RITA NO REBENTA RES

He llegit i he escoltat diversos comentaris en el sentit que l'alcaldessa de València, Rita Barberá, va tindre la gràcia de rebentar una reunió de la junta de seguretat amb el delegat del Govern. En eixa junta es va constatar un descens de l'activitat delictiva en la ciutat de València, però no obstant, a l'eixida Rita es va dirigir presta als micròfons per a denunciar que El Govern vol prohibir una mascletà napolitana en la platja, una declaració adornada amb les necessàries dosis de gesticulació, to d'indignació i victimisme.
Rita no rebenta res. El que ha estat rebentat des de fa ja temps són els canals de comunicació entre l'activitat política i administrativa i els ciutadans, un fluxe que ha sigut intervingut pel PP a colp de xequera a costa de la hisenda pública.
Rita té qui li riu les gràcies, i quan ix del palau del Temple té a la seua disposició un batalló de periodistes disposats a convertir les gràcies en notícia. Veiem hui, per exemple, la mascletà napolitana a cinc columnes en els periòdics i en els encapçalaments dels sumaris televisius. No obstant, l'efectivitat policial a València i el desplegament de Falles, que era l'assumpte de la reunió, a penes ha transcendit.
Pose un altre exemple. Quan el dimecres Rafael Blasco presenta una proposició no de llei en les Corts exigint al Govern rebaixes d'impostos, una proposta rebutjada pel PSPV per fer-se en el fòrum inadequat i per obeir a tàctiques estrictament polítiques de desgast, el gabinet de Presidència de la Generalitat ja ha donat les instruccions precises a les redaccions afins sobre els titulars amb què ha de quedar reflectida eixa notícia: "El PSPV s'oposa a la rebaixa d'impostos". La premsa, quasi a l'uníson, corea les indicacions de l'extorsionador de torn, alguns amb verdadera entrega.
Eixa tàctica de Blasco sustentada en el desvergonyiment i la desimboltura, és fàcil de combatre. No hi ha més que acceptar les seues propostes, al cap i a la fi intranscendents, i a continuació exigir-li que la Generalitat s'aplique el conte, en la mesura que la Generalitat té potestat en matèria tributària i també pot aplicar rebaixes en els tributs que li són propis.
És tot una posada en escena que no servix més que per a anul·lar el verdader paper de les Corts Valencianes per a convertir-les en un corral de comèdies en què el PP intepreta el paper d'humorista. Podríem inclús riure si l'assumpte no fóra seriós.