dimecres, 6 de maig de 2009

EL VALENCIÀ DE BENISSA


David Serra, a l'esquerra, amb El Bigotes i Ricardo Costa.
No em crec que el valencià que utilitza el diputat el PP David Serra en les seues intervencions davant del ple de les Corts siga el que s'empra en el seu municipi, Benissa. És tal la destrossa del llenguatge i de la parla que em veig forçada a assumir la teoria que el PP ha creat un valencià deliberadament desnaturalitzat perquè els seus càrrecs públics l'empren en els seus discursos.
A David Francisco Serra Cervera, criat a Benissa, se li veu forçat en els seus intents d'eludir la parla dels seus paisans i cenyir-se al llibre d'estil del PP. En la seua intervenció de hui en defensa, una vegada més, del transvasament de l'Ebre (després m'ocuparé del fons), Serra he empleat expressions com "plaços", passar de "puntilles", "migambientalment", etc, la qual cosa porta a deduir que, o el diputat del PP no ha utilitzat el valencià en la seua vida quotidiana a Benissa, o està destrossant de forma deliberada el llenguatge amb la intenció política de crear un estil diferenciador. I això que la Marina Alta figura en els mapes lingüístics com una de les zones en què millor es parla el català/valencià.
Tampoc s'entén el mal valencià en una persona que ha ocupat el càrrec de secretari autonòmic de cultura i política lingüística.
Potser el que pretén el diputat de Benissa és emular al president del seu partit, Francisco Camps, altre destrossador professional del llenguatge. De fet, Serra li pot estar ben agraït a Camps per haver-lo salvat de la purga zaplanista que el va deixar fora de les corts la passada legislatura, perquè ser campsista incondicional en terres d'Alacant té mèrit.
Altres, com Ricardo Costa, no corren el perill de parlar mal el valencià, perquè senzillament mai l'utilitza.
Respecte de la qüestió de fons, no vull deixar passar la mentida que ha dit hui Serra en el ple de les Corts en la seua defensa del transvasament de l'Ebre. Ha dit que el PP no dirà que no a les dessaladores, però no les acceptarà com la solució estructural al dèficit hídric. El PP no dirà que no a les dessaladores, quan les ha injuriat fins a la sacietat, les ha boicotejat, ha dificultat la seua execució, i les ha qualificat com "les centrals nuclears del mar" (González Pons dixit).

3 comentaris:

Xavi Ivars ha dit...

Isabel,

Tens raó que el valencià de David Serra està desnaturalitzat, o destrossat, i que possiblement siga de forma totalment intencional. No seré jo el que intente defensar ni que siga de forma mínima la política lingüística del PP. Al contrari, crec que no hi ha maneres més efectives de fer-li mal a la nostra llengua que les que gasten ells.

Ara, tampoc crec que des del PSOE es faça molt millor. I dic PSOE, perquè això del PSPV (malauradament) ja no s'ho creu ningú. El valencià de Jorge Alarte crec que és cosí germà del de Francisco Camps (només el gasta a les mil, encara que potser no el destrosse tant), y el de Ángel Luna, portaveu a les Corts, el mateix que el de Ricardo Costa: inexistent.

Respecte que siguen castellanoparlants (que no vol dir que em semble bé que els dos carrecs més visibles del vostre partit parlen pràcticament sempre en castellà).

El que si que em pareix realment trist es que, des d'un partit on els seus portaveus parlen en castellà, un partit que va votar fa un parell de dies en contra d'adherir-se a l'Institut Ramon Llull (i no és excusa tot això de la disciplina de vot en el partit,...) s'acuse al PP per la seua política lingüística...

O canvieu la vostra manera d'actuar (que seria el que m'agradaria) o deixeu d'atacar al PP amb això (que no és el que vull), però fer el que esteu fent ara és hipocresia.

Beniarres al dia ha dit...

Aquesta gent dretana i disfressada de valenciana rància, mai podran parlar en la nostra llengua, pel simple fet de que no creuem amb ella com una llengua amb validesa per portar un administració com puga ser la del País Valencià. Em va gràcia quan forçosament, les poques vegades que parlen en públic en valencià diuen “deserrollament”, “servicis”, “mosatros” i moltes altres paraules que tu esmentes al teu article i que ho fan de forma deliberada sen conscients de que estan dient-les malament.

Respecte al tema de les dessaladores, ens fan ignorants com en molts altres casos com el pagaments de tratges a Camps i Costa i els regals que els donaven però per sort hi ha hemeroteques i documents escrits que es demostren la falsedat de les seus noves afirmacions.

El Sapo ha dit...

Bé, Isabel. Crec que la qüestió és digna de ser tractada amb meticulositat. Anem per persones:
Camps és -com jo mateix- castellanoparlant de naixement. No és cap secret: s'ho vaig sentir dir a Alfonso Grau, que en destacà el "mérito" que tenia que hui s'expresse en valencià. I tampoc és cap secret per la parla prou forçada ("palabros" apart, ja hi entrarem). Imagine que, igual que jo, va crèixer a una família a on, encara que se parlara valencià, "a los niños se les hablaba en castellano". No és cap cosa estranya. Ma mare passa dels 70 i quan era xicoteta, per alguna fosca raó els seus germans creixqueren en valencià, ella en castellà.
Però anant amb altres prebosts del PP, crec que és obvi ("ovi", que diria Camps) que hi ha pocs dubtes que Rambla demanà els seus primers canvis de bolquers en valencià. Tanmateix, solta unes barbaritats francament impressionants. Castellano n'és un altre exemple. Tot i que el seu tancat accent i les dificultats que mostra quan parla en la llengua amb la què comparteix nom, el seu valencià és ple de barbaritats/ismes com "respal", "luchar", etc. Hi ha altres com Garcia Anton, Rus, etc que estàn al mateix cas.
Què passa, doncs? Bo, hi ha dos tipus de "paraulots". Encara que les caracteritza una fugida de "semblar català", tenen dos origens.

A-Paraules més o menys cultes. Després de pensar-ne molt, m'he adonat que és ben senzill: les paraules que no s'arriben a aprendre a casa, de xicotets, i s'acaben aprenent al colage. La excusa és "això jo no ho he sentit maia casa". Clar, jo tampoc vaig sentir "prosopopeya" fins a quart d'EGB i això no em va fer dubtar que fora perfecte castellà. Però la nostra població porta generacions omplint amb "castellciano" els forats de la nostar indeficient formació. Aixina que el que veiem en Serra, Castellano, Rambla, Miró, M. Martínez, Miquel Domínguez, en la majoria dels casos és "entre parlar bé i semblar catalanisat, no hi adubte" barrejat amb grans dosis de dessídia i en tot cas desconeixement de la seua llengua.

B-Encara que l'origen és similar a l'anterior categoria, éstes son triades amb molta cura. Son tots els LO, MOS, MOsatros, desenroll, etc... no en són moltes i estes sí que estan triades amb tota la intenció. I com no les van a "impulsar"!! Si amb només usar el "LO" en un dels seus missatges de cap d'any, Camps va collir com a mínim tres editorials ficant-lo pels núvols per tan magna mostra de valencianitat.

Un comentari apart: No puc evitar descollonar-me tot sentint com pateixen els locutors de C9 amb l'indefinit "ho" (cas únic del valencià on les vocals no se pronúncien com s'escriuen) i els ordinals.

En resum: en quant als dos tipus de barbarismes, els segons son deguts a un gest, un acatalanisme actiu, una d'eixes magres mostres de blaverisme amb les quals cert electorat s'ha acostumat a conformar-se i sobreviure.
Les primeres, són pura i senzillament una mostra de incultura.