JAUME MATAS

El pas hui de l'expresident balear i exministre pels jutjats per a donar compte de tota una retafila de càrrecs que se li imputa, escenifica per a mi l'estereotip del concepte que de la pràctica política s'ha instaurat en el PP. Jaume Matas va accedir a la presidència de les Balears, quan va ser desallotjat del Govern va ser anomenat ministre, per a recuperar després la presidència de la seua comunitat, esta vegada amb majoria absoluta. I en què va invertir Matas eixe cabal de confiança? A convertir les illes en un niu de corrupteles pel qual han sigut ja empresonats alts càrrecs de la seua administració, i molts altres estan a l'espera de resolucions. El propi Matas, que en la pràctica va posar terra pel mig per a fixar la seua residència als Estats Units, s'enfronta a peticions de pena que sumen trenta anys de presó.
Mates és l'estereotip del personatge instal·lat en el PP suposadament dedicat a vetlar per l'interés públic, però en realitat allò públic és el que menys interés li suscita. Pense en la Comunitat de Madrid, en els modes i maneres d'Esperanza Aguirre, en Luis Bárcenas, en els alcaldes i diputats del Gürtel, i com no podia ser de cap altra manera, pense en Camps i en la cultura política que ha instaurat a la Comunitat Valenciana, i sobretot en els resultats d'eixa cultura política.
No sé què serà de Camps després de tot açò. Potser Matas puga intercedir per a aconseguir-li un acomodament a Nova York. De moment, Ricardo Costa ja està instal·lat en un apartament a Londres, encara que siga per millorar el seu anglés.