dilluns, 2 de novembre del 2009

DRETS HUMANS, ACÍ I ALLÀ


Hui m'ha tocat presidir de forma precipitada un acte commemoratiu de la Declaració Universal dels Drets Humans perquè els representants del PP en les Corts havien acudit a la seu del seu partit a resoldre el seu caos. Tampoc he sigut l'única a la que li ha tocat in extremis suplir la representació institucional. La secretària autonòmica d'Immigració, Gotzone Mora, ha hagut d'intervindre en nom del seu conseller, Rafael Blasco, que en eixe mateix instant estava sent nomenat nou portaveu del PP en les Corts. Mal ha d'estar el PP per a recórrer a un tòtem eteri.
En el seu discurs, Gotzone Mora ha recordat els seus orígens i els motius pels quals ocupa un càrrec públic al País Valencià. S'ha mostrat agraïda als valencians per haver-la acollit de la forma que ho han fet, i ha posat la situació de la seua terra, Euskadi , com un exemple de violacions dels drets humans, en un al·legat que no corresponia.
D'acord en què la seua situació personal i la de milers de ciutadans d'Euskadi representen atacs intolerables als valors i principis que van inspirar la Declaració Universal, però ja posats a buscar exemples de violacions dels drets humans en l'entorn més immediat, la secretària autonòmica podia haver-se referit també a la privació d'informació en els canals públics de la Generalitat Valenciana, al segrest de les institucions valencianes, a la privació de recursos a què tenen dret les persones que no poden valdre's per si mateixes, o al saqueig d'arques públiques per a saciar la supèrbia de determinades persones. En major o menor grau, i amb majors o menors conseqüències, tot això suposen vulneracions dels drets inherents a les persones.
Era un acte en pro dels drets humans, els de tots els sers humans, i no sols els de Gotzone Mora.

1 comentari:

El Sapo ha dit...

No t'ha de sorprendre el més mínim, Isabel. De fet, és exactamente el discurs que fa sempre que li pregunten, siga el què siga. Ho sent, però tinc una valoració més bé... reduïda, de la figura de Gotzone Mora. En tot cas, no és culpa d'ella. Hi ha persones què per contingut del seu discurs, per les maneres -Mora no ha dubtat en util.litzar el caràcter icónic, totémic com dius tú, de la seua figura per a des d'una clara impunitat insultar greumenta qui posara a Camps en dubte arran del cas Gürtel o dir coses de Mónica Oltra qué cové tapar amb un piadós mantell de silenci- no estan per a parlar en píblic. La culpa és dels qui els coloquena estos llocs.
En tot cas, és un assumpte extensible a altres disciplines. L'altre dia a la meua dona li sobtà com a la serie de TVE "Cuéntame" posaven al protagonista de subsecretari d'Agricultura -a la p`rimer Admisnistració democràtica de la UCD-. Amb la seua ínfima preparació, me va dir. Jo li vaig contestar que trenta anys després les coses encara es feen aixina. I vaig recordar alguns noemenaments de Camps per a omplir secretaries autonómiques un mes abans de les eleccions de 2007...