Noves cares, noves formes, nous missatges, i noves esperances. I ara què? Doncs a prendre el carrer amb il.lusió. Amb la il.lusió d’haver fet les coses com calia fer-les després d’un procés llarg, i al final tens. Al meu entendre, innecessàriament tens.
Ara toca propagar el missatge d'Alarte. I el missatge d'Alarte és el de canvi, sense exclusions, però innegociable. Ho ha repetit fins a la sacietat. El secretari general desitja crear les condicions en què cap company del partit senta la necessitat posicionar-se en contra d'un altre, i eixe és el repte. En eixes condicions no hi haurà més trànsfugues com els de Dénia, no es tornaran a plantejar els congressos des de la bel·ligerància ni l'hostilitat, ni es concebran les cites internes com a camps de batalla, escenaris per a segones oportunitats, ni ocasions per a la revenja. La inèrcia que ha començat a generar la nova executiva del PSPV no admet més desafiaments interns, ni cap pas arrere en el camí del canvi. Tots estan cridats a participar en eixe procés, i tots tenen la seua tasca si la volen exercir, des de l'honestedat i la lleialtat.
Ara toca cultivar la lleialtat orgànica i la cohesió interna des de la responsabilitat individual i col·lectiva, per a situar al partit en condicions d'exercir l'única labor que pot tindre encomanada, que és desallotjar de les institucions al partit que està impedint als ciutadans avançar cap a una societat més moderna i reorientar les polítiques cap a les solucions als problemes reals dels valencians. El partit és una ferramenta de transformació social, i no un lloc on acomodar-se.
Com menys temps dediquem a la tasca de reorganització interna, abans podrem combatre a Camps i a Fabra, abans començarem a obrir nous horitzons, i abans sepultarem les polítiques del balafiament, la manipulació, el menyspreu, el deteriorament de serveis públics, el fracàs escolar, la destrucció d'ocupació, l'especulació, i la corrupció.
Alarte té la solidesa necessària per a fer que tots ens sentim involucrats en eixe procés, des de la primera institució valenciana, fins a la més menuda de les agrupacions locals del PSPV, cap a les que el secretari general ha expressat un reconeixement especial amb la confecció de la seua executiva. Centenars de municipis xicotets de la nostra comunitat s'han transformat al llarg dels últims trenta anys baix governs socialistes, i no sempre han rebut el suport necessari ni des de les institucions ni des del propi partit. Sovint, en les pitjors condicions, el xicotets municipis són els que han mantingut les agrupacions locals més actives, i les que han sustentat l'acció política del conjunt del partit. Centenars d'alcaldes estan treballant des de l'anonimat per a que els ciutadans disfruten dels millors serveis públics, de les més avançades prestacions, i de les millors infraestructures. Eixa és la base de tota acció política.
Ara ens toca transmetre a la societat que hi ha un nou PSPV, amb noves cares, amb nous missatges, amb noves il·lusions, i amb noves esperances per a parlar amb la gent i delimitar amb exactitud els seus problemes per tal de convertir les seues demandes en el nostre discurs polític. Ens trobem davant d'un escenari en què cal donar resposta a multitud de situacions. I per a això tenim idees noves, voluntat, entusiasme, i un projecte renovat amb vocació de majoria per a fer front a la situació que ha generat el PP des de la Generalitat. Un nou govern de la Generalitat presidit per un socialista serà considerat prompte com una possibilitat factible, perquè el PP té el "mèrit" d'haver convertit al País Valencià en l'autonomia amb major decreixement econòmic, amb major destrucció d'ocupació, amb major fracàs escolar, amb la menor implantació dels drets socials legislats pel Govern d'Espanya, amb pitjors serveis públics, amb la pitjor qualificació dels nostres treballadors, amb el major deute, etc. I el nou PSPV es va a situar en condicions de recompondre els sectors productius tradicionals, de tornar la qualitat al nostre sistema educatiu, de reordenar les prioritats en la inversió pública, d'estimular la investigació, de generar dinamisme econòmic més enllà de sectors volàtils i rendibilitats efímeres, i d'apostar per la innovació com a base del nostre model productiu, i tot això procurant no cedir ni un àpex en el nostre model social.
Ens van a trobar a l'hora de reivindicar solucions als problemes dels valencians. Però que no ens busquen per a lloar el victimisme ni l'engany massiu. És necessari millorar el finançament de les institucions, però els problemes de finançament no afecten únicament la Generalitat, també als municipis, i d'això és responsable la pròpia Generalitat. És necessari, doncs, posar en pràctica el principi de coresponsabilitat en la solució als problemes. Zapatero no és ni de lluny el culpable de tot. Cada una de les administracions, inclosa la Generalitat, han d'aportar la seua part de compromís i responsabilitat. I unes ho estan fent més que altres, i inclús els ajuntaments estan assumint el cost de serveis que no són de la seua competència.
Ara toca propagar el missatge d'Alarte. I el missatge d'Alarte és el de canvi, sense exclusions, però innegociable. Ho ha repetit fins a la sacietat. El secretari general desitja crear les condicions en què cap company del partit senta la necessitat posicionar-se en contra d'un altre, i eixe és el repte. En eixes condicions no hi haurà més trànsfugues com els de Dénia, no es tornaran a plantejar els congressos des de la bel·ligerància ni l'hostilitat, ni es concebran les cites internes com a camps de batalla, escenaris per a segones oportunitats, ni ocasions per a la revenja. La inèrcia que ha començat a generar la nova executiva del PSPV no admet més desafiaments interns, ni cap pas arrere en el camí del canvi. Tots estan cridats a participar en eixe procés, i tots tenen la seua tasca si la volen exercir, des de l'honestedat i la lleialtat.
Ara toca cultivar la lleialtat orgànica i la cohesió interna des de la responsabilitat individual i col·lectiva, per a situar al partit en condicions d'exercir l'única labor que pot tindre encomanada, que és desallotjar de les institucions al partit que està impedint als ciutadans avançar cap a una societat més moderna i reorientar les polítiques cap a les solucions als problemes reals dels valencians. El partit és una ferramenta de transformació social, i no un lloc on acomodar-se.
Com menys temps dediquem a la tasca de reorganització interna, abans podrem combatre a Camps i a Fabra, abans començarem a obrir nous horitzons, i abans sepultarem les polítiques del balafiament, la manipulació, el menyspreu, el deteriorament de serveis públics, el fracàs escolar, la destrucció d'ocupació, l'especulació, i la corrupció.
Alarte té la solidesa necessària per a fer que tots ens sentim involucrats en eixe procés, des de la primera institució valenciana, fins a la més menuda de les agrupacions locals del PSPV, cap a les que el secretari general ha expressat un reconeixement especial amb la confecció de la seua executiva. Centenars de municipis xicotets de la nostra comunitat s'han transformat al llarg dels últims trenta anys baix governs socialistes, i no sempre han rebut el suport necessari ni des de les institucions ni des del propi partit. Sovint, en les pitjors condicions, el xicotets municipis són els que han mantingut les agrupacions locals més actives, i les que han sustentat l'acció política del conjunt del partit. Centenars d'alcaldes estan treballant des de l'anonimat per a que els ciutadans disfruten dels millors serveis públics, de les més avançades prestacions, i de les millors infraestructures. Eixa és la base de tota acció política.
Ara ens toca transmetre a la societat que hi ha un nou PSPV, amb noves cares, amb nous missatges, amb noves il·lusions, i amb noves esperances per a parlar amb la gent i delimitar amb exactitud els seus problemes per tal de convertir les seues demandes en el nostre discurs polític. Ens trobem davant d'un escenari en què cal donar resposta a multitud de situacions. I per a això tenim idees noves, voluntat, entusiasme, i un projecte renovat amb vocació de majoria per a fer front a la situació que ha generat el PP des de la Generalitat. Un nou govern de la Generalitat presidit per un socialista serà considerat prompte com una possibilitat factible, perquè el PP té el "mèrit" d'haver convertit al País Valencià en l'autonomia amb major decreixement econòmic, amb major destrucció d'ocupació, amb major fracàs escolar, amb la menor implantació dels drets socials legislats pel Govern d'Espanya, amb pitjors serveis públics, amb la pitjor qualificació dels nostres treballadors, amb el major deute, etc. I el nou PSPV es va a situar en condicions de recompondre els sectors productius tradicionals, de tornar la qualitat al nostre sistema educatiu, de reordenar les prioritats en la inversió pública, d'estimular la investigació, de generar dinamisme econòmic més enllà de sectors volàtils i rendibilitats efímeres, i d'apostar per la innovació com a base del nostre model productiu, i tot això procurant no cedir ni un àpex en el nostre model social.
Ens van a trobar a l'hora de reivindicar solucions als problemes dels valencians. Però que no ens busquen per a lloar el victimisme ni l'engany massiu. És necessari millorar el finançament de les institucions, però els problemes de finançament no afecten únicament la Generalitat, també als municipis, i d'això és responsable la pròpia Generalitat. És necessari, doncs, posar en pràctica el principi de coresponsabilitat en la solució als problemes. Zapatero no és ni de lluny el culpable de tot. Cada una de les administracions, inclosa la Generalitat, han d'aportar la seua part de compromís i responsabilitat. I unes ho estan fent més que altres, i inclús els ajuntaments estan assumint el cost de serveis que no són de la seua competència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada