La sensació que està generant el president de la Generalitat valenciana és ja d'enrogiment. A què juguen Camps i el PP?
El president de la Generalitat està armant la seua defensa amb totes les teories possibles que li puguen conduir a l'exculpació. Primer, com no hi ha factures afirma que va pagar en metàl·lic. Després com no apareix l'ingrés ni en metàl·lic ni en plàstic, es parla fins i tot de la possibilitat que al·legue que va entregar els diners al sastre, i que este se'l va tirar a la pera. Ha mentit en les Corts i fora de les Corts. Va jurar i va perjurar que els trages s'els paga ell. Ara en l'argumentari del PP ja es comença a acceptar que es van poder rebre regals però es tracta de minimitzar. I ara ix l'alcaldessa Ritacher a parlar de les anxoves del Cantàbric, a distraure l'atenció, a enutjar els càntabres, i a demanar reformes en el Codi Penal.
Ritacher es lamenta que Revilla regala anxoves a Zapatero, un diari digital de Castelló recorda la desfilada d'alcaldes, regidors i altres càrrecs del PP local davant del xalet que els Aznar ocupaven durant les seues vacances estiuenques a Orpesa, carregats amb caixes de tots els productes hortofructícoles i mariners que oferix l'entorn. Melons, llagostins, cireres, etc.
Després ix Revilla i li diu grossa a Ritacher, Ritacher posa el crit en el cel i demana l'empara popular, mentres Rafael Blasco es tanca al seu despatx per a posar orde, ordir eixides, i unificar missatges.
El president de la Generalitat està armant la seua defensa amb totes les teories possibles que li puguen conduir a l'exculpació. Primer, com no hi ha factures afirma que va pagar en metàl·lic. Després com no apareix l'ingrés ni en metàl·lic ni en plàstic, es parla fins i tot de la possibilitat que al·legue que va entregar els diners al sastre, i que este se'l va tirar a la pera. Ha mentit en les Corts i fora de les Corts. Va jurar i va perjurar que els trages s'els paga ell. Ara en l'argumentari del PP ja es comença a acceptar que es van poder rebre regals però es tracta de minimitzar. I ara ix l'alcaldessa Ritacher a parlar de les anxoves del Cantàbric, a distraure l'atenció, a enutjar els càntabres, i a demanar reformes en el Codi Penal.
Ritacher es lamenta que Revilla regala anxoves a Zapatero, un diari digital de Castelló recorda la desfilada d'alcaldes, regidors i altres càrrecs del PP local davant del xalet que els Aznar ocupaven durant les seues vacances estiuenques a Orpesa, carregats amb caixes de tots els productes hortofructícoles i mariners que oferix l'entorn. Melons, llagostins, cireres, etc.
Després ix Revilla i li diu grossa a Ritacher, Ritacher posa el crit en el cel i demana l'empara popular, mentres Rafael Blasco es tanca al seu despatx per a posar orde, ordir eixides, i unificar missatges.
Al PP nacional, però, ja hi ha símptomes de que arribat el cas poden deixar caure a Camps. Ho ha dit Cospedal en afirmar que la decissió de dimitir és personal i intransferible.
Tot un espectacle en què al cap i a la fi només tenim una persona tractant d'eixir d'un compromís judicial. Però eh ací que la persona que tracta d'eludir una sentència condemnatòria no és el veí del quint. És ni més ni menys que el president d'una comunitat autònoma, que mentres treballa la seua defensa, s'esforça a aparençar certa activitat institucional d'amagat i sense agenda prèvia per a evitar a la premsa. I no obstant no ha tingut el detall de donar una explicació en les Corts sobre els estratagemes pels quals possiblement serà jutjat. S'ha limitat a dir que tot és mentida, que té aguant per a suportar l'estoneta llarga, que falten dos escalons, etc.
Quan una persona de peu adopta una actitud com esta, només està minvant la seua dignitat, però quan eixa actitud l'adopta un president de la Generalitat, està menyscabant la dignitat dels valencians i la de les seues institucions, eixe paraigua col·lectiu a què tant li agrada recórrer.
Tot un espectacle en què al cap i a la fi només tenim una persona tractant d'eixir d'un compromís judicial. Però eh ací que la persona que tracta d'eludir una sentència condemnatòria no és el veí del quint. És ni més ni menys que el president d'una comunitat autònoma, que mentres treballa la seua defensa, s'esforça a aparençar certa activitat institucional d'amagat i sense agenda prèvia per a evitar a la premsa. I no obstant no ha tingut el detall de donar una explicació en les Corts sobre els estratagemes pels quals possiblement serà jutjat. S'ha limitat a dir que tot és mentida, que té aguant per a suportar l'estoneta llarga, que falten dos escalons, etc.
Quan una persona de peu adopta una actitud com esta, només està minvant la seua dignitat, però quan eixa actitud l'adopta un president de la Generalitat, està menyscabant la dignitat dels valencians i la de les seues institucions, eixe paraigua col·lectiu a què tant li agrada recórrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada