dimarts, 26 de gener del 2010

MALEÏT URBANISME

Aquesta part del món estava conformada per bells pobles mediterranis de teula àrab i parets blanques, amables i plàcids, en els que la convivència, l'harmonia social, les relacions personals i la qualitat de vida eren els seus principals valors. Els odis i les avarícies escassejaven, però un dia va arribar el mannà de la rajola, i quasi sense adonar-nos, vam perdre tot el que teníem. La placidesa d'un poble tranquil i la qualitat de les relacions humanes en un espai amable de convivència és un bé que no pot pagar-se amb tots els diners que recapte un maleït PAI, una figura a la què ja no se li pot atribuir la frase de pa per a hui i fam per a demà. Estem parlant ja del pa d'ahir i de la fam de hui.
Els plans urbanístics es ralentitzen, el mannà s'ha esvaït, però hem perdut per sempre paisatges i assossec.
És una melancòlica reflexió que em sorgix de contemplar fets com el de la Pobla de Benifassà, on un frau en el cens va posar a un partit denominat PSD en l'alcaldia per a multiplicar per deu el nucli urbà d'un poble de cent habitants en ple cor d'un paratge natural protegit. O l'excel·lent treball periodístic que ha publicat en l'últim número el setmanari El Temps, en el que descriu la crispació social que l'urbanisme ha generat en un poble abans plàcid com la Nucia. Fins arribar al cas extrem: l'assassinat per encàrrec a Polop per temes relacionats amb l'urbanisme. Quant més lluny es pot arribar en esta desbocada paranoia?
A Peníscola les cases del poble antic construït sobre l'istme s'estan abandonant de forma accelerada mentres les torres d'apartaments que voregen la marjal i les urbanitzacions de la serra d'Irta patixen les incomoditats del mal urbanisme. Els antics habitants van ser més intel·ligents a l'hora de triar la ubicació.
I així podríem estar estirant aquesta narració de la barbàrie al llarg dels centenars de quilòmetres d'aquesta costa nostra.