El PP va accedir al Govern de la Generalitat fa tres lustres amb un empenta inusitada i amb un model de gestió política, econòmica i social que posaria al País Valencià a l'avantguarda mundial. Transcorregut eixe període,el fracàs del PP és un fet irrebatible.
La principal aposta del PP per l'oci i el turisme, Terra Mítica, presenta pèrdues anuals de quinze milions d'euros, el seu director general abandona, i el futur del parc d'atraccions presenta dubtes.
El projecte homòleg amb què el PP pensava rescabalar a Castelló, Mundo Ilusión, queda en suspens, i amb eixa renúncia no sols es queda sense expectatives al sector turístic, sinó que es deixa en l'aire la viabilitat d'un altre dels projectes insígnia de Castelló: l'aeroport.
El president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, porta quinze anys tractant de dotar a la província d'un aeroport. Ara, amb les obres encara sense acabar, les companyies de baix cost s'estan replegant, la major part dels aeroports pateixen caigudes en el seu tràfic de viatgers de fins al 30%, experiències com la de Ciudad Real han acabat amb la privatització de les instal·lacions, Reus i Girona obrin cada vegada menys mesos a l'any, i damunt Castelló perd el que anava a ser el seu principal reclam: Mundo Ilusión.
El fiasco de les regates de la Copa de l'Amèrica representen un altre símptoma del fracàs del PP. La nefasta negociació de Rita Barberá i Francisco Camps i la seua aposta prematura pel sindicat que no organitzarà la pròxima edició, posen en risc la candidatura de València.
I si Mundo Ilusión ha caigut de les previsions del Consell, què dir d'apostes semblants com la de la Ciutat de la Música, la Ciutat de les Llengües, o el centre de convencions de Calatrava a Castelló, que es vénen anunciant quasi tants anys com el parc d'oci. O el balneari de Montanejos, que la consellera de Turisme va presentar la setmana passada per enèsima vegada.
La forma de gestionar RTVV, d'altra banda, ha desembocat en un dubte descomunal que tampoc està justificat pels índexs d'audiència. Mentre la ràdio i televisió púbiques dels valencians han acumulat deute per més d'1.200 milions d'euros, els índexs d'audiència van aconseguir les seues cotes més baixes en 2007, i l'any passat encara van registrar un descens del 0'7% respecte de l'any anterior, que va ser el pitjor. És a dir, tenim una RTVV cara i roïna.
I què dir de la Ciutat de la Llum d'Alacant, el deute del qual supera els trenta milions d'euros.
enfonsament de la particular aposta del PP pel progrés econòmic de la Comunitat Valenciana, d'altra banda, tindria un indici de justificació si almenys els indicadors que distingeixen a les societats modernes foren positius. Però lluny d'això, estem destruint ocupació a major velocitat que ho fa el conjunt de l'Estat, encapçalem els percentatges de fracàs escolar, i la renda per capita dels valencians perd de vista a la mitjana estatal, amb la qual cosa, es pot dir que el PP ha descuidat la seua obligació de governar mentre s'ocupava de la seua particular aposta pels grans esdeveniments, que ara se n'ha vingut avall.
I parlant de l'obligació de governar, d'atendre els servicis i infraestructures bàsiques, i de recolzar als sectors productius tradicionals, una vegada rebutjat el projecte de Mundo Ilusión, Carlos Fabra podria escometre l'execució del projecte d'ampliació de la carretera de Càlig, per la que ara no caben dos vehicles. Només per posar un exemple, per no esmentar el desdoblament de Vila-real-Borriana, Borriana-Almassora, el pont de Ribesalbes, etc.
La principal aposta del PP per l'oci i el turisme, Terra Mítica, presenta pèrdues anuals de quinze milions d'euros, el seu director general abandona, i el futur del parc d'atraccions presenta dubtes.
El projecte homòleg amb què el PP pensava rescabalar a Castelló, Mundo Ilusión, queda en suspens, i amb eixa renúncia no sols es queda sense expectatives al sector turístic, sinó que es deixa en l'aire la viabilitat d'un altre dels projectes insígnia de Castelló: l'aeroport.
El president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, porta quinze anys tractant de dotar a la província d'un aeroport. Ara, amb les obres encara sense acabar, les companyies de baix cost s'estan replegant, la major part dels aeroports pateixen caigudes en el seu tràfic de viatgers de fins al 30%, experiències com la de Ciudad Real han acabat amb la privatització de les instal·lacions, Reus i Girona obrin cada vegada menys mesos a l'any, i damunt Castelló perd el que anava a ser el seu principal reclam: Mundo Ilusión.
El fiasco de les regates de la Copa de l'Amèrica representen un altre símptoma del fracàs del PP. La nefasta negociació de Rita Barberá i Francisco Camps i la seua aposta prematura pel sindicat que no organitzarà la pròxima edició, posen en risc la candidatura de València.
I si Mundo Ilusión ha caigut de les previsions del Consell, què dir d'apostes semblants com la de la Ciutat de la Música, la Ciutat de les Llengües, o el centre de convencions de Calatrava a Castelló, que es vénen anunciant quasi tants anys com el parc d'oci. O el balneari de Montanejos, que la consellera de Turisme va presentar la setmana passada per enèsima vegada.
La forma de gestionar RTVV, d'altra banda, ha desembocat en un dubte descomunal que tampoc està justificat pels índexs d'audiència. Mentre la ràdio i televisió púbiques dels valencians han acumulat deute per més d'1.200 milions d'euros, els índexs d'audiència van aconseguir les seues cotes més baixes en 2007, i l'any passat encara van registrar un descens del 0'7% respecte de l'any anterior, que va ser el pitjor. És a dir, tenim una RTVV cara i roïna.
I què dir de la Ciutat de la Llum d'Alacant, el deute del qual supera els trenta milions d'euros.
enfonsament de la particular aposta del PP pel progrés econòmic de la Comunitat Valenciana, d'altra banda, tindria un indici de justificació si almenys els indicadors que distingeixen a les societats modernes foren positius. Però lluny d'això, estem destruint ocupació a major velocitat que ho fa el conjunt de l'Estat, encapçalem els percentatges de fracàs escolar, i la renda per capita dels valencians perd de vista a la mitjana estatal, amb la qual cosa, es pot dir que el PP ha descuidat la seua obligació de governar mentre s'ocupava de la seua particular aposta pels grans esdeveniments, que ara se n'ha vingut avall.
I parlant de l'obligació de governar, d'atendre els servicis i infraestructures bàsiques, i de recolzar als sectors productius tradicionals, una vegada rebutjat el projecte de Mundo Ilusión, Carlos Fabra podria escometre l'execució del projecte d'ampliació de la carretera de Càlig, per la que ara no caben dos vehicles. Només per posar un exemple, per no esmentar el desdoblament de Vila-real-Borriana, Borriana-Almassora, el pont de Ribesalbes, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada