer amb eixa descaradura per un problema de manca d'afinitats entre l'anterior president de les Corts, Julio de España, i el president del Consell. Ara, però, amb Milagrosa Martínez, via lliure.
No tenien prou en RTVV, en utilitzar conselleries per a fragmentar contractacions per esquivar tot control, en crear i subvencionar fundacions i altres ens públics. No, ara li ha arribat també a les Corts, amb la complicitat d'una presidenta que oblida el paper que li correspon com a presidenta d'un parlament, i es posa de forma incondicional de la part del seu partit. I estem parlant d'una persona que, a més d'usurpar les funcions de les Corts, i malgrat haver estat la principal subministradora de contractes a les empreses de la trama del cas Gürtel en la seua etapa com a consellera de Turisme, se n'ha eixit fins ara ben parada. Fins ara.