MÉS MOTIUS PER A UNA DIMISSIÓ

La desocupació baixa al setembre a tot Espanya, excepte al País Valencià, on puja en una xifra absoluta superior a la del descens registrat a l'àmbit estatal. Per tant, rebenta com una magrana l'argument de Camps quan acusa Zapatero de ser el president de la desocupació i de la crisi. I per què el País Valencià es desmarca de la tònica general? Perquè les prioritats a l'hora d'invertir els recursos públics han estat distintes. Mentre el govern central s'ha dedicat a posar en marxa mesures dirigides, tant com era possible, a pal·liar la crisi i estimular l'ocupació, el Consell ha demostrat que les seues prioritats eren altres, com ara nodrir comissionistes al voltant dels grans espectacles que s'han organitzat amb càrrec als pressupostos de la Generalitat i altres administracions. Això no ha generat ocupació. La visita del Papa no ha generat cap lloc de treball, tot i haver-nos costat una pila de milions, comissions incloses.
Camps té un nou motiu per a presentar la dimissió, si és que no en tenia suficients. L'exagerat deute públic de la Generalitat no ha servit per pal·liar els efectes de la crisi, ni per generar estructura productiva. Ha servit per muntar una xarxa de clavegaram per la qual s'ha perdut una important quantitat de diners públics que devia haver estat dirigida a altres necessitats. L'obstinació de Camps de fer com si res, mentre els seus antics subordinats li estan preparant el relleu, només perjudica més encara els interessos generals dels valencians.