No deixa de ser encoratjador que alguns dels aspirants a liderar el PSPV anuncien la seua renúncia a exercir cabdillatges i a desposseir-se d'etiquetes, però les bones intencions i la retòrica florida estarien més revestides de sinceritat si les crides a la integració i a la recomposició del socialisme valencià, no estigueren acompanyades de la condició sine qua non que eixe procés passe per un mateix. Jordi Sevilla ha renunciat a lluitar pel lideratge del socialisme valencià, però no a donar la seua opinió «lliure i oberta» i a influir en el procés de renovació del PSPV. Potser eixa siga la forma més eficaç de superar divisions, eliminar etiquetes i renunciar a cabdillatges, i el més positiu per al socialisme valencià seria triar eixe camí com a mostra de voluntat sincera de propiciar equips potents capaços d'afrontar les dificultats i integrar a totes les sensibilitats del partit.
Efectivament, molts en aquest partit acumulen una dilatada experiència en les arts de l'etiquetatge i el dirigisme. Ara, no obstant això, tenim l'oportunitat de demostrar que el futur del socialisme valencià està per damunt de tot. L'única condició «sine qua non» que ha de reunir un aspirant per a superar divisions, etiquetes i cabdillatges, és no haver-se dedicat en el passat precisament a generar divisions, a col·locar etiquetes, i a exercir el cabdillatge. Ningú que acumule a les seues esquenes anys de bel·ligerància, sotmetiment i confrontació pot reunir les condicions que precisa qualsevol aspirant a liderar el PSPV.
Per tot això, estic d'acord en la necessitat superar divisions i etiquetes per a dotar al socialisme valencià d'un equip potent capaç de fer front a les dificultats a què s'enfronta el PSPV, però en veritat dic que si eixa proclama no és sincera, aquest partit no suportarà vint anys més de derrotes electorals. I algunes de les proclames que s'han escoltat fins ara no són, ni de bon tros, sinceres. Per tant, confie en la capacitat de cada un de mira dins de nosaltres i veure si som les persones indicades, o si al contrari l'única cosa que es genera és aversió, rebuig i irritació. En eixe cas s'ha de tindre el valor, la dignitat i l'elegància de fer un pas arrere, sense renunciar al dret legítim a participar en el procés de renovació del PSPV des de les nostres respectives posicions. El partit està per damunt de les persones. O almenys així hauria de ser.
Efectivament, molts en aquest partit acumulen una dilatada experiència en les arts de l'etiquetatge i el dirigisme. Ara, no obstant això, tenim l'oportunitat de demostrar que el futur del socialisme valencià està per damunt de tot. L'única condició «sine qua non» que ha de reunir un aspirant per a superar divisions, etiquetes i cabdillatges, és no haver-se dedicat en el passat precisament a generar divisions, a col·locar etiquetes, i a exercir el cabdillatge. Ningú que acumule a les seues esquenes anys de bel·ligerància, sotmetiment i confrontació pot reunir les condicions que precisa qualsevol aspirant a liderar el PSPV.
Per tot això, estic d'acord en la necessitat superar divisions i etiquetes per a dotar al socialisme valencià d'un equip potent capaç de fer front a les dificultats a què s'enfronta el PSPV, però en veritat dic que si eixa proclama no és sincera, aquest partit no suportarà vint anys més de derrotes electorals. I algunes de les proclames que s'han escoltat fins ara no són, ni de bon tros, sinceres. Per tant, confie en la capacitat de cada un de mira dins de nosaltres i veure si som les persones indicades, o si al contrari l'única cosa que es genera és aversió, rebuig i irritació. En eixe cas s'ha de tindre el valor, la dignitat i l'elegància de fer un pas arrere, sense renunciar al dret legítim a participar en el procés de renovació del PSPV des de les nostres respectives posicions. El partit està per damunt de les persones. O almenys així hauria de ser.
7 comentaris:
El primer que pemsem la militància de base cuant llegim als diaris estos dies l’opinió de alguns representans influllesnts del Partit Socialista a la Comunitat Valencina, és que al vestita gros morral gros. Opinar lliurement als mijans de comunicació en temes interns fen análisis amb eixemples que donen argumens al veritable enemic PP és com a minim desleal i demostra que no es vol el consens. Alló que és bo per al Partit Popular no és bo per Valencians. A quí te la boca tancada no li entre mosques .Esten farts que us contesteu als períodics aísi no conseguim res, savem que tots sou mol bons i mos coherentes, que teniu un bn puesto polític i unes bones remuneracions i volem que defengueu el projecte socialiste amb la mateixa intesitat que haveu defensat el puesto. El cor no parla , peró endivina. El nostre mal no vol soroll.
Hola Isabel: M'agrada tot el que dius però no acabo d'entendre del tot el que tractes de transmetre.
Creus que els aspirants que s'han definit no tenen la capacitat per a superar etiquetes?
Com penses que es poden superar? Llevem a totes les persones que han tingut a veure amb els anteriors secretaris generals o carrecs en la generalitat socialista amb la intenció de tenir un partit totalment depurat per al congrés? Això es extensible també a la propera confecció de llistes?
No se, pero crec que seria molt util que ens indicares cap on va la teua reflexió, que em pareix, com ja te dic, molt interessant.
Apart de tot, vull expressar-te tota la meua admiració per la teua importantisima tasca durant tots aquests anys en favor del progressisme de la nostra província.
Salut. M.ª Gràcia Soler. Vila-Real.
Zapatero se deberia dar cuenta de la gran importancia que tiene nuestra comunidad dentro de españa y apoyar a un candidato mediaticamente fuerte y con tiron.
Basta ya de alcaldes de pueblos como morella o este de alicante para presentarse como dirigentes.
que traigan a un peso pesado de madrid, por favor,
Y cambienle el nombre al partido, porque el pais valencia no sale en ningun sitio oficial ,
PARTIDO SOCIALISTA VALENCIANO yA,
PSV nada de paisos catalans , que en alicante no nos vota ni dios
Partido Socialista Valenciano PSV yaaa!!!!!!!!!!!!
no somos los paises catalanes ni el reino de ningun pais
señora , por qué NO RENUNCIA Ustd?????... y deja de incordiar...
a los ciudadanos ya nos tiene saturada, la tan manoseada "renovación", siempre prometida y nunca aplicada en el PSPV.Mi propuesta es que al menos el 50% de la nueva ejecutiva no haya tenido responsabilidades orgánicas ni institucionales anteriores a nivel de país valenciano, y que entre los otros cinco miembros de la restante ejecutiva (no más de 10 mejor que aquellos tiempos de 35), uno con menos de 40 sea Secretario/a General. Lo siento: Lerma Puig, Calaguig, Bernabé,Sevilla, Romero, Escudero, Pla... A todos muchas gracias, pero el pasado nunca puede ganar el futuro. Eso sí mientras nos empeñamos en ello, algunos derrota tras derrota continúan en sus butacas y con sus bicocas. Las cosas en política son tan fáciles de decir y tan difíciles de aplicar: son las cosas del querer.Felicitaciones a Jordi por su valentía y un beso para ti. Saludos. Valderrama.
Isabel es evidente que tienes admiradores nacionalista como Mª Gracia de Vila-Real. Pues bien ese es uno de los primeros errores tácticos, creer que nuestro electorado lo valora positivamente. ¿no leeís las encuestas del CIS? tan solo entre un 8 % se considera más valenciano que español. Cuando se habla de renovación equivocais el sentido. No es una cuestión de edad. Hay teneís a V. Sarriá 40 años y mas "casposo" que el Fabra o por lo menos igual y misógeno, la mujer siempre por debajo de él. Lo que hay que reovar es el mensaje y las estructuras del partido. Recuerdo a los turborrenovadores de 1997 Toni Such, Joan Calabuig y Toni Bernabé ¿que han renovado?¿Donde estan ya las primarias? ¿Y las listas abiertas y la no acumulación de cargos?¿y las incompatibilidades? Por cierto deberíais hacer un registro de cuantos Sec Generales y Alcaldes han compatibilizado su cargo con Inmobiliarias de forma directa o mujer o interpuestos. Os caerias de espaldas. En los pueblos se os conoce, todo el mundo sabe lo que pasa en el partido.Ese es el problema. Ahora todos hablan de lo que ocurre. Hubo quien ya lo hizo en el 2000, incluso presentaron candidatura en Alicante, Amador García. Nadie hizo ningún esfuerzo. Sabian que haría lo mismo que ZP, todo ele equipo serái nuevo, pero claro estaba en juego los sillones de las Cortes y hasta los aperturistas como Perelló preferian un gran pastel que les asegurara una parte. Lo siento no me creo nada y hace un par de años que tiré el carnet. Quereis representar a los que os votan en grna mayoría, trabajadores de clase baja y media, muchos emigrantes andaluces, extremeños, manchegos y sus familias pero gobernar en su contra con requisitos linguisticos. ¿Por cierto cuantos Gonzalez, García, Martinez que son los que más abundan tiene el PSPV en las Cortes?
Publica un comentari a l'entrada