José María Alfredo Aznar López ha retornat a l'actualitat arran d'un llibre que li ha publicat Planeta amb receptes per a eixir de la crisi. I en eixe periple de promoció literària que diu que li exigeix l'editorial, ha recalat hui en Onda Cero, on Carlos Herrera li ha preguntat si el seu partit ha reaccionat com cal davant de l'esclat del cas Gürtel. I ací s'ha estancat la loquacitat. Tan prolix que l'expresident ha sigut a l'hora d'estendre receptes contra la crisi, s'ha tornat parc a l'hora valorar la reacció del seu partit davant el cas de corrupció en què està immers. Tan parc com ho ha sigut a l'hora d'oferir la valoració que li exigia Herrera sobre Alberto Ruiz Gallardón com a possible successor de Rajoy.
Les receptes de José María Alfredo contra la crisi són un compendi de mesures liberals dirigides a carregar el cost dels desperfectes sobre els treballadors i els sectors més desprotegits: retalls d'impostos, reformes laborals, etc. I fins i tot ha proferit alguns vaticinis alarmistes sobre la fallida de l'actual sistema de pensions. És a dir, treballadors del món, contracten plans de pensions que els bancs i caixes necessiten fons.
Ell no es sent en absolut responsable d'haver contribuït durant la seua etapa al capdavant del Govern a unflar de forma artificial el món de la rajola, i afirma que ell també va tindre que sortejar una crisi, la tecnològica, sense que el país es ressentira. Vetges tu, quin habilidós estratega, que la crisi tecnològica de 2001 li va passar per la banda.
Després d'escoltar eixa entrevista en Onda Cero se m'han aclarit alguns interrogants. En primer lloc, Aznar López és hui una lamentable figura de l'espectacle dedicada a rendibilitzar al màxim la seua condició d'expresident per a fer caixa. Segur que té els seus propis representants per a negociar tarifes per donar conferències o escriure llibres.
En segon lloc, la seua literatura és purament comercial, tan comercial com els anuncis de productes per fer créixer el pèl.
I en tercer lloc, José María Aznar és un destorb per als actuals dirigents del PP.
Les receptes de José María Alfredo contra la crisi són un compendi de mesures liberals dirigides a carregar el cost dels desperfectes sobre els treballadors i els sectors més desprotegits: retalls d'impostos, reformes laborals, etc. I fins i tot ha proferit alguns vaticinis alarmistes sobre la fallida de l'actual sistema de pensions. És a dir, treballadors del món, contracten plans de pensions que els bancs i caixes necessiten fons.
Ell no es sent en absolut responsable d'haver contribuït durant la seua etapa al capdavant del Govern a unflar de forma artificial el món de la rajola, i afirma que ell també va tindre que sortejar una crisi, la tecnològica, sense que el país es ressentira. Vetges tu, quin habilidós estratega, que la crisi tecnològica de 2001 li va passar per la banda.
Després d'escoltar eixa entrevista en Onda Cero se m'han aclarit alguns interrogants. En primer lloc, Aznar López és hui una lamentable figura de l'espectacle dedicada a rendibilitzar al màxim la seua condició d'expresident per a fer caixa. Segur que té els seus propis representants per a negociar tarifes per donar conferències o escriure llibres.
En segon lloc, la seua literatura és purament comercial, tan comercial com els anuncis de productes per fer créixer el pèl.
I en tercer lloc, José María Aznar és un destorb per als actuals dirigents del PP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada