Les intencions del govern local de la ciutat de València amb el barri del Cabanyal amaguen una evident falta de respecte cap a un nucli urbà antic i consolidat, una manifesta renúncia a posar en valor el nostre llegat arquitectònic, i un flagrant menyspreu a la ciutat i a la seua història. I eixe menyspreu només pot cultivar-se en la incultura.
Com va dir l'antropòloga Concha Casado, la incultura és major enemic que la soledat. A poc a poc van destrossant-se meravelles d'arquitectura popular, belles i centenàries cases que d'un dia per a un altre es derroquen per a alçar impersonals edificacions.
Què dirien els valencians si a Rita Barberá se li ocorreguera rescatar la idea de prolongar l'avinguda Baró de Càrcer per damunt del Carme fins a donar-li eixida al riu vell? Algú pot pensar que l'alcaldessa podria consumar semblant deliri?
El Cabanyal podria (deuria) ser un dels racons més entranyables i amb major encant de la ciutat si se li hagueren aplicat les adequades mesures de revitalització de forma sostinguda al llarg dels anys. Exemples tenim en les ciutats alçades a la vora no sols de la Mediterrània, sinó de tots els mars i oceans del món.
Com va dir l'antropòloga Concha Casado, la incultura és major enemic que la soledat. A poc a poc van destrossant-se meravelles d'arquitectura popular, belles i centenàries cases que d'un dia per a un altre es derroquen per a alçar impersonals edificacions.
Què dirien els valencians si a Rita Barberá se li ocorreguera rescatar la idea de prolongar l'avinguda Baró de Càrcer per damunt del Carme fins a donar-li eixida al riu vell? Algú pot pensar que l'alcaldessa podria consumar semblant deliri?
El Cabanyal podria (deuria) ser un dels racons més entranyables i amb major encant de la ciutat si se li hagueren aplicat les adequades mesures de revitalització de forma sostinguda al llarg dels anys. Exemples tenim en les ciutats alçades a la vora no sols de la Mediterrània, sinó de tots els mars i oceans del món.
3 comentaris:
No només això. Entre les aberracions in termine que s'estan sentint estos dies, fruit de l'abús del llenguatge, i d'una mena de "consanguinitat argumental" -només se senten le sseus xorrades i es tenen que rebatre a ells mateixos, diguent-la cada vegada més grossa- , aggara't i escolta esta: "El Cabanyal debe abrirse al mar". Com??? Però si està pegat de nassos, al mar!!!
A esta gent s'els ha donat massa corda. Descontextualitzant les coses que diuen, no trobarien cabuda en cap lloc d'Europa.
Fes-te una passada pel meu blog què seràs ben rebuda.
Ja he fet més d'una passada pel teu bloc i fins i tot he estat a punt de divulgar al meu bloc algun article teu, en especial aquell que parlava de què és el que podem demanar a la premsa progressista. Una abraçada.
"he estat a punt de divulgar al meu bloc algun article teu, en especial aquell que parlava de què és el que podem demanar a la premsa progressista"
Doncs no te talles! :o) tens el meu permís. I serà un plaer.
Ara que, imagina que eixa premsa progressista s'ho pren mal i es torna -més- compalent amb el poder local. Tampoc hi perdriem massa...
Tu comprens que les animalades que va dir ahir Grau li ixquen de bades? No entenc com tenint una tertúlia "en boca de gol" ningú no va gosar qulaificar la eixida de tó de Garu com es mereixïa...
Tes seguisc de continu. Tant de bo que altres repressentants de l'esquerra amb inspiració i arguments tingueren la teua "productivitat".
Trobe a faltar més preséncia de Camarasa, Perelló, Mata, etc. I fora del vostre partit també.
Publica un comentari a l'entrada