HI HA PARTIDA

L'Auditori de Castelló de gom a gom en la presentació de la candidatura de Juan María Calles a l'Ajuntament de Castellón ens ha indicat que no hi ha res decidit. Hi ha partida, i hi ha partit, com ho van demostrar ahir els centenars i centenars de regidors, alcaldes, diputats, senadors, militants , simpatitzatns i representants de totes les entitats, empreses i associacions que van fer costat a la presentáció del candidat a l'alcaldia de la capital.

Només resta els pròxims mesos encertar en la forma d'explicar als ciutadans de Castelló que els vint anys de majories absolutes del PP no ens han eixit a compte. Castelló no està a l'alçada de la resta de capitals valencianes ni en infraestructures, ni en grans esdeveniments, ni en grans projectes, ni en dotacions, ni en serveis. Tenim un ajuntament en fallida econòmica incapaç de donar resposta a les necessitats dels castellonencs, d'afrontar inversions reals, i menys encara de reivindicar el que ens pertoca del Consell. Fins ací hem arribat. La meua enhorabona a Calles i al PSPV de la ciutat de Castelló per l'estrena de la precampanya, i el meu ànim per arribar a bon port.

A CASTELLÓ, EL QUE ÉS SEU

El principal problema de Castelló és, objectivament, la falta d'inversions del Consell, la qual cosa la ciutadania interpreta com un greuge que s'estén ja massa en el temps. El propi PP de Castelló organitza cada any rodes de premsa per criticar els Pressupostos de la Generalitat, a pesar que els diputats autonòmics del PP, inclòs Alberto Fabra, voten cada any els comptes, una paradoxa.
Ahir mateix el president de la Diputació, Carlos Fabra, va tornar a escenificar en el ple el seu malestar amb el Consell per la falta d'inversions, donant alé al lema que ha escollit el candidat socialista a l'alcaldia de la capital per a l'acte de presentació de la seva candidatura: "A Castelló el que és seu, ni més ni menys".
A Carlos Fabra li dol que el Consell mantinga paralitzats camps de golf, parcs d'oci, edificis emblemàtics, i altres grans projectes.
El fracàs del Consell a Castelló és visible en tots els aspectes: turisme, oci, infraestructures, referents arquitectònics, etc. El Consell ha renunciat definitivament a Mundo Ilusión, el parc d'oci que anava a ser l'equivalent de la Ciutat de les Arts i Terra Mítica per a Castelló. La Ciutat de les Llengües, al front de la qual està des de fa cinc anys l'ex alcalde de Castelló, José Luis Gimeno, segueix sense tenir ni un esbós. Del centre de convencions que havia de construir Calatrava no hi ha notícies. El Megaspai està paralitzat perquè la Generalitat no cedeix l'edifici de l'antiga Audiència Provincial. La Ciutat de la Música que es va anunciar a Benicàssim no existeix, malgrat les successives presentacions públiques per part del propi president Camps. El tramvia, finalment, només té en servei un tram d'un quilòmetre entre la Universitat i el passeig de Morella, mentre València i Alacant gaudeixen des de fa anys de moderns sistemes de metre i tramvia.
Estem, en definitiva, davant una marginació evident i una falta de previsió tremenda, propiciada en part per la discriminació a la qual la Generalitat ha sotmès a Castelló. I l'única cosa que se li ocorre a l'alcalde de la capital és propiciar constants enfrontaments amb el Govern.
La sensació és de marginació, i en aquesta línia pretén incidir el lema que ha escollit la candidatura de Juanma Calles per a la presentació de la seva candidatura. Res és inevitable ni etern, i si Juanma Calles aconsegueix vèncer l'abstenció, hi haurà canvi a la ciutat de Castelló.

EL CONTROL DE LES POLÍTIQUES DEL CONSELL

Compromisos amb la transparència pública i la rendició de comptes de l'Administració valenciana. Eixe és el meu desig per al breu període de sessions que estrenarem en el mes de febrer en les Corts Valencianes, l'últim d'aquesta legislatura.
Desitjaria que els ciutadans i els seus representants tinguérem mecanismes per a avaluar les polítiques públiques de la Generalitat i poder així reorientar tot allò que no va bé, i sobretot per a valorar les actituds públiques que desacrediten els valors democràtics i l'ètica política. I desitjaria a més disposar d'aquests elements de judici abans de triar als nostres representants públics el pròxim mes de maig.
Hui ha quedat demostrat que no hi ha interlocució, no hi ha responsabilitat i no hi ha compromís amb la millora de l'acció pública. És necessari apel•lar més que mai al sentit crític per a avaluar les polítiques de la Generalitat i reivindicar mecanismes de control que permeten ponderar l'eficiència, entesa esta no com un decorat volàtil edificat a costa de deute i balafiament, sinó com a cohesió social, qualitat i sostenibilitat dels serveis públics, progrés, control de despeses, responsabilitat, cooperació institucional, benestar, i respecte a les més elementals regles del joc democràtic.
Després de la irrupció d'una realitat imposada per l'informe del Síndic de Comptes, segons el qual els valencians hauríem de destinar tres pressupostos sencers de la Generalitat només a pagar el que devem, és més necessari que mai que els ciutadans tinguen l'oportunitat d'analitzar amb detall les polítiques de l'Administració valenciana per a conèixer amb rigor en què s'ha invertit cada euro del gegantesc deute que ha generat el PP al capdavant del Consell. Fins ara no ha sigut possible, malgrat la insistència en les peticions d'accés a expedients, contractes, plans i programes. El Govern valencià no rendeix comptes, la qual cosa devalua la política, deixa sense efecte tots els mecanismes d'anàlisis i avaluació, i priva als ciutadans del seu dret a mesurar l'eficàcia i l'eficiència dels recursos públics.
En la mesura en què l'anàlisi i avaluació de les polítiques públiques són una garantia de confiança, una millora de la gestió, i una consolidació de la qualitat democràtica, l'hermetisme en el qual s'ha instal.lat el Consell deixa als ciutadans en una situació d'indefensió. Sabem que en pocs anys s'ha generat un deute que supera els trenta mil milions d'euros sense comptar els organismes i empreses depenents de la Generalitat, però desconeixem els criteris i els mecanismes amb els quals s'han emprat eixos recursos públics. No obstant açò, no resulta difícil endevinar que l'acció pública del Consell no està complint amb els objectius que la societat li encomana. Els impactes d'eixa immensa quantitat de recursos públics executats pel Consell en forma de deute no han sigut precisament la modernització d'estructures productives, les polítiques d'ocupació, el compliment dels compromisos en infraestructures, l'elevació de la qualitat de l'educació pública, ni la prestació d'ajudes a col•lectius vulnerables. Tampoc el deute de més de mil cent milions d'euros que acumula RTVV ha estat destinat a crear un servei públic de qualitat ni a sostenir al sector audiovisual valencià, i el mateix podem dir de Ciegsa respecte de l'educació.
Així doncs, els principals reptes en l'últim període de sessions de les Corts han de ser l'enfortiment dels instruments de control, el sanejament dels comptes públics, i l'exigència del màxim rigor en la rendició de comptes per a saber amb exactitud a què ha destinat el Consell el deute que ha generat. Si el PP insisteix a viure la seua pròpia realitat, l'embassament es va a desbordar.

Article publicat el 6 de gener al diari Levante-EMV.

COLOMER MARCA EL CAMÍ

Francesc Colomer ha marcat el camí. Més enllà d'una declaració d'intencions, el secretari general del PSPV de Castelló va realitzar ahir una reivindicació de valors, i va aplicar la lògica d'allò implícit per a posar en evidència les actituds dels que governen ara la Generalitat i la Diputació sense citar-los una sola vegada.
Colomer va llançar ahir propostes concretes per a posar en valor tot el potencial de Castelló, i va exhibir una profunda intuïció sobre les possibilitats de futur de la província, però sobretot va generar complicitats en ressaltar el potencial de les persones i la societat. Colomer ha convidat als castellonencs a emprendre un nou camí de la mà del PSPV en direcció al que ell anomena un nou ordre en el qual imperarà el que ara es troba a faltar: l'honestedat, la igualtat, l'imperi de la llei, l'interès general.
Des de l'ètica de la responsabilitat i la legitimitat social, Francesc Colomer va instar ahir a Castelló a posar-se en marxa per a deixar enrere una etapa de regressió i guanyar el futur.
Una societat no pot avançar amb actituds com la que va exhibir ahir el PP tractant de boicotejar des de les institucions una conferència del seu adversari polític. El PP només demostra que li molesta el discurs socialista.

ANTONIO CLEMENTE

El secretari general del PPCV, Antonio Clemente, afirma en la premsa que els socialistes valencians van per lliure i a empentes per aconseguir quota de poder. Són unes declaracions realitzades per tractar d'enterbolir el comitè nacional que el PSPV va celebrar el dissabte. Encara sort que el fotògraf Txema Rodríguez, apostat en la part superior de l'hemicicle de les Corts, ens va descobrir a través del mòbil del diputat del PP Vicente Parra el que els populars pensen de si mateixos: són vagues, inútils i viciosos. Caldrà veure, arran de la democràcia interna i la llibertat d'expressió, quina és la destinació de Vicente Parra després de les eleccions del mes de maig.