A poques hores del tancament de l'elecció dels delegats que participaran en l'XI Congrés Nacional dels socialistes valencians, vull donar per nascut un nou PSPV, fins i tot abans de conéixer les resolucions d'eixa cita. Un PSPV en sintonia amb el carrer, amb nous missatges i noves polítiques capaces d'alçar emocions i de recuperar aquelles passions amb què als anys huitanta van transformar i van modernitzar les nostres institucions, els nostres pobles i les nostres ciutats.
Un PSPV capaç d'il·lusionar a noves generacions de valencians que, afortunadament, ja no perceben com a amenaces els estèrils conflictes lingüístics i identitaris que la dreta valenciana es va traure de la mànega en els anys huitanta amb l'únic objectiu de confrontar a la societat i traure rèdit de la confusió. La nova societat i les noves generacions tenen altres inquietuds, diferents de les que vam tindre els joves de la Transició, i altres motivacions a les què el nou PSPV donarà resposta. No pot ser d'una altra forma.
Els electors que van accedir a eixa condició en les últimes convocatòries no han viscut políticament la Transició ni el naixement de les nostres actuals institucions d'autogovern, i a més formen la generació més preparada de la història. Per sort, estem davant d'una societat en què hi ha més persones preparades, cultivades i educades, i per tant davant d'una societat amb més criteri i capacitat d'anàlisi. I només a això cal encomanar l'èxit de propostes polítiques serioses, rigoroses, reals i transformadores. El PSOE ho ha fet des del Govern d'Espanya. Ha modernitzat esta societat, l'ha dotada de més drets i llibertats, i ha sintonitzat amb les preocupacions ciutadanes. Governem a Espanya i en nou comunitats autònomes, i seria imprudent desdenyar la nostra pertinença a un projecte federal.
La base de què partim és, per tant, consistent, i els estudis sociològics situen en el centre i en l'esquerra a més del setanta per cent dels valencians. La fidelitat a valors com la solidaritat, la tolerància, la llibertat, el respecte, l'esforç, l'interés general i la transparència, i el cultiu d'ideals com el progrés, el benestar i el canvi social, ens van a portar irremeiablement a confluir amb eixa nova societat valenciana. No pot ser d'una altra forma.
No són necessàries més cabrioles programàtiques que eixa, el sentit comú, el missatge, i el lideratge recognoscible, però sobretot reconegut. Reivindicar un grau determinat d'esquerranisme, centrisme o valencianisme per a guanyar adhesions internes és una trivialitat com la de creure que un canvi de logotip reportarà una miqueta més allà de la simple expressió de la voluntat de canvi.
Seran els continguts, l'encert en l'acció política, i la forma de transmetre-la el que influirà en el criteri dels ciutadans, i no el nivell d'autonomia del PSPV, ni el nivell de valencianisme polític, ni el grau de moderació o radicalitat a l'hora de posicionar-se en l'arc polític. La forma de ser d'esquerres la imposa en cada moment la societat en funció de les seues necessitats, ambicions i inquituds. I esta nova societat no reclama teories ideològiques, sinó respostes a les seues noves exigències, demanda eficàcia política, proximitat, progrés, canvi, benestar, serveis públics de qualitat, i millors dotacions i infraestructures.
Estic convençuda que eixe, i no un altre, serà el nou PSPV que sorgisca de l'actual procés congressual, que ara culmina la seua primera fase amb l'elecció de delegats. Estic convençuda de que va a imposar-se el sentit comú, i per tant, l'ànsia per renovar amb èxit nostra organització política serà el catalitzador de la voluntat de la majoria dels delegats i delegades en el pròxim congrés de València. No pot ser d'una altra forma.
Un PSPV capaç d'il·lusionar a noves generacions de valencians que, afortunadament, ja no perceben com a amenaces els estèrils conflictes lingüístics i identitaris que la dreta valenciana es va traure de la mànega en els anys huitanta amb l'únic objectiu de confrontar a la societat i traure rèdit de la confusió. La nova societat i les noves generacions tenen altres inquietuds, diferents de les que vam tindre els joves de la Transició, i altres motivacions a les què el nou PSPV donarà resposta. No pot ser d'una altra forma.
Els electors que van accedir a eixa condició en les últimes convocatòries no han viscut políticament la Transició ni el naixement de les nostres actuals institucions d'autogovern, i a més formen la generació més preparada de la història. Per sort, estem davant d'una societat en què hi ha més persones preparades, cultivades i educades, i per tant davant d'una societat amb més criteri i capacitat d'anàlisi. I només a això cal encomanar l'èxit de propostes polítiques serioses, rigoroses, reals i transformadores. El PSOE ho ha fet des del Govern d'Espanya. Ha modernitzat esta societat, l'ha dotada de més drets i llibertats, i ha sintonitzat amb les preocupacions ciutadanes. Governem a Espanya i en nou comunitats autònomes, i seria imprudent desdenyar la nostra pertinença a un projecte federal.
La base de què partim és, per tant, consistent, i els estudis sociològics situen en el centre i en l'esquerra a més del setanta per cent dels valencians. La fidelitat a valors com la solidaritat, la tolerància, la llibertat, el respecte, l'esforç, l'interés general i la transparència, i el cultiu d'ideals com el progrés, el benestar i el canvi social, ens van a portar irremeiablement a confluir amb eixa nova societat valenciana. No pot ser d'una altra forma.
No són necessàries més cabrioles programàtiques que eixa, el sentit comú, el missatge, i el lideratge recognoscible, però sobretot reconegut. Reivindicar un grau determinat d'esquerranisme, centrisme o valencianisme per a guanyar adhesions internes és una trivialitat com la de creure que un canvi de logotip reportarà una miqueta més allà de la simple expressió de la voluntat de canvi.
Seran els continguts, l'encert en l'acció política, i la forma de transmetre-la el que influirà en el criteri dels ciutadans, i no el nivell d'autonomia del PSPV, ni el nivell de valencianisme polític, ni el grau de moderació o radicalitat a l'hora de posicionar-se en l'arc polític. La forma de ser d'esquerres la imposa en cada moment la societat en funció de les seues necessitats, ambicions i inquituds. I esta nova societat no reclama teories ideològiques, sinó respostes a les seues noves exigències, demanda eficàcia política, proximitat, progrés, canvi, benestar, serveis públics de qualitat, i millors dotacions i infraestructures.
Estic convençuda que eixe, i no un altre, serà el nou PSPV que sorgisca de l'actual procés congressual, que ara culmina la seua primera fase amb l'elecció de delegats. Estic convençuda de que va a imposar-se el sentit comú, i per tant, l'ànsia per renovar amb èxit nostra organització política serà el catalitzador de la voluntat de la majoria dels delegats i delegades en el pròxim congrés de València. No pot ser d'una altra forma.
Article publicat al diari Mediterráneo el dissabte 13 de setembre de 2008.
1 comentari:
CAIGA QUIEN CAIGA MIÉRCOLES A LAS 22:15
Publica un comentari a l'entrada