EL PP ES PENEDEIX D'OLIART, VALGA'M DÉU

El Grup Popular en el Congrés dels Diputats diu que es penedeix d'haver votat l'elecció d'Alberto Oliart com a president de RTVE. El diputat del PP Moreno Bustos va arremetre de forma inusitada en la comissió de control contra els informatius de TVE, va considerar un error haver votat a Oliart, i va sentenciar que des d'ara ja no té el seu suport.
Almenys el PP ha tingut l'oportunitat de votar el president de RTVV, perquè en Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) el director general de l'ens ha sigut anomenat a dit sense passar per les Corts, i no sols obviant el consens parlamentari, sinó el del mateix consell d'administració de RTVV, que és qui ha de nomenar al director general.
Així que els diputats de l'oposició en les Corts Valencianes ni tan sols podem lamentar-nos d'haver tingut l'oportunitat de donar el nostre suport a un director general de RTVV, ni l'actual, José López Jaraba, ni el predecessor, Pedro García, que va fugir abans que el sorprenguera en el càrrec l'al·luvió de contractes irregulars amb les empreses de la trama Gürtel.
El diputat del PP en el Congrés Ramón Moreno Bustos va dir esta setmana en la comissió de control que els informatius de TVE són sectaris, falten a la veritat i a l'objectivitat, va acusar a l'ens de manipular, i va emprar el terme de desvergonyiment informatiu.
Cal tindre el rostre forrat de platí. El diputat popular hauria de programar-se una estada a València per a fer un seguiment dels canals de TVV i Ràdio Nou, abans d'encebar-se de forma hipòcrita amb el president de RTVE. Ahir mateix, i perquè es veja que no cal anar més lluny, Ràdio Nou va informar en els seus butlletins que el portaveu socialista Ángel Luna va fracturar un contracte quan era alcalde d'Alacant, però no va dir que eixa informació era la resposta del PP a l'informe que va exhibir al matí Luna en les Corts per a denunciar el fraccionament indiscriminat i continuat de contractes en la Generalitat per a afavorir a les empreses de la trama Gürtel. Eixa part de la informació va caure dels butlletins de Ràdio Nou.

ENS HA TORNAT A MENTIR

No és habitual que un representant de la Comissió Europea haja d'eixir a desmentir una nota de premsa de la Generalitat. És el que ha ocorregut arran de l'última visita del president Francisco Camps a Brussel·les, i s'ha descobert gràcies a la labor d'una periodista d'El Temps, que va tindre-la sagacitat de telefonar a Brussel·les per a contrastar tot el que deia Camps en la seua nota de premsa.
Això del Gürtel és, com a mínim, per a demanar disculpes, però això de mentir a la ciutadania a través d'una nota oficial tampoc és per a menys. En primer lloc sostinc que Camps es va inventar eixe nou viatge a Brussel·les per a esquivar a la premsa en la romeria de la Santa Faç d'Alacant, la qual cosa ja en si és greu perquè en definitiva el president està utilitzant el pressupost públic per a finançar les seues estratègies evasives. Però no content amb això, en tornar Camps emet una nota de premsa en què diu que ha aconseguit amb la seua visita que la Unió Europea modifique els seus criteris de repartiment de fons per a incrementar les aportacions a la Comunitat Valenciana a fi de generar ocupació.
Immediatament ix un portaveu del comissari europeu de Política Regional de la UE, Johannes Hahn, a desmentir a Camps i a negar que estiga previst introduir cap canvi en el repartiment dels fons, i molt menys a resultes de la visita del president valencià.
Resulta verdaderament humiliant per als valencians que el seu president quede com un mentider davant del govern de la Unió Europea i que haja de ser oficialment desmentit en la seua versió de la visita. Una més.

NO CONEIXEN A CAMPS

El vicesecretari nacional del PP i president del PP d'Andalusia, Javier Arenas, deixa hui clar en una entrevista al diari ABC quins són els seus criteris per a valorar les actituds polítiques. Afirma, imagine que en relació amb el cas Gürtel, que "jutges, fiscals i policies s'estan burlant de la democràcia", però no obstant, els que espolien les arques públiques per a finançar-se a si mateixos i els seus partits deuen d'estar fent un gran favor a la democràcia, a la credibilitat dels polítics i a les institucions, segons cal deduir de les paraules del dirigent del PP andalús.
Però si he reparat hui en esta entrevista no és pel particular criteri que aplica Arenas per a decidir qui es burla de la democràcia i qui no, sinó per la resposta que dóna a la pregunta de si el president valencià, Francisco Camps, repetirà com a candidat. Diu Arenas que a hores d'ara és l'única hipòtesi sobre la qual treballa el PP. Cal saber llegir el significat exacte de la referència temporal (a hores d'ara), que no és ni gratuïta ni retòrica. I demà? Depén. I de què depén? Doncs d'allò altre.
Caldria obrir-li els ulls a Javier Arenas sobre les alternatives que se li escapen. Camps treballa ara per a si mateix i tots els seus esforços estan concentrats en la seua supervivència política. La seua, no la del PP. Ell controla des del temps fins a les possibilitats de Mariano Rajoy, i si a Cospedal se li ocorre pensar en un candidat per a València que no siga Camps, potser la secretària general es trobe amb una rebel·lió interna de la què no sobrevisca ni el mateix Rajoy. Si es tèrcia, Camps és capaç d'accedir a anticipar les eleccions amb tal de no donar temps al seu partit a buscar-li un relleu amb garanties, tot teixit sobre les perspectives personals, sense reparar en l'interés general.
Rajoy i Cospedal no coneixen a Camps, i Arenas acaba de demostrar que tampoc. Qui sí el va conéixer bé, encara que tard, va ser Zaplana. Que li pregunten a ell.

CAMPS DECLARA LA GUERRA A ALBÀNIA

El president de la Generalitat és capaç de declarar la guerra a Albània amb prou que no es parle del cas Gürtel, com va fer Dustin Hoffman en la seua famosa "Cortina de fum", on l'actor, en el paper d'un assessor del president dels EUA, fabrica una invasió a Albània amb el pretext de combatre el terrorisme per a tapar un escàndol sexual protagonitzat pel seu president.
Salvant les distàncies que es vullga salvar, Camps està fent el mateix. A mesura que ixen factures, contractes irregulars, comissions, paradisos fiscals, bigots, Crespos, Correas, Sanz, expedients extraviats, pagaments en metàl·lic i ssetjaments sexuals, Francisco Camps ordena Blasco (Dustin Hoffman) agitar la guerra de l'aigua amb Castella-La Manxa, espolsar els barets de la platja, derrocar un edifici en el Cabanyal, o obrir una campanya de desprestigi contra el portaveu socialista. No obstant, al meu entendre, tota cortina de fum és efímera i al final acaba per desintegrar-se, com li va passar a Hoffman a la pel.lícula.
L'intent de les diputades del PP de reprovar al portaveu socialista, Ángel Luna, a qui pretenen atribuir frases masclistes en la seua intervenció d'ahir en la sessió de control, és només la demostració que el PP està disposat a recórrer a qualsevol argument per a tapar les vergonyes del sumari Gürtel, i posa en relleu el grau de desesperació que ha aconseguit el PP valencià en els seus intents frustrats de desembarassar-se d'un escàndol de corrupció que cada dia propícia nous episodis.
Subscric les paraules de Luna, que jo mateixa vaig escriure en este blog abans que les utilitzara el portaveu en l'hemicicle: "Camps s'ha vist involucrat en una trama de corrupció, i ens ix amb que açò no és el que pareix".
Quan es tracta d'encobrir les corrupteles en què s'ha vist implicat el PP, no reparen a utilitzar qualsevol classe de subterfugis surrealistes que no estan consagrats en cap reglament.
Les diputades del PP no perseguixen la reprovació de Luna ni la defensa de la dignitat de les dones, sinó evitar que Camps done una resposta als milions d'euros dels valencians que han anat a parar a paradisos fiscals, a les butxaques de personatges corruptes, i a finançar campanyes electorals del PP.
Allò realment denigrant per a la dona és que s'utilitzen els òrgans de les Corts dedicats expressament al desenvolupament de polítiques d'igualtat, per a desviar l'atenció sobre els discursos de l'oposició, encobrir un greu cas de corrupció, escampar cortines de fum, practicar la política del calamar, i avalar la sistemàtica falta de resposta del president a les preguntes de l'oposició.

CAP DE CÀRTEL (sic)

Una errata en un article de premsa sobre la continuïtat de Camps com a candidat a la Generalitat ha convertit el president en el capitost d'un càrtel. La notícia informa que el PP valencià està fent xantatge a la direcció nacional amb enquestes que assenyalen que la majoria del PP a València perilla "si Francisco Camps no és cap de càrtel (sic)". És una errata tan inoportuna que per uns segons no s'identifica com a tal i obliga a rellegir la frase diverses ocasions fins a assegurar-se que es tracta efectivament d'una errata, llevat que el periodista haja volgut realitzar un deliberat joc de paraules simulant una errata.
En tot cas, el fons de la notícia té substancioses aportacions que se sustenten en "fonts del màxim nivell del PP valencià". Segons eixes fonts, els intents dels populars valencians per desembarassar-se del cas Gürtel estan resultant infructuosos, fins a l'extrem que en la seu nacional del PP s'estan plantejant la possibilitat de soltar llast i buscar un candidat/a alternatiu. Els esforços del guru de Camps, Rafael Blasco, se centren ara a demostrar a Rajoy i a Cospedal que això seria una imprudència temerària, i que per tant perillaria la continuïtat del PP al capdavant de les institucions valencianes, per al que Blasco exhibix enquestes que possiblement haurà elaborat ell mateix.
Tal és el grau de desesperació de Camps que ja contempla, en el cas que el 12 de maig no siga imputat per suborn, eleccions anticipades amb ell com a "cabeza de cartel" (amb prominència sol.làbica sobre la e).

POSTISSERIA POLÍTICA

Guardar les aparences, actuar com si no passara res, aferrar-se als càrrecs i simular normalitat ha de ser una tasca tremendament molesta. Mariano Rajoy i José María Aznar a penes es dirigixen la paraula des de fa anys. La recent commemoració del congrés del PP de Sevilla va ser concertada pels gabinets sense que els dos principals protagonistes creuaren paraula, i la presentació d'un llibre despús-ahir a Madrid va estar marcada per la fredor.
La causa del deterioració de les relacions cal buscar-la en l'acusació mútua que ambdós creuen d'haver emparat la corrupció en el si del PP. Aznar diu que va tallar d'arrel i que es va llevar de damunt a Rosendo Naseiro de tresorer en quant van aflorar sospites, encara que després no tingueren conseqüències judicials. Damunt, l'expresident del PP llança continus reprotxes al seu successor i declara que ell haguera tallat d'arrel tota la podridura que Rajoy té ara damunt la taula. Però no obstant Rajoy diu que va ser ell qui va tallar de soca-rel, fitant totes les responsabilitats al període d'Aznar. El resultat és la postisseria política. Dirigents incapaços d'assumir responsabilitats i molt menys de prendre decisions que tornen la dignitat a l'exercici de l'activitat política, i als que l'única cosa que pareix preocupar-los és l'efecte que tindran les corrupteles sobre els resultats electorals.

AVÍS PER A CAMPS

En tant que la notícia apareix hui en un únic diari, casualment l'ABC, el fet no deixa de ser primícia per a la resta dels consumidors de premsa. Luis Bárcenas i Jesús Merino han deixat els escons en el Senat i el Congrés, respectivament, que van obtindre en les candidatures del PP, arran de la implicació d'ambdós en la trama de corrupció en la que està implicada este partit.
Les renúncies, encara que tard, es produïxen en un moment en què es convertixen en perillosos antecedents per a nombrosos càrrecs públics del PP a la Comunitat Valenciana, entre ells el propi president, Francisco Camps.
Amb la decisió de Bárcenas i Merino, el president Camps i nombrosos càrrecs del PP valencià, entre consellers i diputats, es veuran en el dilema de seguir els passos de l'extresorer popular i del diputat per Segòvia en el cas de que acaben imputats, o ignorar el que pareixen indicacions i desitjos de Mariano Rajoy, apremiat, tot cal dir-ho, per Esperanza Aguirre, que és qui major rèdit està obtenint en l'interior del PP en termes de credibilitat i contundència, a costa de la direcció nacional.

LA COSA SE LI COMPLICA AL PP DE CASTELLÓ

En un principi, després de l'alçament del secret del sumari Gürtel el passat 5 d'abril, em va semblar exagerat situar a Castelló en l'epicentre de la trama. No obstant, a mesura que he tingut oportunitat de revisar les conclusions de la investigació, no hi ha més remei que determinar que la trama tenia en el PP de Castelló a un dels seus principals clients.
Fins i tot l'acte de tancament de campanya de les passades eleccions generals, és a dir, estem parlant del mes de març del 2008, se li va encarregar a Orange Market, que a més va facturar el cost a una empresa constructora local adjudicatària de l'ajuntament i de la Generalitat.
És a dir, fins a l'últim moment el PP de Castelló va requerir els serveis de El Bigotes i la seua peculiar forma de facturar els càrrecs, a pesar que Rajoy presumix d'haver-se desvinculat de la trama tot just en situar-se al capdavant del PP, en 2004.
Estem, per tant, parlant ja de factures per quasi 800.000 euros que El Bigotes va emetre per actes electorals organitzats a Castelló, la qual cosa a la vista de la capacitat de contractació del PP de Castelló en contrast amb la de la Generalitat, fa que en termes relatius esta província li isquera més rendible a Orange Market que qualsevol altre dels territoris dominats pel PP. I el que no sabem encara.
I davant de tanta evidència, no deixa de ser aberrant que l'alcalde de Castelló, Alberto Fabra, ordene a una de les seues regidores comparéixer davant de la premsa per a dir que totes les contractacions amb Orange Market van ser legals. Les paraules de la regidora han quedat inserides en el conjunt d'una informació que revela que Orange Market va facturar a una empresa constructora determinats actes que va organitzar per al PP de Castelló en 2008. Vaja, que l'agafen in fraganti, i ens ix en que "açò no és el que pareix".
Cal recordar, d'altra banda, que la mateixa regidora va comparéixer setmanes arrere per a negar que el PP de Castelló haguera tingut cap relació comerical amb Orange Market. Ahir, no obstant, va haver d'admetre que sí que va haver-hi contractacions, i va intentar justificar el primer desmentit amb un bast argument segons el qual la regidora creia que la primera vegada que se li va preguntar es referien a contractacions irregulars, i per això va negar que haguera contractacions d'eixe tipus, és clar. És tan grosser que la regidora hauria de retirar-se de forma immediata de l'activitat política, per no demanar directament la dimissió de l'alcalde, que ahir, tan addicte com és als micròfons, va evitar fer declaracions.

Rajoy demana la dimissió d'un secretari d'Estat per acudir a un acte de recolzament a Garzón, i no obstant permet que Bárcenas siguisca sent senador, té diversos diputats autonòmics de Madrid inculpats, permet que Carlos Fabra seguisca de president de la Diputació tot i haver ingressat 5'3 milios d'euros sense justificar, permet que Camps seguisca al càrrec, i que Ricardo Costa ocupe escó a les Corts Valencianes, per no parlar de les Illes, on ara ha caigut el número dos de la nova i teòricament renovada executiva.

SALVE'S QUI PUGA

Ara ningú coneix a El Bigotes. Diuen que quan van captar el seu tarannà van començar a guardar distàncies. I s'organitzen autèntiques estratègies de manual per a fer veure que no es va tindre cap relació amb Orange Market. És el que estan fent diversos alcaldes, entre ells el de Castelló, Alberto Fabra, després que haja quedat provat que per una o altra via, al PP de la capital de la Plana li van eixir gratis diversos actes electorals en la campanya prèvia a les municipals de 2007.
Hi ha analistes de premsa fent esforços infrahumans per a exculpar Alberto Fabra, fins a l'extrem d'afirmar que els actes contractats amb Orange Market a Castelló ho van ser quasi a la força i amb la disconformitat d'Alberto Fabra. I afigen, entre altres arguments, que Alberto Fabra és president local del PP, i en el moment dels fets ni formava part de la direcció regional ni de la provincial. A Alberto que el registren, vénen a dir, però la veritat és que qui en 2007 era candidat del PP a l'alcaldia va disfrutar d'una parafernàlia extra en la seua campanya que a més li va eixir gratis. No va jugar net, doncs, per més que ara tracte de desvincular-se d'una trama que s'ha dedicat a expoliar les arques públiques de les institucions governades pel PP en benefici propi i en benefici del PP.

I si no, no em crec que l'alcalde de Castelló no coneguera que tres de les cinc principals empreses que estaven pagant factures al PP foren de la seua ciutat.
Quelcom semblant ocorre a Benicarló, on ha aparegut un contracte amb Orange Market per a l'organització d'un acte de campanya electoral en 2007. L'alcalde d'esta ciutat diu que ell no contractava res, i que era l'executiva regional la que s'encarregava. Jo no he sigut, vaja, però això sí, algú ha sigut.
Almenys, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, ha tingut el valor de demanar perdó als ciutadans, encara que això és el més paregut a soltar llast davant de la certesa que apareixeran nous imputats aforats per ací i per allà.

INSOLIDARIS

Quan el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, va ser sotmés a una investigació per un possible delicte de suborn per acceptar regals dels capitostos de la trama Gürtel, desconeixíem que el llistat d'alts càrrecs de l'administració valenciana receptors de regals superava les tres dotzenes de noms. Callat ho portaven. Bé podien haver-se solidaritzat amb Francisco Camps i haver-se autoinculpat en la mateixa causa si sabien que podien haver incorregut en el mateix delicte pel qual estava encausat el seu cap de files. Cal recordar que l'arxiu d'eixe procediment en el TSJ valencià està pendent de recurs.
Fa l'efecte que mentres Camps, Ricardo Costa i Víctor Camps donaven compte davant del jutge dels regals que van rebre, Juan Cotino, Milagrosa Martínez, Alejandro Font de Mora, Rafael Blasco, Manuel Cervera, Belén Juste i Fernando de Rosa, entre altres molts, s'estaven escamotejant amb l'esperança que els seus regals no transcendiren, quan allò galant haguera sigut que s'hagueren solidaritzat amb els seus companys i en una ostentació d'honestedat s'hagueren autoinculpat i hagueren comparegut davant del jutge en la mateixa causa per a dir que ells també havien rebut regals.
D'altra banda, frega el ridícul l'estratègia que manté el PP en la seua defensa davant de les revelacions del cas Gürtel. Negar que es tracte d'un cas de finançament il·legal del PP, quan està quedant provat que les empreses de la trama corrupta es dedicaven sistemàticament, entre altres coses, a pagar actes públics del PP, és una postura absurda.
I per a acabar-ho d'arreglar ix Rita Barberá justificant les compromeses conversacions gravades per la policia, i esgrimix que es tracta de "conversacions desgraciades" entre amics. Més bé "conversacions entre desgraciats", com li ha replicat hui un analista en una de les emissores de ràdio no precisament sospitosa de mantindre una línia hostil amb el PP.
Però si les desafortunades declaracions de l'alcaldessa de València no són suficients, ix el seu homòleg de Castelló, Alberto Fabra, i diu en la seua qualitat de coordinador del PP que els periodistes són uns pesats per insistir en els regals. No obstant, no hi ha ningú més pesat en el món que el propi alcalde de Castelló quan es tracta de difondre en els mitjans de comunicació els èxits de la seua gestió, això sí, a compte dels pressupostos de l'ajuntament.
I la rematada de l'infortuni en esta esperpèntica estratègia el posa Rajoy i el seu eloqüent silenci.
És una actitud que no se sosté, i resultarà que la més sensata serà la presidenta de la Comunitat de Madrid, que ha demanat assumir els fets i executar decapitacions sense contemplacions perquè mai més torne a ocórrer el que està ocorrent. Tot un envit als seus, d'altra banda.

ACCIÓ-REACCIÓ

El PP tenia esperances que després de l'alçament del sumari de la Güertel, el focus d'atenció es concentrara a Madrid. No obstant, no ha sigut així. Les primeres dades que han transcendit revelen que els regals més cars que van fer els capitostos de la trama de corrupció tenien com destinataris càrrecs públics del PP valencià. Apareixen en el llistat de receptors de presents nous noms, com els de Milagrosa Martínez, i Juan Cotino, però a més s'ha conegut que els caps de la trama solien ser agraïts també amb una llarga relació de càrrecs del segon escaló, assessors, caps de premsa, etc.
Ja s'ho temien, i des de fa dies havien tractat de buscar una vàlvula de fuga amb una basta estratègia made in Blasco consistent a atacar a la figura del secretari general del PSPV, Jorge Alarte. Els portaveus del PP, a l'uníson, porten diversos dies tractant de sembrar dubtes sobre el lideratge d'Alarte, inclús han arribat a lloar les qualitats de Ángel Lluna per a assenyalar que seria millor candidat que Alarte, i han tractat de reinventar batalles internes en el PSPV per a inculcar en l'opinió pública el missatge següent: Potser en el PP hi haja uns quants xoriços, però en l'altra vora no hi ha res.
S'equivoquen. En el PSPV no hi ha més batalla que la lluita per tornar la dignitat a la política i a les institucions, i en tot cas, gens comparable amb les picabaralles al PP a Alacant, les que s'han obert a Castelló per l'herència del fabrisme, o la que es va a obrir a València per la successió de Camps.
En paral.lel, Blasco s'empra per infondre normalitat a la vida parlamentària registrant proposicions en favor de l'aigua i en contra del Govern, mentres els advocats de Fabra anuncien que al·legaran motius de salut perquè el seu defés no haja de donar explicacions al jutge dels 5'3 milions d'euros que va ingressar de procedència desconeguda.
El sorprenent no és que el PP valencià tracte de fer com si no passara res, ni tan sols que Camps s'aferre als seus càrrecs. El sorprenent és que el mateix Mariano Rajoy seguisca sense trobar motius per a presentar una renúncia i obrir un procés de refundació del seu partit.
Perquè la Güertel serà la major trama de corrupció política descoberta mai a Espanya, però això de Jaume Matas i Carlos Fabra no li va a la saga.