dimecres, 17 de setembre del 2008

EL MISSATGE DELS MILITANTS

Qui done l'efecte de concebre el congrés del PSPV com un període propici per a mercadejar un botí, s'està equivocant, i a més està perjudicant greument la imatge del PSPV. Esta vegada, s'està equivocant de debó.
Els delegats són lliures i les afinitats volubles. Cal recordar-ho. L'única opció vàlida, i la que estan reclamant els militants de forma majoritària, és la d'acudir al congrés amb una llista d'integració.
I tota llista d'integració ha de ser alhora, necessàriament, de renovació, que és l'exigència inequívoca que han transmés els militants a través del procés d'elecció de delegats. Obviar eixe missatge seria d'una temeritat tremenda.
Pareix evident que una de les opcions és majoritària, i qualsevol intent d'integració, per tant, i al meu entendre, ha de configurar-se al voltant d'eixa opció majoritària. Faran falta grans dosis de generositat política d'uns i d'altres. Generositat política pel bé del conjunt de l'organització. Cap comarca ni cap agrupació local ha sigut aliena al debat generat al voltant de la renovació de les formes i les cares, o el continuisme al capdavant de la direcció d'este partit. És sa i legítim. En tot cas, és fàcil predir que després de l'elecció del nou secretari general del PSPV, si no abans, gran part de la militància va a reposicionar-se en una mateixa direcció, que és la que marcarà el nou secretari general i la nova executiva. De dalt a baix. No podrà ser d'altra forma. I no podrà ser d'altra forma perquè, al remat, els intents de mercadeig de quotes provocarà un trasvassament d'afinitats, justament perquè la militància ha demostrat que vol fugir d'ahí.