RITA, DOS VEGADES DESLLEIAL

Inauguració de les obres de l'Avinguda de Catalunya, amb la maqueta en primer pla.

L'alcaldessa de València, Rita Barberá, va exhibir una impròpia falta de tacte durant l'acte d'inauguració del nuc viari que ha construït el Ministeri de Foment en l'avinguda de Catalunya. La ciutat és dos vegades lleial, però la seua alcaldessa ha estat deslleial per partida doble, en primer lloc per no admetre el compromís del Govern amb la ciutat de València, i després per dedicar el seu discurs inaugural a criticar el Govern.
La lleialtat institucional se li pressuposa a un càrrec com el que exerceix Rita Barberá, per deferència, i per l'interés general dels valencians. No obstant, Rita Barberá no sols es dedica a promoure la confrontació institucional, sinó que tendeix constantment a la pràctica de la demagògia i el niqueisme.
Em consta de forma directa i irrefutable que l'alcaldessa de València i el seu seguici s'han esforçat perquè les obres de l'AVE que s'estan executant al sud de la ciutat tinguen la menor repercussió possible en la premsa. Periodistes de mitjans afins al PP m'han confirmat les indicacions expresses de l'Ajuntament de València perquè les obres de l'AVE passen desapercebudes. I ja és difícil, perquè només cal circular pel bulevard sud o viatjar amb tren per a adonar-se de la magnitud de l'actuació.
No obstant, Rita està dedicada a ocultar la realitat, a privar els valencians d'informació sobre el canvi radical que patirà la seua ciutat quan d'ací a un any el primer AVE es detinga en l'estació provisional, i quan dins d'uns pocs anys més la ciutat faça realitat la major transformació des de l'Exposició Regional amb la creació del parc central, el soterrament de les vies, l'eixida subterrània nord de l'AVE i l'estació definitiva. En eixe moment, quan arribe l'hora de tallar les cintes, el meu desig, amb tots els respectes, és que València tinga un govern socialista, però si Rita continua sent alcaldessa tornarà a ser dos vegades deslleial.

ESCLAT DE PREPOTÈNCIA PER A ACOMIADAR EL PERÍODE DE SESSIONS

Grup Popular de les Corts Valencianes.

El període de sessions en les Corts Valencianes s'ha clos amb una nova exhibició de prepotència del Grup Popular acaparant la designació dels representants en els consells socials de les universitats valencianes que correspon anomenar a les Corts, obviant la proporcionalitat en la representació parlamentària, i trencant el costum de pactar les designacions.
El mecanisme per al nomenament dels representants en els consells de les universitats no contempla la possibilitat de respectar la proporcionalitat parlamentària, ja que no es vota sobre llista oberta ni es requerix majoria de dos terços, però era una tradició consensuar amb els grups minoritaris la representació de les Corts en eixos òrgans.
Hui el PP ha trencat en solitari el consens i ha ratificat la seua voluntat de fer valdre el corró fins a les últimes conseqüències, com està fent amb el retard en la designació de Leire Pajín com a senadora territorial. És la seua forma de reprovar a la la resta de grups la seua forma d'exercir l'oposició.
La drecha no vol oposició, o almenys vol marcar a la resta de grups quin tipus d'oposició han de portar a la pràctica. En el cas contrari, els diputats que diferixen amb el PP en la forma d'entendre el món i la política tindran dificultats fins perquè se'ls subministre un simple bolígraf. No dic ja a l'hora d'accedir a la documentació administrativa requerida pels diputats, i a la que tenen dret.
La negativa de la presidència de les Corts a tramitar determinades iniciatives parlamentàries, sobretot les relacionades amb la trama Gürtel, col·loca al PP en situació de rebel·lia constitucional, ja que els acords que adopta per a denegar sol·licituds són nuls de ple dret, i així ho han reconegut ja els tribunals. Però al PP li dóna igual.

NOVA DADA NEGATIVA

L'arribada de turistes estrangers ha descendit en esta primera mitat de l'any un 19% al País Valencià, la major caiguda en el conjunt de l'Estat. Una nova dada negativa que afegir al full de servei de Francisco Enrique Camps Ortiz, sempre que Ricardo Costa no trobe cap motiu, que el trobarà, per a culpar Zapatero pel fet que el País Valencià encapçale la caiguda del turisme.
Ja arrossegàvem la llosa de ser líders en fracàs escolar, en destrucció d'ocupació, en la caiguda de vendes del sector automobilístic, i en deute públic. Ja teníem a Castelló com la província d'Espanya en la que la desocupació creix a major ritme, hem de fer front a la fallida de Terra Mítica, la renúncia a Mundo Ilusión, la paràlisi de la Ciudad de la Música, la degradació de la marina de la Copa de l'Amèrica, el fiasco de la Fórmula 1 i el desengany de la Ciutat de la Llum, i ara cal afegir el lideratge en la caiguda del turisme estranger.
Ho Deia ahir José Ramón Giner en un article publicat en El País: "Qualsevol balanç que pretenguem fer del Govern de la Comunitat Valenciana acabarà per resultar desolador". I ho va dir abans de conéixer la dada del flux de turistes estrangers.
La renúncia al projecte de Mundo Ilusión ha sigut demolidor per a la província de Castelló, per al seu aeroport, per a la projecció de futur, i per als que s'havien creat expectatives d'inversió immobiliària amb el parc d'atraccions com a reclam. La previsió de tràfic de viatgers en l'aeroport castellonenc s'havia realitzat sobre la certesa que en el moment en què les instal·lacions entraren en servei Castelló disposaria del parc d'atraccions i de setze camps de golf. Ni una cosa ni l'altra. Ni tan sols els balnearis, la Ciudad de la Música i el museu de dinosaures que van prometre Camps i Carlos Fabra, però tampoc la Ciutat de les Llengües, ni el centre de convencions de Calatrava.
Però al meu entendre, el pitjor és que l'aposta per este model d'escultures de gel pel qual ha apostat Francisco Enrique Camps Ortiz ha portat a desatendre les inversions allà on eren més necessàries: la consolidació dels sistemes productius tradicionals, la qualitat educativa, els serveis públics, la qualificació dels treballadors, etc.
L'estat semiabandonat del moll del port de València en el que es va celebrar la Copa de l'Amèrica descriu millor que res este fracàs de gestió.

ANA BARCELÓ

La secretària provincial del PSPV d'Alacant, Ana Barceló, diu hui a una entrevista al diari El Mundo que Joan Lerma va perdre les eleccions perquè li les va guanyar un alcalde: Zaplana. Bona finta, la de la companya Barceló,en resposta a les declaracions de l'expresident i exsecretari general, que tot posant en dubte la capacitat de Jorge Alarte com a secretari general, va dir en altra entrevista que està per vore que un bon alcalde vaja a ser un bon president de la Generalitat.

Imagine que en el cas de que el secretari general eixit del congrés de setembre passat haguera estat l'altre alcalde aspirant, la cita de Joan Lerma haguera estat igualment vàlida.

EL RASTRE DELS DINERS

Francisco Camps y Luis Bárcenas.

En estos moments en què el Tribunal Suprem delibera sobre la possibilitat d'assumir en la seua totalitat la instrucció del cas Gürtel o només en la part que concerneix càrrecs aforats d'àmbit estatal, m'assalta la idea de seguir el rastre dels diners que han eixit de les arques de la Generalitat amb destí a les empreses involucrades en la trama investigada, al voltant de huit milions d'euros.
Només la idea que només un euro de les adjudicacions de la Generalitat a Orange Market haja acabat en la cartera del tresorer del PP, Luis Bárcenas, o en algun paradís fiscal, hauria de ser motiu suficient perquè els magistrats del Tribunal Suprem ficaren tots els tripijocs en un mateix sac i tractaren d'esbrinar si els diners de les institucions valencianes ha contribuït al sorprenent enriquiment de Luis "el Cabrón", per a finalment determinar si el tresorer s'ha quedat amb tot o amb part, i si és el cas quin ha sigut el destí de la part restant.
Sé que Camps remourà cel i terra per a continuar aparentant que això d'ací són només uns mísers trages que res tenen a veure amb les transaccions de Correa i Luis "el Cabrón", i sé que continuarà tractant d'aparéixer com a víctima i d'estigmatitzar als que insistim a demanar explicacions per suposats casos de corrupció. Tant em fa. Insistiré fins a l'extenuació.

EL FINANÇAMENT

Diuen els tertulians afins al PP, generalment concentrats en Canal 9 i en les televisions adjudicatàries de les últimes llicències de TDT, que el PSPV s'ha quedat sense discurs al País Valencià, i sostenen la seua afirmació amb l'actual sistema de finançament autonòmic, que fa que el País Valencià siga el que menys rep per habitant.
És necessari discernir entre dos qüestions, una incerta, i una altra reprovable. La incerta és que el PSPV s'haja quedat sense missatge. Amb el que s'ha quedat és sense canal de transmissió, i ja s'ha encarregat el PP d'obstruir totes les vàlvules de fuga per les quals es puga colar algun representant socialista.
I la reprovable és que els tertulians afins al PP s'enceben en els mals del sistema de finançament autonòmic, i no obstant obvien tota anàlisi sobre el finançament del PP i les sospites d'irregularitats que es deriven de les martingales del tresorer, Luis Bárcenas. I no sols els tertulians obvien les martingales de LB, sinó que la notícia desapareix dels sumaris dels informatius.
Qui diu que el PSPV s'ha quedat sense discurs? Doneu-me un punt de suport, i mouré el món. Doneu-me una oportunitat de difusió, i remouré les consciències.

Qui és l'artífex del model de finançament vigent que relega els valencians a la cua? Aznar i Zaplana, en connivència amb Camps i amb tots els que assumien responsabilitats polítiques en el PP de l'any 2000.
L'actual model de finançament és perjudicial per als valencians, però ho és des del primer moment. És a dir, ho era en 2001, en 2002, en 2003, i en 2004. Fins ací silenci en el PP valencià. Què va passar en 2004 perquè es lliberaren totes les ires? Que el PP nacional va perdre les eleccions generals. Ah, amic Camps!! Només des de llavors el model de finançament és roín, que ho és, però també ho era abans amb el silenci còmplice del Clan de la Gomina.
Ara el Govern negocia un nou model de finançament, però a Camps li entren les presses perquè no pot pagar als proveïdors ni a any i mig vista, perquè no pot finançar el seu pla de millora dels municipis, i perquè si es descuida haurà de recórrer al deute, més deute, fins i tot per a pagar les nòmines dels funcionaris.
Que el PSPV s'ha quedat sense discurs? Doneu-me un micròfon.

EL RÈGIM

Desitjava dedicar l'article de hui a l'equador del mandat municipal en els ajuntaments. Hui es compleixen dos anys de la constitució de les actuals corporacions locals, i desitjava incidir en el meu recordatori en el que han suposat aquests dos anys per a la ciutat de Castelló. Però l'actualitat ha irromput i s'ha imposat a l'anàlisi.
Per terrorífic que sone, la pràctica del PP de comprar voluntats i teixir xarxes clientelares havia deixat de sorprendre'm. Ahí estan les investigacions sobre l'empadronament massiu de militants i simpatitzants del PP, ahí estan les col·locacions laborals de què presumeix Carlos Fabra, i ahí està la conselleria de Blasco repartint subvencions. Sempre he mantingut que el vot captiu va ser el que va permetre revalidar per la mínima l'alcaldia de Castelló al PP al maig del 2007.
Però la notícia que un grup d'immigrants llatinoamericans ha estat entabanat per a omplir buits en el míting de Camps i Rajoy en la plaça de bous de València amb la falsa promesa de llocs de treball en la recollida d'alls, ha sobrepassat totes les nocions del que jo, en la meua bona fe, havia començat a considerar assimilable.
Encara així, quan ja creia que l'engany a eixe grup d'estrangers anava a convertir-se en l'anècdota, salta la notícia que la presidenta de la Unió de Dones Demòcrates de Castelló, l'exdiputada del PP Carmen Pardo, havia regalat bijuteria en un acte amb dones a qui va emplaçar a acudir al míting de la plaça de bous.
I altres estratagemes que mai arribarem a conéixer perquè centenars d'autobusos partiren de tots els racons d'esta comunitat i de les comunitats del costat amb destí a la plaça de bous de València el passat 31 de maig davall la batuta de Rafael Blasco.
El PP ha instaurat tot un règim. Utilitza el poder per a consolidar el poder, tira mà dels recursos públics com a ferramenta de persuasió, quan no d'extorsió, i manipula els mitjans públics de comunicació per a perpetuar-se.
Pràctiques al més pur estil caciquil que es reproduïxen en tots els escalons de l'administració. No sorprén, per tant, que les ciutats governades per altres partits siguen considerades com a molests furóncols per al PP, i este partit s'empre a fons a recuperar-les amb les arts que siguen necessàries. Ahí tenim la mitja dotzena d'alcaldies que el PP ha aconseguit en la Marina Alta per mitjà de mocions de censura en esta primera mitat del mandat, dóna igual si el soci siga un trànsfuga del PSPV, que un trànsfuga d'Esquerra Republicana.
Em produïx paüra.

ELS TRAGES SÓN L'ANÈCDOTA

Ho vinc dient des de fa setmanes. Els trages són l'anècdota, la part ínfima que aflora. La justícia, la premsa, l'oposició i l'opinió pública han encallat en els trages, i han obviat el més rellevant del cas Camps, la branca, o millor, el tronc valencià de la trama Gürtel.
Ara l'instructor del cas Gürtel en el TSJ de Madrid demana al Tribunal Suprem que investigue a dos aforats per frau fiscal i suborn, un d'ells el tresorer del PP, Luis Bárcenas, que tenia l'esperança que el dia 30 de juny prescriguera un presumpte delicte pel pagament de 330.000 euros no declarat a Hisenda, xifra que coincideix a més amb les de la comptabilitat de les empreses de Correa lliurada a "L. B", sigles que segons el PP no corresponen a Luis Bárcenas.

Efectivament, com diu Rajoy, no és creïble que Camps s'haja deixat embolicar per tres trages. Jo pense com Rajoy. D'haver-se deixat embolicar, ho hauria fet per alguna cosa més.
No sorprendria que el TSJ de la Comunitat Valenciana seguira els mateixos passos que el de Madrid, a la vista que hi ha apunts comptables en les empreses de la trama que desvelen el pagament de 420.000 euros al "PPVLC".
Ací, i no en els trages, està el rellevant de la trama en què apareix implicat el president de la Generalitat, Francisco Camps.
Com va dir ahir el portaveu del PSPV en les Corts, Ángel Lluna, sospite que a Camps li queden dos anys de president.

ESTAN CAMPS I FABRA EXCULPATS?

Per a desgràcia seua, no. Ni política, ni judicialment. No estan judicialment exculpats, de moment, perquè els jutges no inclouen els resultats electorals als sumaris. I no estan exculpats políticament perquè els vots no legitimen segons quines conductes.

I la prova de que Camps no està políticament exculpat la tenim en l'acte d'exultació que ha organitzat el PP a València amb el pretext del primer aniversari del congrés nacional del PP en el que es va triar Rajoy com a president. Un nou invent de l'alquimista Blasco per a tapar les vergonyes de Camps.

Era evident que el PP valencià anava a esforçar-se al màxim en les eleccions europees, no per interès en la política europea ni per enviar més diputats a Estrasburg, que només n'han enviat un valencià, sinó per traure pit davant una complicada situació del president Camps de la que encara no sabem si se n'eixirà.

Això no lleva, però, que el PSPV i el PSOE hagen de reflexionar, i així ho estan fent per tal de convéncer els ciutadans de que només amb l'activisme i la participació es pot aturar una dreta que al País Valencià es sosté sobre la manipulació, la demagògia, el control, el clientelisme, el sectarisme, la mentida, la dilapidació de recursos públics, i ara també sobre amics, regals, diners negres, paradisos fiscals, i sospitosos apunts comptables amb destí al "PPVLC".

Malgrat això, l'electorat progressista es va quedar diumenge a casa, i al voltant d'això és sobre el que cal fer girar tota reflexió.

Camps vol arribar a les eleccions autonòmiques en condicions de repetir com a candidat perquè és clar que l'opció de succeïr Rajoy se li ha esvaït, i en això està ocupat l'alquimista Blasco, a més d'estar creant xàrcies clientelars des d'una conselleria buida de contingut.
Qui ha dit que no es tornarà a presentar a unes eleccions és Carlos Fabra. Compte, però. No es la primera vagada que el virrei anuncia una retirada. Ho va fer el 1999 a un congrés provincial del seu partit a Peníscola, i després al 2003 en un nou congrés provincial a Sogorb. Per tant, desconfiem. No obstant, per a la salut democràtica de Castelló seria una bona notícia la retirada de Fabra.

LES IDEOLOGIES, EN PERILL

Europa, blava.

Em disposava a les sis del matí a escoltar en les emissores de ràdio les primeres anàlisis de les eleccions d'ahir, i dels titulars que he escoltat a eixa hora hi ha un que m'ha fet estremir: "Cinquanta persones i els seus equips tenen des de hui solucionades les seues vides durant els pròxims cinc anys". Ho ha dit Carlos Herrera a les sis del matí, en referència als cinquanta diputats electes a Espanya i els seus assessors. Eixa ha sigut la seua anàlisi.
Més tard, he llegit una reflexió més sensata de Josep Torrent en El País sobre la berlusconització de la política valenciana.
Entra l'una i l'altra sensació, li he estat donant voltes als motius pels quals la dreta i l'extrema dreta han acaparat la majoria dels escons a Estrasburg, i les conseqüències d'eixos resultats electorals en una legislatura que serà clau per a la consolidació política de la Unió Europea.
L'eurocambra tindrà en els pròxims cinc anys una clara majoria conservadora i ultraconservadora amb capacitat per a decidir sobre la flexibilització del mercat laboral, la implantació de la directiva de les 65 hores, l'aniquilació dels drets socials, la mercantilització dels serveis públics, la deshumanització de la política, la criminalización dels fluxos migratoris, la despreocupació mediambiental, la confrontació exterior, etc.
M'he preguntat els motius pels quals persones social i laboralment vulnerables donen suport a la dreta i a l'extrema dreta a Espanya i a Europa, amb les excepcions de Grècia i Malta, i totes les cavil·lacions em conduïxen a la mateixa conclusió: la desideologització de la política i la pèrdua de valors. Predomina el màrqueting, la demagògia, l'acudit, l'arenga, la confusió i la confrontació estèril. De res serveix alertar de la pèrdua de drets, de retalls en polítiques socials, de la desregularització dels mercats financers, i de noves formes d'explotació laboral. Els propis damnificats per eixes polítiques donen el seu vot als que portaran a la pràctica eixes polítiques. Només calen dos frases criminalitzant la immigració i denigrant Turquia.
En el cas espanyol, el màrqueting polític ha aconseguit victimitzar a polítics implicats en presumptes trames de corrupció, desviar el debat cap al Falcon, i confondre sobre els orígens i els causants de la crisi econòmica. Els causants de la crisi s'han presentat a estes eleccions com la solució a la crisi, i els electors els han cregut i els han votat.
I en el cas valencià, no puc estar més d'acord amb Josep Torrent. Camps actua a l'italiana, amb control absolut sobre mitjans de comunicació públics i privats, dominació sobre els poders judicial i legislatiu, clientelisme, i un discurs extremadament populista, inclosos insults i desobediència institucional.
Francisco Camps, que acumula sobre la seua gestió la major destrucció d'ocupació a Espanya, és qui ens va a traure de la crisi. Francisco Camps, que es va encomanar a la rajola i es va desentendre de la resta de sectors productius, és qui ens va a traure de la crisi. Francisco Camps, que encara no ha aclarit on està la línia divisòria entre les seues amistats i l'interés públic, és qui lluitarà contra la corrupció. Francisco Camps, que ha obstaculitzat quant ha pogut la labor de l'oposició i ha manipulat sense escrúpols als mitjans públics de comunicació, és qui ens va a tornar la transparència.
Les ideologies, els valors i els principis s'apaguen. A Francisco Camps li basta de denunciar complots contra ell i contra les institucions valencianes per a guanyar unes eleccions europees en les que el PP poc o no res ha parlat d'Europa. No li interessava. Estava més interessat en legitimar els seus càrrecs, com ara Camps i Fabra, o el propi Rajoy, a qui els d'Aguirre l'esperaven amb els ganivets afilats.

Per la meua banda, asumisc la responsabilitat que em pertoca en la desmobilització de l'electorat progressista.

FABRA REBATEJA EL "PLA E"

El Pla d'Estímul de l'Economia posat en marxa pel Govern d'Espanya, el Pla E, que inclou un programa de finançament dels municipis dotat amb més de huit mil milions d'euros, ha sigut rebatejat a Castelló. L'alcalde del PP d'esta ciutat, Alberto Fabra, ha rebatejat el Pla E, així, sense cap rubor. A Castelló el pla del Govern es difon ara davall el nom de Pla Activa Castelló, o alguna cosa així.
Fabra ha afegit al Pla de Finançament Local del Govern una obra per ací i una altra per allà, ha rebatejat el programa perquè aparega com una iniciativa municipal, ha posat els seus propis cartells -tant que va criticar els del Govern-, s'ha posat el casc, i se n'ha anat a visitar totes les obres acompanyat de la premsa.
Fabra no vol que se sàpia que les obres que estan en marxa a Castelló corresponen al Pla E i al seu projecte de finançament local. Fins a eixe extrem arriba la maquinació, la manipulació, la deslleialtat i la falta d'escrúpols.
Fabra ni és cortés ni és valent. La ciutat de Castelló ha rebut dos-cents milions d'euros del Govern per a executar obres i crar ocupació, i a l'alcalde li haguera honrat reconéixer-ho, en compte de buscar la manera més pueril de maquillar la realitat.
Això és el que tenim a Castelló.

QUATRE EXCEL.LENTS MOTIUS PER A DIMITIR, TRAGES A BANDA

Als darrers quatre mesos, des del passat 6 de febrer, el president de la Generalitat ha mentit en les Corts, és a dir, ha mentit al conjunt dels valencians, ha sigut imputat per la presumpta comissió d'un delicte de suborn, s'ha vist enredat en apunts comptables d'empreses de la trama de corrupció que revelen importants pagaments al "PPVLC", ha sigut sorprés en comprometedores converses amb persones a qui deia no conéixer i a les que no obstant emplaçava per a parlar d'allò nostre, ha utilitzat les institucions valencianes per a organitzar-se actes multitudinaris de desgreuge, s'ha inventat viatges per a eludir sessions de control en les Corts etc. I no obstant, no se m'ha ocorregut recórrer a la petició de dimissió per a un personatge que a més està dedicat a boicotejar tota l'acció del Govern d'Espanya, que manté a la Generalitat en uns índexs d'endeutament difícils de justificar, que menysprea serveis públics bàsics, que elabora al seu capritx els informatius dels mitjans públics de comunicació, i que dóna suport a desllenguats com Alfonso Rus i Carlos Fabra.
No se m'ha ocorregut mai sol·licitar la dimissió. Però hui han confluït en un sol dia quatre fets que haurien de fer plantejar al propi Camps la conveniència de la seua continuïtat en el càrrec.
D'una banda, hui s'ha conegut que la valenciana és una de les tres comunitats autònomes en què la desocupació va continuar augmentant al maig, i això que la construcció ha deixat de destruir ocupació, i són els serveis i la indústria els sectors en què es registren les caigudes.
En segon lloc, s'ha conegut que la Seguretat Social va perdre 1.064 afiliats en el mes de maig en la Comunitat Valenciana, mentres que el sistema a nivell nacional va retornar a dades positives i va guanyar 69.304 cotitzants (+0,38 per cent), la qual cosa va situar el número d'afiliats al finalitzar el mes en 18.103.487 ocupats, segons dades facilitades hui dimarts pel Ministeri de Treball i Immigració.
En tercer lloc, una escola privada de negocis preveu que la Comunitat Valenciana mantinga al setembre el major increment de la desocupació a nivell nacional, i que el percentatge de persones sense ocupació supere el 21%, és a dir, la pitjor evolució de tot l'Estat per al segon semestre.
I finalment, un altra dada coneguda hui assenyala que la Comunitat Valenciana registra la major caiguda en la venda de cotxes de tot Espanya, un 47% menys que al maig de l'any passat, i això a pesar del pla d'ajuda en vigor des de fa un mes.
Per això, i al marge de trages, contractes massius amb empreses involucrades en trames de corrupció, i amistats perilloses, Francisco Camps té quatre excel·lents motius per a reconsiderar la seua continuïtat al capdavant d'un Govern que conduïx al País Valencià cap al no-res.

LA TEORIA DEL COMPLOT I LA CAMPANYA DEL FALCON

"NO ÉS EL PSOE QUI PAGA ELS TRAGES DE CAMPS I REGALA MINIS A LES ESPOSES D'ALTS CÀRRECS DEL PP"

Ens estem deixant portar on el PP ens vol portar. Poc o res s'està parlant d'Europa, però posats a traslladar la campanya electoral a l'àmbit domèstic, és evident que el PP està aconseguint entretindre a l'opinió pública amb trivialitats i banalitats. Una fallada de comunicació del PSOE, o un encert del PP en la seua estratègia. Totes les tertúlies de ràdio i televisió, i els anàlisi de premsa escrita, estan ara ocupats en escarbar els mitjans de transport que utilitzen els càrrecs públics. Que si el Falcon, que si l'AVE, que si els consellers valencians utilitzen el vehicle oficial per a encarregar paelles, que si Mayor Oreja va a missa amb el cotxe oficial, que si el president del Govern ho és o no quan acudeix a fer un míting, que si Aznar també ho feia, que si a Albacete només s'hi pot anar en cotxe. Ens estem deixant portar. És tan senzill com efectiu: parlem de la grip i no parlarem de Trillo, parlem del Falcon i no parlarem d'Europa, ataquem als jutges i fiscals i no parlarem de Camps i Fabra.

Què està aconseguint el PP amb el Falcon? Que deixem de parlar de la trama de corrupció, que ens oblidem de Camps, de Fabra i d'Orange Market, i que deixem de banda les eleccions europees, on al PP li resulta molt difícil explicar segons quines coses, com ara la seua defensa de l'acomiadament lliure, l'ampliació de la jornada laboral, la negació dels problemes mediambientals, la defensa de les privatitzacions de serveis públics, etc.

El PP està especialment interessat en guanyar aquestes eleccions, no per a fer política a Europa, sinó en clau nacional, com una parada camí de la Moncloa, i un motiu per exculpar a Camps i a Fabra. El PP no parla d'Europa, però s'esforça en fer-nos creure que la investigació del cas Gürtel és un muntatge i un complot. No obstant això, que el president de la Diputació de Castelló estiga a les portes de l'obertura d'un juí en contra seu per uns fets que s'investiguen des de fa set anys, no és responsabilitat del PSPV, ni d'Alarte, ni de Zapatero. És només responsabilitat de Carlos Fabra i dels seus actes. Si Carlos Fabra no haguera estat organitzant reunions amb els ministres d'Aznar per a llançar al mercat productes que no podien ser autoritzats, ara no s'estaria parlant-ne, ni s'estaria investigant.

Si Camps haguera mostrat el primer dia les factures o les transferències bancàries pel pagament dels seus trages, ara no s'estaria parlant-ne ni cap jutge ho estaria investigant. Si Camps donara una explicació de l'apunt de 420.000 euros amb destí al "PPVLC" que apareix així inscrit en la comptabilitat de les empreses investigades per Garzón, ara no n'estaríem parlant.

No és el PSPV qui ha estat regalant "minis" a les esposes d'alts càrrecs de la Generalitat. Voler inventar-se complots i muntatges és una estratègia pueril i absurda, i desviar l'atenció de la campanya cap al Falcon és una estratègia perversa i malintencionada.

REIVINDICACIÓ DE LA CORTESIA VERBAL

Rus, a un miting. Observeu el rostre del menor dels Betoret.

Els greus insults i desqualificacions que el president de la Diputació de València i del PP provincial, Alfonso Rus, va dirigir dies arrere cap a persones i col.lectius del món de l'ensenyament, van a quedar sense possibilitat de debat a les Corts, on havia registrat en nom del Grup Parlamentari Socialista una proposició en la que es demanava que el Parlament condemnara aquest tipus d'actituds en càrrecs públics.
Són uns comportaments amb els que s'està posant en risc la possibilitat d'una itialianització de la política valenciana, la qual cosa comporta un descrèdit de les nostres institucions, que alhora portarà als ciutadans a sentir-se absolutament aliens i allunyats d'elles. Amb la desmesura verbal en la dialèctica política només es pot aconseguir posar en qüestió institucions com la Generalitat, la Diputació, els ajuntaments, o les mateixes Corts. I alguns personatges del PP, com ara el president de la Diputació i alcalde de Xàtiva, estan creant les condicions per a que totes les nostres institucions siguen qüestionades. No hem recuperat en trenta anys allò que vam perdre fa tres segles per a que actituds com les d'Alfonso Rus facen perdre la confiança de la ciutadania en les seues institucions.
El president de la Diputació de València ha de demanar disculpes de forma solemne i sense ambigüetats per haver-se comportat en la seua condició de càrrec públic de forma despòtica i intempestiva, contribuïnt a esquerdar l'enteniment i fent que les institucions s'allunyen de la realitat de la societat a la que representen.
Els ciutadans perden confiança en les seues institucions si hi ha representants polítics que es dediquen a insultar-los, amenaçar-los i menysprear-los. Alfonso Rus està propiciant amb les seus actituds una societat sense principis ni valors, i ha contribuït a minvar aspectes fonamentals de la política, com ara el discurs, el seu contingut, i les formes, que el president de la Diputació ha canviat per la desqualificació, l'acudit groller, i fins i tot el menyspreu cap als seus propis votants amb qualificatius que preferisc no reproduir.
Amb representants públics com Alfonso Rus, no es estrany que la societat es desmarque de les seues institucions i es desvincule de la participació política. Estem davant els primer símptomes d'això com una conseqüència de la manca de cortesía verbal en els representants públics.
I atés que les Corts han segrestat aquest debat, vull recordar des d'ací a Alfonso Rus que els discursos públics relacionats amb qualsevol àmbit de la política no estan exents dels principis de l'ètica política, que entre altres coses, estan articulats sobre el respecte a la dignitat de les persones.
Vull recordar al presidente provincial del PP que l'ètica pública conté un conjunt de principis i valors dels que ell ha prescindit, i que han de ser assumits de forma col.lectiva per totes aquelles persones dedicades a l'activitat política, en les quals es sent reflectida o s'hauria de sentir reflectida el conjunt de la societat, amb la responsabilitat que comporta a l'hora d'utilitzar el lèxic.
No podem pretendre que la ciutadania conree valors com el respecte, si els mateixos polítics deixen d'aplicar eixe concepte en l'exercici de les seues funcions públiques.
Si volem que els polítics i els càrrecs públics siguen el reflexe de la societat a la que representen, no hi poden haver restriccions en el compliment de les normes morals a l'hora de fer intervencions públiques, i per tant no es pot deixar sense condemna cap discurs polític que no estiga articulat sobre el respecte als demés. Els usos impropis del llenguatge en les declaracions de càrrecs públics no permeten enfortir la convivència, i el propi respecte a les persones forma part dels valors nobles de la política, junt amb la integritat, l'honestedat, i l'esperit de servei.
No es pot admetre l'insult i la desqualificació en el discurs polític, ni es pot permetre que s'identifique a la societat valenciana amb uns representants públics que falten al respecte amb les seues declaracions.
Alfonso Rus no pot apel.lar a l'estil propi, ni a estratègies personals per a mobilitzar el seu electorat, perquè no hi ha cap justificació moral ni de cap altre tipus per al fet d'haver faltat al respecte des de l'esfera pública. Els principis de l'ètica politica s'han d'articular sempre al voltant del respecte.

L'ALQUIMISTA DEL PP NO COMPTA AMB EL VOT FLUCTUANT

No sé perquè, però m'ha sorprés hui la falta de consens en la interpretació que els distints mitjans de comunicació han realitzat de la declaració dels comptables de les botigues de trages de Madrid davant del jutge que investiga la branca valenciana del cas Gürtel.
Per a Las Provincias, els comptables de les botigues de moda desmunten la tesi dels regals al president de la Ganeralitat, Francisco Camps. Per sort, els regals de Nadal d'El Bigotes a la família Camps no els ha pogut desmentir encara Las Provincias.
Per a El Mundo, no obstant, els comptables han admés que l'empresa d'El Bigotes va pagar compres en les botigues i dóna per fet que es van fer factures "a mida" per a Orange Market a fi d'eludir pagaments fiscals.
Levante-EMV diu que els comptables no poden provar que va ser Orange Market qui va pagar els trages de Camps, encara que pareix que esta capçalera no té dubtes que algú va pagar els trages als quatre imputats valencians.
Finalment, la versió d'El País assenyala que els comptables no han pogut verificar la versió de Camps, segons la qual els trages els va pagar en metàl·lic el propi president, que va traure un feix de bitllets provinent de la caixa de la farmàcia de la seua esposa.
He d'admetre que m'he quedat un poc desconcertada, una sensació que se m'ha intensificat quan he conegut les declaracions que va realitzar ahir el secretari general del PPCV, l'imputat Ricardo Costa, en les que acusa a la Fisacalía de tindre un "tic electoral".
I per si faltaven elements per a la confusió, ix l'alquimista del PP, Rafael Blasco, i diu que té enquestes que assenyalen que el seu partit duplicarà l'avantatge que va traure sobre el PSPV en les circumscripcions valencianes en les últimes eleccions europees. La conclusió que Blasco extrau d'eixa enquesta és que "la campanya infame i desproporcionada contra el president de la Generalitat ha suposat un atac a l'autoestima dels valencians, i provocarà, per tant, una reacció dels votants que afavorirà al PP".
No estic d'acord. L'alquimista està expressant més un desig que una prospecció social. És veritat que, aproximadament, el 70% del vot que reben tots els partits polítics està ideologitzat i és incondicional, però no és menys veritat que és el restant 30%, el vot fluctuant, el que determina les victòries i les derrotes. I Blasco no ha comptat amb això, o bé ho ha obviat intencionadament.
És veritat que al vot ideologitzat del PP tant li farà si Camps s'ha deixat o no subornar, si s'ha tirat o no la "mordida" a la pera, o si ha finançat o no de forma il·legal al seu partit. Però el PP ha disfrutat en les últimes convocatòries del suport d'un sector fluctuant de l'electorat que sí que és sensible als comportaments dels càrrecs públics. És un sector de l'electorat alié a passions, amb major capacitat crítica, i amb voluntat de recopilar elements de juí abans de decidir-se per una opció política. És eixe grup el que atorga i arrabassa majories, i jo no tinc tan clar que després de tot el que estem descobrint davall l'estora, eixe vot vaja a continuar fluint cap al PP, com pronostica l'alquimista.

EL GEST DE PREOCUPACIÓ DE MARIANO RAJOY

Rajoy, abstret al mínting d'Alacant. Foto: El País.

Era un dia en teoria de festa pera el PP valencià, un acte de reafirmació i una expressió inequívoca de suport del president nacional del PP cap al president valencià, enredat en investigacions judicials. L'escenari, el port d'Alacant, un diumenge de sol radiant, i amb milers d'incondicionals abrigant als màxims dirigents del PP. Era un dia, com es diu, que esdevenia feliç, però no obstant el rostre que exhibeix Mariano Rajoy en la instantània que il·lustra este comentari no es correspon amb l'ambient descrit.
Observe's. Rajoy està en una indubtable actitud pensativa, com abstret. Si haguera que endossar-li un globus de diàleg, només cabrien frases en la línia de "on m'he ficat", "què estic fent", "què faig jo ací", "no tenia cap necessitat", "ací no hi ha eixida", "em van a portar la ruïna", etc.
I en veritat, els que han dissenyat l'agenda d'actes del president nacional del PP han fet que Rajoy inicie la seua campanya en l'eix de la corrupció, abans conegut com a eix de la prosperitat: primer Alacant amb Camps i Trillo, ni més ni menys. Després Mallorca amb tota la tirallonga d'imputats i condemnats que ha proporcionat el seu partit, i per a rematar Castelló amb Carlos Fabra, a qui el fiscal acaba de demanar dos anys de presó. Fa l'efecte que Rajoy ha pretés llevar-se de damunt els mals moments en els primers dies de campanya per a encarar la recta final lliure de càrregues i compromisos.
Pel que fa al discurs de Camps en eixe acte, no desitge detindre'm en el contingut per banal, però sí que vull descriure la sensació que em va transmetre. Els talls d'àudio del president del Consell difosos en ràdios i televisions emetien una veu que se'm va antullar del passat, com si estiguera rememorant una època liquidada. És una sensació semblant a la que em transmeten les actuals intervencions públiques de José María Aznar. Un to del passat, a pesar que Camps ni ha sigut condemnat, ni ha deixat de ser president de la Generalitat, i pel que s'ha vist la seua intenció és la de seguir agafat al clau ardent. Però no obstant la seua veu se'm va antullar remota.

LA VALÈNCIA PROFUNDA

Camps, a les portes del TSJ, aclamat pels incondicionals. (foto: el país)

Després de la declaració ahir del president de la Generalitat davant el TSJ imputat per un presumpte delicte de suborn, vaig preguntar a un periodista que hi va estar present a les portes del tribunal per cobrir la informació, i es va lamentar de "l'espectacle". El periodista va qualificar de "patètica" l'escena de Camps i Álvaro Pérez accedint a la seu del TSJ, i em va dir que anava a optar per fer una crònica de l'ambient al carrer, atés que del contingut de la declaració no va trascendir res. Només que Camps havia eixit content, satisfet i alleujat per haver descarregat de la seua consciència tot allò que encara no ha contat a les Corts.

I de l'efecte que li va produir al periodista l'ambient al carrer, em quede amb la següent frase descriptiva: "Allí s'hi ha congregat la València profunda".

Es referia el periodista als centenars de militants i simpatitzants del PP que hi van acudir a donar suport a Camps, aquells incondicionals als qui tant els fa si Camps ha afavorit o no empreses, si ha acceptat o no regals a canvi de tracte de favor a l'Administració, tant els fa si hi ha persones empresonades per fets relacionats en la mateixa trama per la que ha estat imputat Camps. I fins i tot va acudir aquell home de trage que va arrencar una pancarta crítica amb Camps i va fugir corrent. Fins ahí arriba la passió, fins a la intolerància. Uns poden donar suport a Camps, però altres no el poden criticar.

Doncs eixos són la València profunda que anava a descriure el periodista.

Un altre periodista d'una emissora de ràdio que no he encertat a esbrinar quina és, ha dit hui que a València recollim tot allò que no volen a la resta d'Espanya. Es referia a Pedja Mijatovic, i pregava perquè el València CF no fitxara a l'exjugador després d'haver dimitit com a director esportiu del Reial Madrid. I en certa mesura és cert que ací recollim tot allò que rebutgen a la Vila, i si no mirem Francisco Correa, el cap de la trama de subornadors. El PP li tanca les portes a l'àmbit nacional i monta una franquícia a València sota el nom d'Orange Market i factura no sé quants milions d'euros montant paradetes de Fitur, entre altres coses. No sé si el director d'eixa sucursal, El Bigotes, ha fet regals a Camps, però per descomptat motius en tenia per a estar agraït.

DOS SEGONS AL BUTLLETÍ DE RÀDIO NOU

La primera vegada en la història que un president de la Generalitat Valenciana declara com a imputat a un jutjat, la nostra Ràdio Nou li dedica dos segons al butlletí Bon Dia de les huit del matí.

Dimecres 20 de maig de 2009. Huit del matí. Butlletí informatiu de Ràdio Nou. En portada, els següents titulars: en primer lloc la negociació al Congrés dels Diputats de les propostes de resolució que van anunciar la setmana passada el president del Govern, amb declaracions de Soraya Sáenz de Santamaría en les que critica a Zapatero perquè diu que ninguna de les propostes ha tirat endavant, i afig que la confiança en el president està "al mateix calaix on va deixar oblidada la seua credibilitat".

Segona notícia, i espere respectar l'ordre perquè escric cinc hores després i de memòria: Zapatero dóna explicacions de perquè una adolescent de 16 anys té dret a avortar sense que interferisquen les decisions dels pares.

Tercera notícia, enllaçada amb l'anterior: Les Corts (Valencianes) debaten hui l'esmena a la totalitat del PP a la proposició de llei d'iniciativa popular que estableix una xarxa de suport a la dona embarassada. El que no ha dit Ràdio Nou és que l'esmena a la totalitat permetrà als promotors de la iniciativa parlamentària popular ingressar 12.000 euros, el que no s'haguera produït si el PP enlloc de presentar una esmena a la totalitat haguera rebutjat la iniciativa popular i haguera presentat la seua pròpia.

Quarta notícia: Detenció d'un grup de delinqüents a Bilbao que presumptament destinaven part del botí a finançar a terroristes islàmics.

Cinquena notícia: El nou Hospital la Fe entrarà en servici l'any que ve amb una inversió de la Generalitat de 341 milions d'euros. El president de la Generalitat, Francesc (sic) Camps va visitar ahir les obres. Tall de veu de Camps: "No hay edificio ninguno en estos momentos construyéndose con dinero de una administración autonómica como este".

Sisena notícia: Sentència del Yak-42. Valoracions de la sentència sense cap referència a les peticions de dimissió de l'ex ministre Federico Trillo.

I a la fi, a la setena, cas Gürtel. Diu Ràdio Nou que "ja han començat a València les declaracions derivades del cas Gürtel. Ahir fou el torn de l'exvicepresident del Consell, Víctor Campos, i del secretari general del PP, Ricardo Costa. Tots dos s'han mostrat molt tranquils. A més, Costa diu que els delictes que se li imputen són anteriors als seus càrrecs actuals. HUI PRESTARÀ DECLARACIÓ EL PRESIDENT FRANCESC (sic) CAMPS".

Dos segons. El dia que per primera vegada en la història democràtica recent un president de la Genearlitat Valenciana entra en un jutjat com a imputat, Ràdio Nou li dedica dos segons a la notícia. I a més omet la condició d'imputat del president.

La notícia següent ha estat dedicada ja als esports, amb la prèvia de la prèvia de la prèvia del partit que dissabte enfronta al València i al Villarreal.

No desitge fer més comentaris.

FABRA VOL ENDERROCAR EL TRINQUET MUNICIPAL DE CASTÀLIA

A l'esquerra, el trinquet, al costat de l'estadi municipal.

L'Ajuntament de Castelló ha anunciat un projecte per a enderrocar el trinquet municipal de Castàlia i construir en el seu lloc set pistes de pàdel, una actuació que es finançarà amb el Pla de Suport a la Inversió Productiva, el Pla Camps, que no té encara concreció pressupostària.
L'Ajuntament de Castelló ha tractat que l'anunci passe desapercebut, ha intentat revestir-ho de falsa naturalitat, i inclús s'ha esforçat per justiricar-ho amb suposades reivindicacions veïnals. Però en el fons el govern municipal del PP destinarà els recursos que provinguen de la Generalitat per a eliminar l'únic recinte en què pot practicar-se l'esport autòcton per antonomàsia, i que a més constituïx un patrimoni sentimental per a les generacions de major edat. Serà substituït, diuen, per un nou trinquet a la futura ciutat esportiva, ben a les afores de la ciutat. Està per vore, com encara no hem vist el nou estadi per a cinquanta mil espectadors que va prometre Fabra en campanya electoral.
El regidor d'Esports, Vicent Sales, tracta de justificar la decisió amb l'escassa utilització del trinquet, i afig que el barri de la Guinea, en el que està enclavat el complex esportiu de Castàlia, està necessitat de pistes de pàdel. El regidor es lamenta de la falta de pistes de pàdel en el barri, "a pesar de ser el pàdel un esport a l'alça i cada vegada amb major demanda", afirma.
En primer lloc, si el trinquet municipal de Castàlia està infrautilitzat és, entre altres coses, perquè ni l'Ajuntament de Castelló ni la Diputació han promogut l'esport de la pilota valenciana. No ha tingut el més mínim interés.
En segon lloc, el trinquet municipal és únic, és a dir, és el trinquet de tot Castelló, i si el barri de la Guinea necessita pistes de pàdel, segur que hi ha una opció que no implique l'enderrocament del trinquet de tot Castelló.
Estem davant d'una tremenda falta de respecte cap a les tradicions valencianes, una més. El PP d'Alberto Fabra s'erigix en defensor de les essències castelloneres i guardià de les tradicions, però el zel s'esvaïx quan es tracta de preservar símbols d'identitat tan definits com l'esport autòcton i els recintes en què es practica.
Mentres molts municipis arreu del País Valencià estan recuperant antics trinquets, revitalitzant la pràctica de la pilota valenciana, i creant escoles esportives dedicades a esta disciplina, Alberto Fabra dedica el Pla de Suport a la Inversió Productiva a enderrocar un trinquet municipal que moltes poblacions desitjarien tindre.

Castelló no pot romandre callat davant semblant barbaritat, i per la meua banda utilitzaré totes les iniciatives parlamentàries al meu abast per tal que la Generalitat no permeta que es consumen aquet tipus d'atemptats amb diners del seu pressupost.

FABRA AGAFA EL MALL

foto: periòdic mediterráneo

A finals de 2006, encarant la campanya de les eleccions municipals de l'any següent, l'agrupació socialista de Castelló va denunciar l'abandó del mercat municipal de Sant Pere del Grau, el seu mal estat, i la caiguda de l'activitat. En aquella època només dos parades resistien entre uns murs escrostonats, mobles destartalats i ferros rovellats.
L'alcalde de Castelló, Alberto Fabra, es va afanyar a anunciar que la denúncia socialista era improcedent perquè l'expedient per a l'adjudicació del projecte de remodelació del mercat s'havia iniciat -mentida- amb un pressupost base de licitació de 150.000 euros, i va traure a qui llavors era regidor del Grau, Juan Gallén, a arremetre contra els socialistes per haver denunciat el mal estat de l'immoble.
Amb posterioritat, el concurs per a l'adjudicació de la reforma del mercat va arribar a publicar-se, i desconec si van arribar a presentar-se pliques. El que sí que conec és que el govern local va desistir perquè l'estat del mercat era més lamentable del que havia descrit el PSPV en la seua denúncia, i finalment va optar per enderrocar-lo i construir-ne un de nova planta.
Així, des que el PSPV de Castelló va realitzar la primera denúncia, fins que Fabra ha agafat el mall per a fer-se la foto simbolitzant l'inici de les obres, han passat dos anys i mig, i amb un poc de sort, des de la primera denúncia sobre l'abandó d'esta dotació pública fins a la seua nova entrada en servei, hauran passat quatre anys.
Però Fabra no ha perdut l'ocasió de col·locar-se el casc i mamprendre-la a martellades contra els murs del mercat. Allò estrany és que conservara la indumentària d'alcalde i no s'enfundara una granota d'obrer, tal com ens té acostumats un càrrec públic a qui hem vestit de nadador, de pescador, de setí, de ciclista, etc.
En el fons, el que està perseguint Fabra és que en el Grau de Castelló no es repetisquen els resultats electorals de maig del 2007, un dels pocs districtes de la capital de la Plana on el PP va eixir derrotat. El Grau és important i pot decantar eixe avantatge mínim d'un regidor pel que Fabra és alcalde. I ell ho sap.

DURÍSSIMA ACUSACIÓ POLÍTICA D'ANDREA FABRA

La diputada del PP en el Congrés Andrea Fabra, parlamentària per indubtables mèrits propis, diu hui en la premsa de Castelló que el subdelegat del Govern, Antonio Lorenzo, no ha aconseguit reduir els robatoris en masos.
I a la vista de semblant acusació política, no tinc més remei que sumar-me a les crítiques de l'exsenadora, ja que si analitzem el paper dels subdelegats del Govern i dels governadors civils al llarg de la recent història democràtica, advertisc certa falta de diligència en la comesa de les seues funcions. Fent un repàs, s'adverteix que els antecessors de Lorenzo van ser incapaços d'atallar fins i tot presumptes delictes contra la salut pública comesos davant dels seus propis nassos, amb base d'operacions en el mateix cor de la província, i amb ramificacions a Madrid i l'Índia. Imagine que Andrea Fabra, com a militant compromesa en el principal partit de l'oposició, hauria posat llavors també el corresponent crit al cel. I si ara damunt Lorenzo és incapaç d'atallar els robatoris als masos, apaguem i ens n'anem.

JOSÉ MARÍA ALFREDO AZNAR LÓPEZ I LES SEUES RECEPTES

José María Alfredo Aznar López ha retornat a l'actualitat arran d'un llibre que li ha publicat Planeta amb receptes per a eixir de la crisi. I en eixe periple de promoció literària que diu que li exigeix l'editorial, ha recalat hui en Onda Cero, on Carlos Herrera li ha preguntat si el seu partit ha reaccionat com cal davant de l'esclat del cas Gürtel. I ací s'ha estancat la loquacitat. Tan prolix que l'expresident ha sigut a l'hora d'estendre receptes contra la crisi, s'ha tornat parc a l'hora valorar la reacció del seu partit davant el cas de corrupció en què està immers. Tan parc com ho ha sigut a l'hora d'oferir la valoració que li exigia Herrera sobre Alberto Ruiz Gallardón com a possible successor de Rajoy.
Les receptes de José María Alfredo contra la crisi són un compendi de mesures liberals dirigides a carregar el cost dels desperfectes sobre els treballadors i els sectors més desprotegits: retalls d'impostos, reformes laborals, etc. I fins i tot ha proferit alguns vaticinis alarmistes sobre la fallida de l'actual sistema de pensions. És a dir, treballadors del món, contracten plans de pensions que els bancs i caixes necessiten fons.
Ell no es sent en absolut responsable d'haver contribuït durant la seua etapa al capdavant del Govern a unflar de forma artificial el món de la rajola, i afirma que ell també va tindre que sortejar una crisi, la tecnològica, sense que el país es ressentira. Vetges tu, quin habilidós estratega, que la crisi tecnològica de 2001 li va passar per la banda.
Després d'escoltar eixa entrevista en Onda Cero se m'han aclarit alguns interrogants. En primer lloc, Aznar López és hui una lamentable figura de l'espectacle dedicada a rendibilitzar al màxim la seua condició d'expresident per a fer caixa. Segur que té els seus propis representants per a negociar tarifes per donar conferències o escriure llibres.
En segon lloc, la seua literatura és purament comercial, tan comercial com els anuncis de productes per fer créixer el pèl.
I en tercer lloc, José María Aznar és un destorb per als actuals dirigents del PP.

ESTÀ CAMPS PREPARAT PER A SER PRESIDENT DE LA GENERALITAT?

En una entrevista publicada en un setmanari al professor Fabián Estapé, la periodista li pregunta si creu que la nova ministra d'Economia, Elena Salgado, està prou preparada per a assumir eixe càrrec, a la qual cosa l'exrector de la Universitat de Barcelona i exdegà de la Facultat d'Econòmiques d'eixa universitat respon amb una altra pregunta: "Vés a saber. Està Camps preparat per a ser president del País Valencià?", es qüestiona.
Eixa resposta tan simple entranya, en canvi, una intel·ligència sublim, i m'ha suggerit una reflexió estremidora.
Reuneix realment Francisco Camps les qualitats per a presidir una comunitat autònoma? Fins ara no se m'havia ocorregut qüestionar la capacitat i la preparació del líder del PPCV per a presidir la Generalitat, però l'última successió d'esdeveniments eleven la resposta de Fabián Estapé al rang de profund anàlisi polític.
No sé els motius pels quals en eixe moment de l'entrevista, i davant d'eixa pregunta, al catedràtic li va vindre a la ment el nom del president valencià. Són només unes fraccions de segon durant les quals has d'articular la resposta adequada a una pregunta que se suposa no pactada. Però evidentment, posats a buscar de forma fugaç exemples de mals gestors públics, no és estrany que al senyor Estapé li assaltara en primer lloc el nom de Camps.
Efectivament, és Camps un polític de sòlida formació intel·lectual i de gran pòsit ideològic, o és per contra un espontani tocat amb la vareta de la fortuna?
I tenint en compte la resposta d'Estapé, una comença a entendre que el nucli de l'actual govern valencià tinga el seu origen en el que es va anomenar el Clan de la Gomina o el Clan del "Agujero", i a rememorar anècdotes com la de l'ingrés de Camps en l'antiga AP. Conten que tal com el jove Camps va arribar a la seu d'AP -llavors una força residual dirigida a empentes i rodolons per un Martín Quirós impotent davant de la prominent UCD-, va ser Fernando de Rosa qui va donar la clau de la seu a Camps i el va deixar al càrrec, sense més. Va ser la primera porta que se li va obrir sense dificultat. I és clar, amb eixa predisposició Camps degué pensar que "ancha es Castilla".
No sé si el professor Estapé coneixia eixos orígens polítics de Camps quan va donar la resposta que va donar a la periodista.

EL VALENCIÀ DE BENISSA

David Serra, a l'esquerra, amb El Bigotes i Ricardo Costa.

No em crec que el valencià que utilitza el diputat el PP David Serra en les seues intervencions davant del ple de les Corts siga el que s'empra en el seu municipi, Benissa. És tal la destrossa del llenguatge i de la parla que em veig forçada a assumir la teoria que el PP ha creat un valencià deliberadament desnaturalitzat perquè els seus càrrecs públics l'empren en els seus discursos.
A David Francisco Serra Cervera, criat a Benissa, se li veu forçat en els seus intents d'eludir la parla dels seus paisans i cenyir-se al llibre d'estil del PP. En la seua intervenció de hui en defensa, una vegada més, del transvasament de l'Ebre (després m'ocuparé del fons), Serra he empleat expressions com "plaços", passar de "puntilles", "migambientalment", etc, la qual cosa porta a deduir que, o el diputat del PP no ha utilitzat el valencià en la seua vida quotidiana a Benissa, o està destrossant de forma deliberada el llenguatge amb la intenció política de crear un estil diferenciador. I això que la Marina Alta figura en els mapes lingüístics com una de les zones en què millor es parla el català/valencià.

Tampoc s'entén el mal valencià en una persona que ha ocupat el càrrec de secretari autonòmic de cultura i política lingüística.

Potser el que pretén el diputat de Benissa és emular al president del seu partit, Francisco Camps, altre destrossador professional del llenguatge. De fet, Serra li pot estar ben agraït a Camps per haver-lo salvat de la purga zaplanista que el va deixar fora de les corts la passada legislatura, perquè ser campsista incondicional en terres d'Alacant té mèrit.

Altres, com Ricardo Costa, no corren el perill de parlar mal el valencià, perquè senzillament mai l'utilitza.
Respecte de la qüestió de fons, no vull deixar passar la mentida que ha dit hui Serra en el ple de les Corts en la seua defensa del transvasament de l'Ebre. Ha dit que el PP no dirà que no a les dessaladores, però no les acceptarà com la solució estructural al dèficit hídric. El PP no dirà que no a les dessaladores, quan les ha injuriat fins a la sacietat, les ha boicotejat, ha dificultat la seua execució, i les ha qualificat com "les centrals nuclears del mar" (González Pons dixit).

FABRA I LES SEUES NOSTÀLGIES

L'acta de defunció del dictador Franco invalida de forma automàtica tots els títols honorífics que l'Ajuntament de Castelló va atorgar al general colpista durant les seues quatre dècades al capdavant de la "Jefatura del Estado". Eixa és la teoria del regidor de Cultura de Castelló, Miguel Ángel Mulet, que en el ple de dijous passat, en el que es va discutir una proposta del Grup Socialista per a retirar les distincions al dictador, va exhibir l'acta de defunció del cabdill per a qualificar d'innecessària la proposta socialista.
Amb eixe mateix argument, la compositora Matilde Salvador, per exemple, va deixar de ser filla predilecta de la ciutat de Castelló el 5 d'octubre del 2007, dia de la seua defunció, i així ho avalaria l'acta de defunció. I el títol de fill predilecte de l'enginyer Leandro Alloza degué quedar sense efecte l'1 de desembre de 1894, dia de la seua defunció. Així que, amb la transcripció de l'acta del ple de dijous passat, caldrà revisar tots els títols honorífics que ha concedit l'Ajuntament de Castelló al llarg dels temps.
Incongruències i perplexitats al marge, admet haver caigut en la ingenuïtat al creure que el PP de Castelló no anava a oposar-se que a decaiguera la vigència de les distincions que un dia va concedir l'ajuntament al dictador. Encara que d'altra banda, ningú negarà que l'actitud del PP d'Alberto Fabra només pot percebre's com un clamorós error polític. Ara sabem quines són les nostàlgies que reposen en el partit que presideix Alberto Fabra en la ciutat de Castelló.

FABRA TORNA A DEIXAR BUIT L'ESCÓ

Fabra és més propens a imitar a Bertín Osborne en shows de Canal 9 que a acudir a les Corts.

L'alcalde de Castelló ha tornat a deixar hui buit l'escó de les Corts i s'ha perdut les habilitats del president del Consell per a eludir la resposta a les preguntes de l'oposició. Sí que ha acudit a donar suport a Camps en "su ratito largo" l'alcaldessa de València, Rita Barberá, qui ha estat qui ha instigat les diverses ocasions en les que els diputats del PP s'han posat en peu al final de cada intervenció de Camps.
Francisco Camps ha insistit hui en les Corts que el poder judicial és "independient" (sic), i en eixa premissa ha evitat la resposta política a les preguntes de l'oposició, a pesar que se li ha inquirit de la manera més concreta possible sobre la veracitat de la conversa que ha transcendit entre ell i un dels caps de la trama de corrupció que investiguen els tribunals.
Se li ha preguntat si el contingut d'eixa conversació és real, si els regals esmentats en la conversa han existit, se li ha demanat una valoració política de la seua implicació en eixa suposada trama, i el president s'ha acollit en tot moment a la independència del poder judicial i secrets de sumari.
Les acusacions que s'estan coneixent contra el president del Consell són massa greus com per a continuar burlant el control parlamentari.
I tot això és el que s'ha perdut l'alcalde de Castelló, l'únic que no ha estat hui per a posar-se en peu i aplaudir fins a la fallada muscular després de les intervencions del seu president.
Encara que Fabra té una causa justificada: estava tractant de defendre la preservació dels títols honorífics atorgats per l'ajuntament a Franco en el ple municipal.

ECCLESTON COM A SÍMPTOMA

Ha dit Bernie Eccleston, patró de la Fòrmula 1, que ell no ho vorà, però Europa acabarà sent tercermundista a causa de la tendència al gran creixement econòmic del sudest d'Àsia. I afig jo que ell haurà contribuït traient-nos els quartos per a organitzar els seus espectacles de velocitat.

Recorde aquelles vergonyoses declaracions de 2007 en les que Eccleston va condicionar la celebració del Gran Premi d'Europa a València a la continuïtat de Francisco Camps al capdavant del Govern de la Generalitat. Per això em retrunyeix amb més força el que ha dit ara a Barcelona, on després de lloar les qualitats del circuit permanent de Montmeló, ha admés que amb el GP de València s'hi van precipitar (ens vam precipitar).

I quan una persona com Berni diu que a València ens vam precipitar, està tractant de justificar les pèrdues multimilionàres que ha originat aquella ocurrència en la que la Generalitat i l'Ajuntamnet de València es van implicar invertint en la construcció d'un circuit urbà que va costar vora el centenar de milions d'euros. Més encara, deu estar tractant de consolar a l'empresa Valmor Sports, organitzadora del GP de València, que no ha cobert ni de lluny els 18 milions d'euros que li va costar l'espectacle. El GP d'Europa celebrat a València ha suposat una roïna fins i tot per als qui es van dedicar a la revenda. Ara Valmor demana ajuda (diners, vaja) a la Generalitat, a l'Ajuntamnet de València, i al Govern d'Espanya, no per obtenir beneficis d'aquella desfeta, diuen, sinó tot just per quedar en pau. Em pregunte si en el cas d'haver obtés beneficis Valmor Sports s'haguera dedicat a la redistribució de guanys mitjançant obra social.

Jorge Martínez Aspar, José Luis Olivas i Fernando Roig, els socis de Valmor, asseguren que si les administracions públiques s'hi van implicar amb la Copa del Amèrica amb 150 milions d'euros, no hi ha motiu per a no fer-ho amb el GP de València.

I tot açò esdevé després de l'embolic judicial al que assistim entre els sindicats de la Copa de l'Amèrica, en un moment en el que encara no sabem si València tornarà a ser seu de les regates, després del ridícul de l'alcaldessa de València signant contractes per a regates que desfà al dia següent a la vista dels perjudicis, i desrprés de la renúncia al megaprojecte urbanístic que incloia el parc d'atraccions Mundo Ilusión, la versió castellonenca de Terra Mítica. I en el futur immediat tenim l'Open de Tennis a una àgora que encara no sabem si estarà acabada, i una prova mundial d'hípica per a la que s'han transportat des de Lyon cent camions de terra (¿?).

És un model de gestió que se'n ve avall, i del que no només haurem de fer front als enderrocs, sinó que ens ha fet renunciar a invertir en allò que una administració pública hauria d'invertir: la denfensa de l'interès general, és a dir, serveis públics de qualitat, consolidació dels sistemes productius, investigació, qualificació dels treballadors, educació, sanitat, infraestructures, polítiques socials, etc.

Però compte, Valmor reclama 18 milions d'euros per tal de quedar en pau.

FA FRED AL PALAU

foto: El Pais

El president de la Generalitat ha d'estar sentint ràfegues de vent gelat en el bescoll. L'entusiasme amb què li van expressar suport els seus en el moment d'esclatar el cas dels trages, s'ha volatilitzat i ha fet descendir uns graus la temperatura ambient de què disfrutava el president quan no es sabia encara molt bé què depararia això de les relacions afectives amb El Bigotes. Però una vegada les coses van prenent cos, el mercuri emocional descendeix en picat.
És el que es va poder visualitzar divendres passat en els actes commemoratius del 25 d'abril. Em referisc als actes institucionals celebrats en les Corts amb motiu de l'aniversari de la Cambra.
No van estar tots els càrrecs i dirigents del PP. Més bé els justos i necessaris. Però eixos justos i necessaris van guardar la distància també justa i necessària amb el seu president. Però si estridents van ser les presències, més ho van ser les absències.
Resulta entretingut observar els comportaments, consignes i posades en escena des que van transcendir les investigacions del cas Gürtel. El primer dia i a primera hora, tot el Consell va comparéixer junt amb el seu president per a llançar una declaració institucional de descàrrec i condemna. Immediatament, el gabinet de Presidència es va posar a organitzar actes públics arreu de la Comunitat perquè Camps apareguera ben rodejat tractant de transmetre despreocupació. L'exemple menys dissimulat el trobem en l'acte en què el president de la Fira de València el va complimentar amb incondicionals mostres de suport. Si s'ataca a Camps, s'ataca a tots els valencians, va dir, la qual cosa li va valdre no pocs reprotxes de la resta de representants empresarials que hi participaven al mateix acte. Però eixa tàctica no degué funcionar, perquè el president s'ha replegat ara al lloc més profund de la seua gruta, i està encara per veure que vaja a acudir despús-demà a les Corts. En l'última ocasió va eludir la sessió de control anunciant amb unes hores d'antelació que havia decidit acompanyar la reina Sofia en la inauguració d'una exposició al Museu Arqueològic d'Alacant.
De forma paral·lela, l'equip d'inspecció d'albellons de Presidència s'ha posat a escarbar en la gestió del secretari general del PSPV amb l'infructuós propòsit de transmetre la idea que tots els polítics són com Camps, i l'única cosa que estan aconseguint és elevar el grau de coneixement del líder del PSPV. Gràcies, doncs.
Estic ansiosa per conéixer les pròximes estratègies de la camarilla que guia els passos del president, però per molt bones idees que conceben, resulta molt difícil caminar per un fanguer sense embrutar-se les sabates.

LA SANTA FAÇ

Camps, ahir, a la romeria de la Santa Faç. (Foto: El País)

El president de la Generalitat, Francisco Camps, va participar ahir amb semblant seriós en la romeria de la Santa Faç d'Alacant, d'acord amb el recolliment i la solemnitat que imposa la celebració, el mateix dia que es coneixia una de les seues converses amb el president d'Orange Market, Álvaro Pérez, esplèndid com pocs amb els seus amics.
Si alguna cosa va demostrar Camps al llarg del recorregut de la romeria és tindre just la faç d'acer per a encaixar com si res les acusacions que s'estan vessant en contra seu, mentre en el seu partit, ni la secretària general, ni el president gallec s'han atrevit a fer un pas al front. Només Rajoy es mostra incrèdul davant de la possibilitat que Camps haja tirat per la borda el seu crèdit per "tres trages", encara que el president del PP estiga tractant en va de llevar plom a l'assumpte, perquè em fa a mi que això dels trages és només la punta d'un gran iceberg, sense que pretenga amb això posar en dubte les adjudicacions de la Generalitat a Orange Market per valor de sis milions d'euros, perquè com diu el vicepresident del Consell Vicente Rambla, la Generalitat té més de dos mil proveïdors, i El Bigots era un més, com són altres més Construccions Taroncher i l'empresa de neteja d'Ulibarri.
Això de Camps no es sosté ni entre els seus.

UNA NOTÍCIA, DOS TITULARS

La notícia és un auto judicial del magistrat del TSJ José Flors en el que assumeix la competència per a investigar els fets que se'n deriven de l'Operació Gürtel, i anuncia l'obertura de diligències prèvies contra el president de la Generalitat, Francisco Camps, i el número dos del PP valencià, Ricardo Costa, a més de l'exconseller Víctor Campos i l'excap de gabinet de la Conselleria de Turisme, Rafael Betoret, als que atribueix un possible delicte de suborn.

Fins ahí la notícia. Però la seua translació a les portades dels dos principals diaris que s'editen a València genera dos titulars distints. Un diu que "El TSJ invesigarà a Camps i Costa per un possible delicte de suborn", i l'altre diu que "El TSJ assumeix el cas Gürtel i descarta el tràfic d'influències i el finançament irregular". Per a un altre diari no valencià, ABC, la notícia senzillament no existeix. Només mereix una columna a pàgina parell a la secció de Nacional.

Dos formes de contemplar la vida. Mentre uns paren compte en el fet, d'altra banda greu, de que el president dels valencians vaja a ser investigat per un delicte de suborn, altres es congratulen de que no s'hi albiren indicis de finançament il.legal del PP ni tràfic d'influències.

És com el partit que el Reial Madrid va guanyar ahir in extremis al Getafe al mateix Bernabéu. El Madrid li guanya tot patint a l'equip del poble del costat i ho celebra com si haguera guanyat la final de la Champions. Uns ho veuem com una epopeia, i altres paren compte en l'espectacle vergonyós i lamentable que va oferir el Madrid davant la seua afició. Tot depèn de cap on gira la simpatia.

Doncs això. Camps es sospitós d'haver-se deixat subornar, però tant fa. No se'l pot acusar ara per ara d'haver finançat de forma il.legal el seu partit. Obrim, doncs, les ampolles de cava.

ELS EXEMPLES QUE VICENT SALES PREFEREIX SEGUIR

De tornada de les vacanes i una vegada revisat tot el cabal d'informació que s'ha generat, que no ha sigut poc per a ser període vacacional, el que més m'ha cridat l'atenció, sorprenentment, és un article d'opinió publicat per un regidor del PP de Castelló relatiu a l'aniversari de la proclamació de la Segona República. Ni el cas Gürtel, ni la consideració d'imputat del president de la Generlitat, ni els detalls que es van desvelant de la trama de corrupció, ni la renúncia a indemnitzacions multimilionàries pel cessament d'activitat d'algun parlamentari autonòmic.
Ha merescut la meua atenció, i de forma especial, l'esmentat article d'opinió. El seu autor és Vicent Sales, un regidor del PP de Castelló que disfruta d'una comissió de serveis en la direcció territorial d'una conselleria, i un dels més ferms ariets de les malifetes fabristes.
En el seu intent de desprestigiar la Llei de la Memòria Històrica, el regidor del PP només li ha faltat congratular-se del colp d'estat del general Franco pel cúmul de despropòsits que al seu parer va suposar la Segona República com a model de gestió. De la lectura de l'article puc arribar a entendre que, gràcies a Déu que els militars colpistes van posar fi a eixe experiment fracassat de sistema polític, i van propiciar una transició democràtica com la de 1978, perquè si no, només Déu sap què hauria sigut d'Espanya.
En eixe article, publicat el 15 d'abril en Levante-EMV sota el títol "14 d'abril, el fracàs d'una il·lusió", Vicent Sales diu que si en alguna cosa va ser exemple la II República va ser en "exemple a no seguir", i assegura que rememorar la II República equival a posar en dubte el règim nascut fa trenta anys de la Transició. Un intent bast de patrimonializar una transició a la què el PP va posar totes les objeccions que va poder, inclosa la campanya de José María Aznar contra el redactat de la Constitució.
Potser per això, per a Vicente Sales l'alçament franquista pot arribar a ser una benedicció, el model que s'ha de seguir. No obstant, i per molt de fracàs que suposara la II República com a sistema polític, a Vicente Sales no li ha eixit de la seua ploma ni una sola línia de condemna als que de forma "providencial" van acabar a les braves amb eixe model fracassat i la seua Constitució, no sense abans deixar centenars de milers de morts, represaliats, torturats, empresonats i exiliats. Un exemple a seguir de com acabar amb sistemes polítics fracassats.

EL FRACÀS GLOBAL D'UN MODEL DE GESTIÓ

El PP va accedir al Govern de la Generalitat fa tres lustres amb un empenta inusitada i amb un model de gestió política, econòmica i social que posaria al País Valencià a l'avantguarda mundial. Transcorregut eixe període,el fracàs del PP és un fet irrebatible.
La principal aposta del PP per l'oci i el turisme, Terra Mítica, presenta pèrdues anuals de quinze milions d'euros, el seu director general abandona, i el futur del parc d'atraccions presenta dubtes.
El projecte homòleg amb què el PP pensava rescabalar a Castelló, Mundo Ilusión, queda en suspens, i amb eixa renúncia no sols es queda sense expectatives al sector turístic, sinó que es deixa en l'aire la viabilitat d'un altre dels projectes insígnia de Castelló: l'aeroport.
El president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, porta quinze anys tractant de dotar a la província d'un aeroport. Ara, amb les obres encara sense acabar, les companyies de baix cost s'estan replegant, la major part dels aeroports pateixen caigudes en el seu tràfic de viatgers de fins al 30%, experiències com la de Ciudad Real han acabat amb la privatització de les instal·lacions, Reus i Girona obrin cada vegada menys mesos a l'any, i damunt Castelló perd el que anava a ser el seu principal reclam: Mundo Ilusión.
El fiasco de les regates de la Copa de l'Amèrica representen un altre símptoma del fracàs del PP. La nefasta negociació de Rita Barberá i Francisco Camps i la seua aposta prematura pel sindicat que no organitzarà la pròxima edició, posen en risc la candidatura de València.
I si Mundo Ilusión ha caigut de les previsions del Consell, què dir d'apostes semblants com la de la Ciutat de la Música, la Ciutat de les Llengües, o el centre de convencions de Calatrava a Castelló, que es vénen anunciant quasi tants anys com el parc d'oci. O el balneari de Montanejos, que la consellera de Turisme va presentar la setmana passada per enèsima vegada.
La forma de gestionar RTVV, d'altra banda, ha desembocat en un dubte descomunal que tampoc està justificat pels índexs d'audiència. Mentre la ràdio i televisió púbiques dels valencians han acumulat deute per més d'1.200 milions d'euros, els índexs d'audiència van aconseguir les seues cotes més baixes en 2007, i l'any passat encara van registrar un descens del 0'7% respecte de l'any anterior, que va ser el pitjor. És a dir, tenim una RTVV cara i roïna.
I què dir de la Ciutat de la Llum d'Alacant, el deute del qual supera els trenta milions d'euros.
enfonsament de la particular aposta del PP pel progrés econòmic de la Comunitat Valenciana, d'altra banda, tindria un indici de justificació si almenys els indicadors que distingeixen a les societats modernes foren positius. Però lluny d'això, estem destruint ocupació a major velocitat que ho fa el conjunt de l'Estat, encapçalem els percentatges de fracàs escolar, i la renda per capita dels valencians perd de vista a la mitjana estatal, amb la qual cosa, es pot dir que el PP ha descuidat la seua obligació de governar mentre s'ocupava de la seua particular aposta pels grans esdeveniments, que ara se n'ha vingut avall.
I parlant de l'obligació de governar, d'atendre els servicis i infraestructures bàsiques, i de recolzar als sectors productius tradicionals, una vegada rebutjat el projecte de Mundo Ilusión, Carlos Fabra podria escometre l'execució del projecte d'ampliació de la carretera de Càlig, per la que ara no caben dos vehicles. Només per posar un exemple, per no esmentar el desdoblament de Vila-real-Borriana, Borriana-Almassora, el pont de Ribesalbes, etc.

PRÒFUG

Sessió d'investidura. Camps no hi va faltar.

És el qualificatiu que considere apropiat atribuir hui al president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps. Pròfug és la persona que va fugint, i això és el que ha fet hui el president, fugir de les Corts Valencianes per a eludir la sessió de control i evitar respondre a preguntes incòmodes.
No és la primera vegada que el president defuig la compareixença en les Corts, encara que en esta ocasió l'estratagema ordida per l'aparell presidencial ha traspassat tots els límits.
Camps va excusar a última hora d'ahir la seua presència hui en les Corts adduint la seua assistència a un acte amb la reina Sofia, que inaugura hui una exposició en el Museu Arqueològic d'Alacant. La presència de la reina a Alacant es coneix des de fa un mes, i si Camps tenia intenció d'acompanyar a la reina ho podia haver comunicat amb la suficient antelació com perquè la Junta de Síndics haguera pogut modificar l'horari o l'orde del dia del ple de hui amb la finalitat de facilitar l'assistència del president.
El que ha fet Camps notificant a última hora d'ahir la seua absència és impossibilitar a la Junta de Portaveus modificar l'horari o l'ordre del dia del ple. L'argúcia és, doncs, absolutament intencionada. Camps no tenia intenció de sotmetre's hui a la sessió de control i ha ordit una martingala que porta implícita una absoluta falta de respecte sense precedents a les Corts i al conjunt dels valencians.
Les cuites del president dels valencians amb suposades trames de corrupció, que a mesura que passen els dies són menys suposades, li obliguen a donar comptes a les Corts, i no només a Canal 9 o a fòrums amics de Madrid.
Camps ha fugit hui de forma deliberada de les Corts. Un pròfug.

ARRISCATS EXERCICIS D'EQUILIBRI

El PP ha ha cregut que la majoria absoluta dóna dret a tot tipus d'arbitrarietats.

La majoria absoluta no capacita per a imposar voluntats arbitràries i interessades. Hi ha drets i obligacions reglats que no són susceptibles d'interpretació per cap majoria absoluta, i tractar d'impedir l'exercici de drets cívics com el de la funció pròpia dels diputats de l'oposició, pot ocasionar fins i tot penes d'inhabilitació.
La justícia pot ser lenta, però no ineficaç, i transcorreguts dos anys de l'actual legislatura ens trobem amb un escrit de la Fiscalia que reprova determinades decisions de la Mesa de Les Corts adoptades en l'anterior legislatura per mitjà de les que va tractar de privar de determinada informació a diputats de l'oposició.
A principis d'este mes de març els representants del PP en la Mesa van vetar mig miler de preguntes de diputats socialistes referides a les contractacions de l'Administració valenciana amb empreses suposadament implicades en la investigació judicial coneguda com a Cas Gürtel. Hui el mateix òrgan ha rebut els recursos de reposició dirigits a la presidenta del Parlament perquè reconsidere la seua actitud i done tràmit a les preguntes que els diputats socialistes remeten als distints consellers.
L'escrit de la Fiscalia conegut hui i referit a fets denunciats en la passada legislatura, adverteix que moltes vegades el veto a les iniciatives parlamentàries de l'oposició no estan justificats ni argumentats, i fa entendre que les majories absolutes no poden servir per a donar per vàlids raonaments pelegrins amb tal d'obstaculitzar la labor de l'oposició.
És a dir, que hi ha actituds que no es poden adoptar per molta majoria absoluta de què es gaudisca.
Esta reflexió em ve inspirada per la fina corda per la que el PP fa equilibris per a obstaculitzar la labor de l'oposició, protegir al Govern valencià, i al mateix temps tractar de no incórrer en possibles delictes.
Per tant, aconselle al PP que deixe de practicar arriscats exercicis d'equilibri entre els seus interessos i les lleis, i permeta que les institucions i els seus òrgans col·legiats realitzen les funcions que tenen encomanades independentment de la circumstancial composició política.

NO PENSE DEIXAR-HO PASSAR

No estic conforme ni puc donar-me per contestada en la compareixença del director general de Ràdio Televisió Valenciana, Pedro García per a informar, entre altres assumptes, sobre la posada en marxa del canal d'informació contínua 24/9. No pense deixar-ho passar.
Pedro García va despatxar en cinc minuts, entre mostres de tedi i desinterés, totes les explicacions que al seu parer ha de donar a les Corts sobre l'entrada en servei del nou canal de RTVV. És una de les majors exhibicions de menyspreu a què he assistit en la meua etapa com a diputada.
No vaig poder obtindre d'eixa compareixença cap concreció sobre els mitjans materials i humans amb els que s'ha posat en marxa el nou canal, ni sobre les seues previsions, ni sobre els criteris per a la designació del director, ni sobre la política editorial, tot i que la concreció de les preguntes no podia ser major.
Deixaré al marge el fons de la compareixença per a centrar-me en un exemple: al director general li pregunte de forma expressa els criteris d'elecció del director del nou canal d'informació contínua, i en la intervenció posterior en no fa cap referència expressa. Òbvia intencionadament la pregunta.
I persisteixen, per tant, les meues sospites que, per damunt de l'interés general i la vocació de servici públic, per damunt de la voluntat de millorar l'oferta informativa als valencians, el canal 24/9 ha servit a la direcció de RTVV per a trobar acomodament a tots aquells redactors incòmodes, per a llevar-se de damunt en els informatius de Canal 9 i Punt 2 a tot el personal que posa en tela de juí la política de la manipulació i la tergiversació que practica la televisió pública valenciana.
Seria extremadament greu que això fora així, i no pense deixar-ho passar, per la qual cosa utilitzaré totes les vies parlamentàries al meu abast perquè Pedro García done les explicacions que deuria haver donat en la comissió de control, i que no va donar.

ELS BADALLS DE PEDRO GARCÍA

El director general de Radio Talevisió Valenciana, Pedro García, va fer palès la seua falta de respecte i el seu desinterés, expressats amb badalls, durant la compareixença d'aquest dijous a la comissió de control de RTVV. Els badalls de Pedro García sintetitzen quina és l'actitud del PP i el respecte que li mereixen les institucions.

Pedro García estava avorrit, potser molest per haver de comparéixer davant la comissió de control, on d'altra banda té l'obligació de comparéixer. I les seues respostes als requeriments de l'oposició estaven en concordància amb eixa manca de disposició.

Canal 9 i la resta de mitjans de l'ens públic són un exemple d'imparcialitat, objectivitat i pluralitat, els editors són magnífics professionals que segueixen de forma escrupulosa els codis deontològics de la professió periodística, i les denuncies sobre manipulació, parcialitat, arbitrarietat, ocultació i pressió laboral són només intents de l'oposició de buscar un lloc als titulars de premsa. Eixos són tots els arguments del director general davant casos flagrants de manipulació que no vaig a recordar per nombrosos i coneguts.

A la comissió d'ahir no vaig aconseguir que el director general em concretara absolutament cap detall sobre la posada en marcha del canal d'informació contínua 24/9. No ha dit quantes contractacions laborals ha generat el nou canal, si s'ha forçat a treballadors a canviar de secció per a traslladar-los al nou canal, el cost que suposarà 24/9, els objectius, els criteris, l'oportunitat, etc.

Tot i estar d'acord amb la utilitat d'un canal d'informació contínua en valencià, sí vaig qüestionar les intencions del PP. Si als informatius dels actuals canals ja no té cabuda altra informació política que la defensa i salvaguarda de la imatge del Consell i del seu cap, per a què volem ampliar els serveis informatius a un format de 24 hores, amb tot el que suposa per a un ens que arrossega un deute de 1.200 milions d'euros?

Altra cosa és que RTVV no donara abast amb els actuals espais informatius per a complir en els preceptes d'objectivitat, imparcialitat i pluralitat que se li presuposa a l'ens públic. Però no és el cas.

I no és la manca de respostes el que m'ha ofés, per esperada, sinó l'actitud del director general i els seus badalls a la comissió. Tot un menyspreu.