Rajoy, abstret al mínting d'Alacant. Foto: El País.Era un dia en teoria de festa pera el PP valencià, un acte de reafirmació i una expressió inequívoca de suport del president nacional del PP cap al president valencià, enredat en investigacions judicials. L'escenari, el port d'Alacant, un diumenge de sol radiant, i amb milers d'incondicionals abrigant als màxims dirigents del PP. Era un dia, com es diu, que esdevenia feliç, però no obstant el rostre que exhibeix Mariano Rajoy en la instantània que il·lustra este comentari no es correspon amb l'ambient descrit.
Observe's. Rajoy està en una indubtable actitud pensativa, com abstret. Si haguera que endossar-li un globus de diàleg, només cabrien frases en la línia de "on m'he ficat", "què estic fent", "què faig jo ací", "no tenia cap necessitat", "ací no hi ha eixida", "em van a portar la ruïna", etc.
I en veritat, els que han dissenyat l'agenda d'actes del president nacional del PP han fet que Rajoy inicie la seua campanya en l'eix de la corrupció, abans conegut com a eix de la prosperitat: primer Alacant amb Camps i Trillo, ni més ni menys. Després Mallorca amb tota la tirallonga d'imputats i condemnats que ha proporcionat el seu partit, i per a rematar Castelló amb Carlos Fabra, a qui el fiscal acaba de demanar dos anys de presó. Fa l'efecte que Rajoy ha pretés llevar-se de damunt els mals moments en els primers dies de campanya per a encarar la recta final lliure de càrregues i compromisos.
Pel que fa al discurs de Camps en eixe acte, no desitge detindre'm en el contingut per banal, però sí que vull descriure la sensació que em va transmetre. Els talls d'àudio del president del Consell difosos en ràdios i televisions emetien una veu que se'm va antullar del passat, com si estiguera rememorant una època liquidada. És una sensació semblant a la que em transmeten les actuals intervencions públiques de José María Aznar. Un to del passat, a pesar que Camps ni ha sigut condemnat, ni ha deixat de ser president de la Generalitat, i pel que s'ha vist la seua intenció és la de seguir agafat al clau ardent. Però no obstant la seua veu se'm va antullar remota.
Observe's. Rajoy està en una indubtable actitud pensativa, com abstret. Si haguera que endossar-li un globus de diàleg, només cabrien frases en la línia de "on m'he ficat", "què estic fent", "què faig jo ací", "no tenia cap necessitat", "ací no hi ha eixida", "em van a portar la ruïna", etc.
I en veritat, els que han dissenyat l'agenda d'actes del president nacional del PP han fet que Rajoy inicie la seua campanya en l'eix de la corrupció, abans conegut com a eix de la prosperitat: primer Alacant amb Camps i Trillo, ni més ni menys. Després Mallorca amb tota la tirallonga d'imputats i condemnats que ha proporcionat el seu partit, i per a rematar Castelló amb Carlos Fabra, a qui el fiscal acaba de demanar dos anys de presó. Fa l'efecte que Rajoy ha pretés llevar-se de damunt els mals moments en els primers dies de campanya per a encarar la recta final lliure de càrregues i compromisos.
Pel que fa al discurs de Camps en eixe acte, no desitge detindre'm en el contingut per banal, però sí que vull descriure la sensació que em va transmetre. Els talls d'àudio del president del Consell difosos en ràdios i televisions emetien una veu que se'm va antullar del passat, com si estiguera rememorant una època liquidada. És una sensació semblant a la que em transmeten les actuals intervencions públiques de José María Aznar. Un to del passat, a pesar que Camps ni ha sigut condemnat, ni ha deixat de ser president de la Generalitat, i pel que s'ha vist la seua intenció és la de seguir agafat al clau ardent. Però no obstant la seua veu se'm va antullar remota.
1 comentari:
Llàstima que no hages vist el tall de video de TVE-CV. En el mateix moment què Rajoy diu "..que será un final feliz", en eixe instant exacte, les càmeres apunten Camps i es veu en segon terme un anónim senyor amb barba. En eixe segon exacte, el senyor anónim alça una cella amb eixa barreja de incredulitat, i "ja vorem tia Cirila si el guitarró no se trenca!".
Saps l'anunci de de l'ONCE de "hola, me llamo Ramiro Benitez, y este es Pancho, mi campeón...al principio le enseñé lo típico, sit, plats,dame la patita..."
Quan acaba d'explicar-se, alça una celleta? Com no massa convençut del retorn del seu gos? doncs igual.
Ignore la relevància -orgànica que digueu els polítics- d'este senyor, però crec que amb eixe gest simboltzava com estan les coses...
Cuida't
El Sapo
Publica un comentari a l'entrada