La presència de periodistes en les Corts Valencianes s'ha multiplicat des de l'alçament parcial del sumari Gürtel. La cambra valenciana és el centre d'atenció de mitjans de tot Espanya atrets per un fet insòlit que no és en absolut l'estrambòtica defenestración de Ricardo Costa. Eixe seria, en tot cas, un episodi del serial a què assistix l'opinió pública, que no és un altre que l'afonament lent i agònic de Camps i l'estil de govern que ha imbricat en les institucions valencianes, caracteritzat per la fanfarroneria, el menyspreu, la provocació i la poca vergonya.
És una torre que cau, un govern que s'afona, i una etapa que es tanca, i la premsa de tot Espanya assistix al moment amb tota la seua parafernàlia per a satisfer els interrogants d'uns espectadors atònits que no donen crèdit a l'esperpent que propícia Camps amb les seues ambigüitats, fins al punt d'esgotar la infinita paciència del seu líder nacional, Mariano Rajoy. La debilitat que ha demostrat el president nacional del PP en la resolució de la crisi valenciana, d'altra banda, l'ha convertit en presa fàcil per als detractors i detractores interns, que no han perdut l'oportunitat de moure-li el seient. I no és ja només Esperanza Aguirre la que reclama passar pàgina, també Manuel Pizarro, José María Aznar, Juan Vicente Herrera, Güemes, 105 alcaldes madrilenys, etc.
La premsa dedica hui tot tipus de qualificatius a Ricardo Costa, des d'insolent a provocador. Fins i tot li han fotografiat un missatge de mòbil de la seua cap de premsa en què l'advertia que l'anaven a "machacar". Una acció èticament qüestionable, d'altra banda, la de desvelar correspondència privada.
El resultat és un Camps que carranqueja, una Generalitat paralitzada, un ridícul sense precedents, i ara un Costa desbocat sobre el qual ja ningú pot garantir el control. Estarem atents, doncs, als pròxims episodis d'este esperpent.
És una torre que cau, un govern que s'afona, i una etapa que es tanca, i la premsa de tot Espanya assistix al moment amb tota la seua parafernàlia per a satisfer els interrogants d'uns espectadors atònits que no donen crèdit a l'esperpent que propícia Camps amb les seues ambigüitats, fins al punt d'esgotar la infinita paciència del seu líder nacional, Mariano Rajoy. La debilitat que ha demostrat el president nacional del PP en la resolució de la crisi valenciana, d'altra banda, l'ha convertit en presa fàcil per als detractors i detractores interns, que no han perdut l'oportunitat de moure-li el seient. I no és ja només Esperanza Aguirre la que reclama passar pàgina, també Manuel Pizarro, José María Aznar, Juan Vicente Herrera, Güemes, 105 alcaldes madrilenys, etc.
La premsa dedica hui tot tipus de qualificatius a Ricardo Costa, des d'insolent a provocador. Fins i tot li han fotografiat un missatge de mòbil de la seua cap de premsa en què l'advertia que l'anaven a "machacar". Una acció èticament qüestionable, d'altra banda, la de desvelar correspondència privada.
El resultat és un Camps que carranqueja, una Generalitat paralitzada, un ridícul sense precedents, i ara un Costa desbocat sobre el qual ja ningú pot garantir el control. Estarem atents, doncs, als pròxims episodis d'este esperpent.
1 comentari:
Una pregunta personal, Isabel. Quin efecte te fa a tu, quan sents ahi baix -donada la teua posició a la taula- a Camps fent coses tan surrelaistes com comparar les seues dades de gestió amb unes hipotètiques d'un hipotètic govern socialista... extrapolades catorze anys!!!? A mi personalment fou una de les coses que més me sobtaren. Què en pensarà la "prensa nacional que hoy está excepcionalmente aquí"?
Quin comentari et mereix?
Publica un comentari a l'entrada