En una entrevista publicada en un setmanari al professor Fabián Estapé, la periodista li pregunta si creu que la nova ministra d'Economia, Elena Salgado, està prou preparada per a assumir eixe càrrec, a la qual cosa l'exrector de la Universitat de Barcelona i exdegà de la Facultat d'Econòmiques d'eixa universitat respon amb una altra pregunta: "Vés a saber. Està Camps preparat per a ser president del País Valencià?", es qüestiona.
Eixa resposta tan simple entranya, en canvi, una intel·ligència sublim, i m'ha suggerit una reflexió estremidora.
Reuneix realment Francisco Camps les qualitats per a presidir una comunitat autònoma? Fins ara no se m'havia ocorregut qüestionar la capacitat i la preparació del líder del PPCV per a presidir la Generalitat, però l'última successió d'esdeveniments eleven la resposta de Fabián Estapé al rang de profund anàlisi polític.
No sé els motius pels quals en eixe moment de l'entrevista, i davant d'eixa pregunta, al catedràtic li va vindre a la ment el nom del president valencià. Són només unes fraccions de segon durant les quals has d'articular la resposta adequada a una pregunta que se suposa no pactada. Però evidentment, posats a buscar de forma fugaç exemples de mals gestors públics, no és estrany que al senyor Estapé li assaltara en primer lloc el nom de Camps.
Efectivament, és Camps un polític de sòlida formació intel·lectual i de gran pòsit ideològic, o és per contra un espontani tocat amb la vareta de la fortuna?
I tenint en compte la resposta d'Estapé, una comença a entendre que el nucli de l'actual govern valencià tinga el seu origen en el que es va anomenar el Clan de la Gomina o el Clan del "Agujero", i a rememorar anècdotes com la de l'ingrés de Camps en l'antiga AP. Conten que tal com el jove Camps va arribar a la seu d'AP -llavors una força residual dirigida a empentes i rodolons per un Martín Quirós impotent davant de la prominent UCD-, va ser Fernando de Rosa qui va donar la clau de la seu a Camps i el va deixar al càrrec, sense més. Va ser la primera porta que se li va obrir sense dificultat. I és clar, amb eixa predisposició Camps degué pensar que "ancha es Castilla".
No sé si el professor Estapé coneixia eixos orígens polítics de Camps quan va donar la resposta que va donar a la periodista.
Eixa resposta tan simple entranya, en canvi, una intel·ligència sublim, i m'ha suggerit una reflexió estremidora.
Reuneix realment Francisco Camps les qualitats per a presidir una comunitat autònoma? Fins ara no se m'havia ocorregut qüestionar la capacitat i la preparació del líder del PPCV per a presidir la Generalitat, però l'última successió d'esdeveniments eleven la resposta de Fabián Estapé al rang de profund anàlisi polític.
No sé els motius pels quals en eixe moment de l'entrevista, i davant d'eixa pregunta, al catedràtic li va vindre a la ment el nom del president valencià. Són només unes fraccions de segon durant les quals has d'articular la resposta adequada a una pregunta que se suposa no pactada. Però evidentment, posats a buscar de forma fugaç exemples de mals gestors públics, no és estrany que al senyor Estapé li assaltara en primer lloc el nom de Camps.
Efectivament, és Camps un polític de sòlida formació intel·lectual i de gran pòsit ideològic, o és per contra un espontani tocat amb la vareta de la fortuna?
I tenint en compte la resposta d'Estapé, una comença a entendre que el nucli de l'actual govern valencià tinga el seu origen en el que es va anomenar el Clan de la Gomina o el Clan del "Agujero", i a rememorar anècdotes com la de l'ingrés de Camps en l'antiga AP. Conten que tal com el jove Camps va arribar a la seu d'AP -llavors una força residual dirigida a empentes i rodolons per un Martín Quirós impotent davant de la prominent UCD-, va ser Fernando de Rosa qui va donar la clau de la seu a Camps i el va deixar al càrrec, sense més. Va ser la primera porta que se li va obrir sense dificultat. I és clar, amb eixa predisposició Camps degué pensar que "ancha es Castilla".
No sé si el professor Estapé coneixia eixos orígens polítics de Camps quan va donar la resposta que va donar a la periodista.
1 comentari:
Imagine que la pregunta és retòrica.
En tot cas, la resposta és NO.
Me sorprén molt que no te ho hagueres mai plantejat.
Va resultar evident a poc d'ocupar el Palau.
Diferències ideológiques apart (abstracció de l'anàlisi que el beneficia com ja vorem)hi trobe factors que el deixen en un lloc poc honrós.
-Camps és un home sense iniciativa: la seua estratègia habitual és el "wait and see" com es va demostrar a la seua lluita amb Zaplana. Els analistes proclius ho definixen com que "sabe manejar los tiempos" però és fals. Es pura por.
-És incapaç de prendre decisions dures i arriscades. Se va vore en la anterior legislatura i ho vorem ara. No es pot treure de damunt a gent incompetent per por de les represàlies i de ser trahit. Els consellers no els cessa, els reubica. Els exconsellers tingueren tots acta de diputats encara que després ixqueren per la porta de darrere. Les llistes se publiquen a última hora per evitar desercions. L'excusa de la por al Zaplanisme ja no aguanta.
-Camps no és ràpid ni enginyós. No té la rapidesa pròpia dels polítics que se't guanyen. No és cosa necessària, però sí convenient.
-Camps és persona molt acomplexada. Un home que diu "cuando yo era joven veía que en todas partes ocurrían cosas menos aquí" té un enfoc de la política més propi de promotor d'espectacles que de gestor.
-Camps menyspreua vergonyosament els rivals polítics i els qui els voten.
-Camps no té la categoria política necessària per fer abstracció del seu missatge constant i articular arguments coherents. L'altre dia vaig sentir Núñez Feijóo raonar matisacions sobre els criteris de finançament autonómic. En quinze segons li vaig sentir més sentit comú què en els sis anys de Camps. I no serà que no el senta!!!
-No és home de recursos: estava a la seua ma desctivar en un 80% el poder de desgast de la trama Gürtel amb un senzill "Sí, conec esta persona i sembla que de vegades hom tria mal els amics, són coses que passen en la política". Sis anys de cures intensives a càrrec d'una premsa local abslutament entregada i acrítica l'han deixat sense defenses front el més mínim atac mediàtic. No se sap defendre.
Com he dit abans, deixe de banda mancances que se podrien situar dins de la discrepància, però certes també: el gust per la demagògia, l'anticatalanisme furibund i l'ús que en fa, la tendència a afavorir el sector privat, ser artífex d'un estat pseudo-confessional, abséncia d'un model industrial, supeditació de tota iniciativa política al seu ressó mediàtic (governa mitjançant C9), posició hipócrita i ús vergonyós del tema lingüístic, victimisme exagerat que el porta a un impresentable enfrontament amb l'estat, foment d'odis -textualment- incompatibles amb una societat moderna, confussió permanent i intencionada de estat-poble-partit-institució-persona, barreja de públic i privat, conreuar el pitjor i mai el millor de l'hipernacionalisme, menyspreu i despreocupació del serveis públics, ús constant de les mentides, esborrament mediàtic de tota oposició social/política/ciutadana...
És realment difícil de creure que una persona tan retractable no ho haja estat mai. No hi ningú al PSPV o el seu entorn capaç d'escriure'n un bon llibre al respecte? Es material de primera. Són coses, Isabel, que mai no entenc de la nostra societat i els seus partits d'esquerres. Me consta, per eixemple, per contacte amb companys teus, que teníeu (teniu?) alguna persona fent un seguiment dles mitjans de comunicació públics. Encara no he vist un resultat públicament visible. Com és possible que en 5 mesos, el "BD la tertulia" haja entrevistat a prou de cinquanta (està comptat i és una data pública) mebres del PP o alts càrrecs i només un (Alarte) dels partits d'esquerres, ia ixò no siga notícia a tot l'estat? Disculpa'm la eixida del tema. Hi torne.
Camps és una figura fàcilment caracterisable com a incompetent. ës la responsabilitat de la societat i le seus representants fer-ho palés blanc sobre negre. Ja n'és hora.
Publica un comentari a l'entrada