LA DRETA NO SAP VIURE EN L'ADVERSITAT

He assistit perplexa al debat generat al voltant de les conseqüències que la suspensió de militància ocasiona per a l'exsecretari general del PP de la Comunitat Valenciana, Ricardo Costa, i el vicealcalde de Madrid, Manuel Cobo, en conéixer que cap de les penes els va a impedir exercir la seua activitat política amb normalitat. Ambdós podran presentar-se en candidatures electorals, Ruiz Gallardón no té cap obligació de destituir Cobo com a portaveu ni com vicealcalde, Costa pot continuar dissenyant l'estratègia del seu grup parlamentari en les Corts, romandre integrat en la seua estructura com un més, i representar al PP en totes les comeses que la direcció parlamentària crega oportú.
I llavors em sorgix l'interrogant. Quines conseqüències reals i efectives ocasiona una suspensió de militància en el PP? Aparentment, estem simplement davant d'un bàlsam que permet a Rajoy i Cospedal simular fermesa disciplinària, una lleu estirada d'orelles sense més efectes ni conseqüències.
I ens trobem, a més, que els criteris disciplinaris que aplica el PP són tan arbitraris com injustos, ja que amb els mateixos arguments exposats en el plec de càrrecs contra Costa, haurien de ser suspesos de militància Francisco Camps, David Serra, i ara també Antonio Clemente.
Cal destacar especialment la notícia apareguda hui sobre la relació de Clemente amb els capitostos de la trama Gürtel. Per a començar, ja és casualitat que la notícia haja aparegut on hi ha aparegut el mateix dia que s'anava a publicar la sanció a Costa.
Este conjunt de fets surrealistes són, en el fons, símptomes de desorientació en el PP. És la reacció clàssica de la dreta en períodes de convulsió interna. La dreta no sap viure en l'adversitat, i si no, que ho pregunten als de la UCD, o als del PP de Balears. Només el poder cohesiona a la dreta, i en quant les coses es torcen la caiguda es precipita. És el que succeirà ara en el PP valencià, amb l'agreujant que l'encreuament d'odis interns és tal que va actuar com un accelerador de la descomposició. En parlem d'ací a uns mesos.