Una entrevista periodística a l'actor Arturo Valls descrivia al personatge al que dóna vida a la sèrie Càmera Café com el prototip del llest xerraire, aficionat al futbol i als cotxes. Un carota format a cop de televisió que només compra els periòdics per a vore les fotos. Encara que el seu cervell no done per a molt, diu l'autora del reportatge, les qualitats de "Jesús" per a les relacions públiques i eixe instint innat de venedor de cotxes li han aplanat el camí per a fer-se amb el res menyspreable lloc de Responsable de Vendes. I és que tancant negocis enfront d'un sopar o a l'altre costat de la barra, amb cerveses pel mig, és el millor. Sap tractar el client com es mereix, i inclús millor, i no escatima en xicotetes mentides piadoses si la situació ho demana.
Eixa descripció se sembla molt al personatge que ha interpretat hui a les Corts el president de la Generalitat, Francisco Camps, al debat de política general. Tot el que li dius li rellisca pel muscle, anima a l'auditori a corejar les seues tornades, solta alguna que altra mentida citant informes d'ací i d'allà, sap com parlar i no dir res, etc. Per uns instants m'ha fet l'efecte de que qui estava defenent la gestió del Consell era Arturo Valls, o "Jesús Quesada".
Deute? Quin deute?
Barracons? Quins barracons?
Sanitat privatitzada? Quina sanitat privatitzada?
Consignes als mitjans de comunicació? Quines consignes?
Fracàs escolar? Si tenim la generació més preparada de la història!!!!!
El clímax ha arribat quan ha fet corejar els seus a l'estil d'aquell "¿cómo están ustedes?".
- ¿Quién da consignas a los periodistas?
- (cor) Los socialistas.
- ¿Quién nos tiene acostumbrados a las cortinas de humo?
- (cor) Los socialistas.
Etc, etc.
El Camps Arturo Valls ha convertit la cambra de representació dels valencians en un plató de Camera Café. El president va cap a la màquina del café, entenga's la trona, fa la selecció i es posa a exhibir la seua desimboltura, la seua prepotència i el seu menyspreu cap a tots i cap a tot: "¿Que el cielo es azul? ¿Pero qué dice usted? ¿De qué estamos hablando? ¿Cómo que el cielo azul? ¿Quién se lo ha dicho?".
I ahí s'ha acabat tot el debat.
És impossible mantindre un debat en eixes condicions. I això és just el que pretén Camps amb eixa calculada posada en escena, que no hi haja debat. Tot està ideat per a que no hi haja debat. Al remat, una desvirtuació del paper de les Corts. Un circ que la ciutadania valenciana no mereix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada