COOPERACIÓ INSTITUCIONAL AMB AUTORITATS COLOMBIANES

El grup d'autoritats colombianes, de visita a les Corts Valencianes.

De la mà de la Fundació Fiadelso, un grup d'alcaldes, diputats, asessors institucionals i professors universitaris de Colòmbia han visitat València amb la intenció de conéixer les nostres institucions i els seus sistemes de funcionament.
Tot el que represente millorar el coneixement de les institucions i els seus mecanismes suposa una garantia per als ciutadans i el desenvolupament dels països. L'extensió de la cultura administrativa entre el conjunt dels ciutadans comporta més justícia, més equitat, més eficàcia, major participació, i per tant l'enfortiment dels sistemes democràtics.
Per això és important que autoritats d'altres països puguen conéixer l'administració valenciana i explorar les fórmules de cooperació per al desenvolupament dels pobles en l'àmbit local, que és l'objectiu del grup.
Però més important encara serà que aquestes autoritats colombianes puguen compartir amb els seus conciutadans tots els coneixements que hagem adquirit sobre el funcionament de les administracions públiques per a aconseguir una ciutadania activa i reivindicativa, capaç d'exigir eficàcia i transparència en la gestió pública dels seus governants.
La participació ciutadana en les decisions públiques només pot aconseguir-se per mitjà de la profunda familiarització del conjunt dels ciutadans en el funcionament de les institucions.
Al País Valencià i a Espanya hem aconseguit en els últims trenta anys un nivell importantíssim de desenvolupament institucional que ha propiciat una de les nostres més pròsperes etapes. La descentralització, la incorporació de tecnologia moderna, la millora dels servicis públics, la qualitat, les garanties democràtiques, la qualificació del personal al servici de les administracions, i l'atenció al ciutadà han sigut clau.
El meu desig és que la nostra experiència puga servir a Colòmbia per a millorar el funcionament de l'administració en els respectius municipis, i regions que estan governades per les autoritats que ara ens han visitat. Jo, per la meua part, m'he posat a la seua disposició en tot allò que estiga en la meua mà.

VALÈNCIA NO ÉS MONTECARLO, NI TÉ PERQUÈ

Si les escasses possibilitats de podi de Fernando Alonso ja restaven interés al Gran Premi d'Europa de Fórmula 1 que se celebra a l'agost en el circuit urbà de València, l'absència del pilot a València a causa d'una sanció imposada per una suposada negligència de la seua escuderia, pot ser fatal per al circuit valencià.
Conseqüències esportives al marge, el que sí m'interessa és el futur d'un experiment en què la Generalitat Valenciana hi ha invertit al voltant de noranta milions d'euros amb la intenció d'emular a Mònaco. Invertir eixa quantitat de diners públics perquè dos empresaris i una caixa d'estalvis perden diners i pidolen subvencions, i damunt sense aconseguir les expectatives de capacitat d'atracció i glamour, és com per a repensar-s'ho, i més encara disposant del circuit de Xest a pocs quilòmetres.
La iniciativa pública per a dotar a València d'un circuit urbà de Fórmula 1 evidència un colossal complex d'inferioritat del què mai arribem a desposseir-nos. València no és Montecarlo, però tampoc té per què ser-ho. València té altres atractius i altres potencials que ja volgueren per a si els monegascos. Només cal explotar-los, i el circuit urbà, que ha costat un dineral, no ha sigut una bona idea. No imagine a Montecarlo implantant les Falles com a atracció turística.

CRISI DE GOVERN?

Els càrrecs que acumula el TSJ contra el president de la Generalitat són cada vegada més irrefutables. Fa uns dies expressava els meus dubtes sobre si Francisco Camps s'assentarà finalment en la banqueta. Hui els meus dubtes són menys. L'intercanvi epistolar per via electrònica entre Pablo Crespo i Álvaro Pérez comprometen els juraments que el president va fer en la tribuna de les Corts, i probablement els que va fer en el despatx del jutge.
No seria aventurat vaticinar que Camps reaccionara amb una remoció de peces en el Consell amb el sofrit argument d'agafar impuls en el tram final de la legislatura, però amb la vetlada intenció de deixar-ho tot a punt per si de cas. I la canícula ha sigut un període preferent perquè Camps done sorpreses.

POLÍTICAMENT SENTENCIATS

foto: las provincias

No sé si finalment Francisco Camps s'assentarà en la banqueta junt amb els tres correligionaris acusats de suborn. Tot apunta que així serà, arran de la dèbil argumentació aportada en el recurs d'apel·lació que ha presentat el president de la Generalitat.
Tampoc em preocupa en excés la deriva judicial de la part de la trama corrupta que es jutja a València, perquè Camps està políticament sentenciat, igual que Rita Barberá, a pesar de no estar imputada.
La prometedora carrera de Francisco Camps s'ha interromput en sec. Les seues aspiracions apuntaven al carrer Gènova, probablement com primera parada cap a la Moncloa, mentres que Rita, després de quasi dos dècades en l'alcaldia, se sabia l'aspirant amb més garanties per a succeir a Camps. Doncs ni una cosa ni l'altra.
Camps no repetirà de candidat, la qual cosa alimenta les vanitats de Vicente Rambla i de l'altre Camps, Gerardo, encara més després d'haver-se llevat d'enmig a Rita com principal competidora en la carrera per a succeir al president, total per unes bosses de mà, que diria ella. Sí, però les bosses de mà cal ubicar-les en el seu context, que no és un altre que la seua procedència.
I mentres s'administra justícia política, el PP ha tornat hui a utilitzar la seua majoria absoluta per a privar a la societat el debat sobre tot el que està succeint. El PP ha rebutjat que la Diputació Permanent de les Corts debata la situació processal del president en un ple, per al que han al·legat un defecte de forma en la sol·licitud del grup socialista.
I per a l'únic debat que ha acceptat el PP en la Diputació Permanent, el del finançament autonòmic, ha imposat les seues peculiars regles del joc, que consistixen en temps il·limitat per al conseller d'Economia, i cinc minuts per a cada grup de l'oposició. Com per a no acudir.

VAJA AMB CATALINA

Catalina Luca de Tena, editora del diari en el fòrum del qual es va esplaiar ahir Rajoy per a desmentir que estiga patint xantatge pel seu tresorer, va dir en el seu discurs d'introducció que Andalusia és clau per a l'arribada de Mariano Rajoy a la Moncloa.
El fòrum se celebrava en la seu de Màlaga del diari en qüestió.
I quin interés pot tindre Catalina en que Mariano Rajoy arribe a la Moncloa?
En la següent frase del seu discurs pot estar la resolució de l'enigma. Diu Catalina que el paper del seu periòdic és el de garant dels interessos d'Espanya. I segons pareix, el que al seu parer més interessa a Espanya és que estiga governada per Rajoy. No vagen a creure que la devoció que Catalina sent per Rajoy és incondicional ni dogma de fe. Simplement el que encarna Rajoy coincideix amb el paper que el diari s'ha imposat a si mateix com a garant dels interessos d'Espanya, i el que interessa a Espanya és que Rajoy s'acomode en la Moncloa, diu Catalina.
En la meua vida he vist el propietari/a d'un diari prendre partit de forma tan descarada per una opció política en un acte suposadament públic. Només li va faltar demanar el vot als andalusos per al PP.

SITUACIÓ D'ALARMA INSTITUCIONAL

Milagrosa Martínez, capficada al seu paper d'usurpar la representativitat política.

Mentre arma la seua defensa amb arguments tan sòlids com el de si les mesures de la cintura de Ricardo Costa coincideixen amb les que hi figuren a les comandes de trages, el PP té encara temps per a mantindre usurpades i bloquejades les institucions valencianes.
El cas de la paralització de la designació de Leire Pajín com a senadora a les Corts Valencianes mereix ser qualificat com una situació d'alarma institucional. L'acta de senador territorial li correspon al PSPV en funció dels resultats electorals, i el PSPV proposa a qui creu oportú per a ocupar escó al Senat en representació de la Comunitat Valenciana.
Però el PP, amb el bloqueig premeditat de la designació, està atacant de forma frontal els fonaments de la democràcia, perquè no només està desvirtuant la composició del Senat, greu en sí mateix, sinó que a més està vulnerant al seu capritx tots els preceptes que emanen de la llei electoral, i està creant uns perillosos precedents.
Ens trobem senzillament davant de l'obstinació d'una persona, la presidenta de les Corts, a retardar el màxim possible, per orde del seu partit, la designació d'una senadora territorial que li correspon al PSPV. La complicitat de la presidenta de les Corts, Milagrosa Martínez, és necessària, amb una actitud que contrasta amb la que ha mostrat el PP quan del que es tractava era de designar un senador territorial del seu partit. En este cas, i amb el mateix formulari que ara ha empleat Leire Pajín, la designació ha sigut exprés, amb les convocatòria simultànies de la comissió de l'Estatut del Diputat i del ple de les Corts, i si no que li ho pregunten a Zaplana.
Amb total impunitat, el PP fa i desfà per damunt de la legalitat, tant fa si es tracta de nomenar una senadora de l'oposició, com si es tracta de boicotejar l'aplicació de lleis estatals, com ara la d'educació o la de dependència.
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana està dedicat a utilitzar els mitjans públics de les institucions de la Generalitat en funció dels seus propis interessos, i esta legislatura l'ús i abús s'ha estès a les Corts, la primera institució. Abans no ho podien fer amb eixa descaradura per un problema de manca d'afinitats entre l'anterior president de les Corts, Julio de España, i el president del Consell. Ara, però, amb Milagrosa Martínez, via lliure.
No tenien prou en RTVV, en utilitzar conselleries per a fragmentar contractacions per esquivar tot control, en crear i subvencionar fundacions i altres ens públics. No, ara li ha arribat també a les Corts, amb la complicitat d'una presidenta que oblida el paper que li correspon com a presidenta d'un parlament, i es posa de forma incondicional de la part del seu partit. I estem parlant d'una persona que, a més d'usurpar les funcions de les Corts, i malgrat haver estat la principal subministradora de contractes a les empreses de la trama del cas Gürtel en la seua etapa com a consellera de Turisme, se n'ha eixit fins ara ben parada. Fins ara.

A QUÈ JUGA EL PP?

La sensació que està generant el president de la Generalitat valenciana és ja d'enrogiment. A què juguen Camps i el PP?
El president de la Generalitat està armant la seua defensa amb totes les teories possibles que li puguen conduir a l'exculpació. Primer, com no hi ha factures afirma que va pagar en metàl·lic. Després com no apareix l'ingrés ni en metàl·lic ni en plàstic, es parla fins i tot de la possibilitat que al·legue que va entregar els diners al sastre, i que este se'l va tirar a la pera. Ha mentit en les Corts i fora de les Corts. Va jurar i va perjurar que els trages s'els paga ell. Ara en l'argumentari del PP ja es comença a acceptar que es van poder rebre regals però es tracta de minimitzar. I ara ix l'alcaldessa Ritacher a parlar de les anxoves del Cantàbric, a distraure l'atenció, a enutjar els càntabres, i a demanar reformes en el Codi Penal.
Ritacher es lamenta que Revilla regala anxoves a Zapatero, un diari digital de Castelló recorda la desfilada d'alcaldes, regidors i altres càrrecs del PP local davant del xalet que els Aznar ocupaven durant les seues vacances estiuenques a Orpesa, carregats amb caixes de tots els productes hortofructícoles i mariners que oferix l'entorn. Melons, llagostins, cireres, etc.
Després ix Revilla i li diu grossa a Ritacher, Ritacher posa el crit en el cel i demana l'empara popular, mentres Rafael Blasco es tanca al seu despatx per a posar orde, ordir eixides, i unificar missatges.

Al PP nacional, però, ja hi ha símptomes de que arribat el cas poden deixar caure a Camps. Ho ha dit Cospedal en afirmar que la decissió de dimitir és personal i intransferible.
Tot un espectacle en què al cap i a la fi només tenim una persona tractant d'eixir d'un compromís judicial. Però eh ací que la persona que tracta d'eludir una sentència condemnatòria no és el veí del quint. És ni més ni menys que el president d'una comunitat autònoma, que mentres treballa la seua defensa, s'esforça a aparençar certa activitat institucional d'amagat i sense agenda prèvia per a evitar a la premsa. I no obstant no ha tingut el detall de donar una explicació en les Corts sobre els estratagemes pels quals possiblement serà jutjat. S'ha limitat a dir que tot és mentida, que té aguant per a suportar l'estoneta llarga, que falten dos escalons, etc.
Quan una persona de peu adopta una actitud com esta, només està minvant la seua dignitat, però quan eixa actitud l'adopta un president de la Generalitat, està menyscabant la dignitat dels valencians i la de les seues institucions, eixe paraigua col·lectiu a què tant li agrada recórrer.

CASTELLANO EXIGEIX

El conseller de Governació, Serafín Castellano, va difondre dissabte una nota de premsa en la que demana al Govern central que pose en marxa "de manera immediata" els radars fixes promesos per al litoral valencià que permeten interceptar l'arribada d'immigrants en situació irregular.

Les declaracions de Castellano es produïxen arran de l'arribada dissabte d'una barca amb immigrants a la platja de Santa Pola.

L'assumpte és greu, i per tant, la manera més immediata de resoldre'l seria que el conseller Castellano buscara la fòrmula administrativa adequada per a fer una adjudicació express a Construcciones Taroncher per a que el seu amic omplira la costa valenciana de radars, i després el conseller girara la factura al Ministeri de l'Interior.

L'experiència que té la conselleria de Castellano en adjudicar obres a Taroncher alleugeraria sensiblement els tràmits, i a més, la constructora del seu amic ja acumula experiència en tots els àmbits de l'obra pública, amb la qual cosa no li resultaria complicat instal.lar radars per tot arreu.

D'altra banda, per a que el servei siga integral, Serafin Castellano pot signar un conveni amb el conseller d'Immigració, Rafael Blasco, per a crear un servei de primeres atencions i auxilis a l'allau d'immigrants que arribern exhaurits a les nostres platges, i adjudicar-lo també a Construcciones Taroncher per a instal.lar hospitals de campanya i el subministrament d'aliments calents i flaçades.

No és de rebut que amb l'eficàcia administrativa que ha demostrat Castellano a l'hora de fer adjudicacions de contractes públics, per culpa de la manca de col.laboració del Govern central se'ns estiguen colant vinga l'immigrant per les platges del sud.

Ironies a banda, no s'arriba a entendre que el president de la Generalitat mantinga al seu lloc a un conseller que ha demostrat una manca absoluta d'ètica política en la seua gestió. Només la sobèrbia de Camps reté a Castellano al seu lloc, encara que, ben mirat, no sé quin dels dos està en pitjor situació. Les noves dades que ha obtés ara la policia contra Camps a un iot d'Altea dels amics corruptes compliquen més encara la seua situació i les seues paraules. Els corruptes, conseller Castellano, van en iots, i els immigrants en allò que poden. Potser caldria també posar radars per a controlar l'arribada de corruptes en iot.

Personalment, d'altra banda, pense que blindar les costes no es cap solució. L'arribada d'immigrants desesperats posant en perill les seues vides només es pot acabar ajudant als països d'origen a millorar el seu nivell de vida i crear les condicions per a que cap dels seus ciutadans senta la necessitat de fugir en barca.

LA CONCEPCIÓ PATRIMONIALISTA DELS BÉNS PÚBLICS

Un diari ultraconservador amb sucursal a València es lamenta a l'edició de hui de que la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, haja confirmat la seua assistència a la gala de lliurament dels Premis de la cartellera Túria, i declinara assistir a la clausura del Festival Cinema Jove al Palau de les Arts, la qual cosa, segons l'esmentat diari, desvetlla la "cartografia d'afinitats" de la ministra.

Aplicant eixe mateix criteri, la negativa de la consellera de Cultura a assistir al lliurament dels Premis Túria, posaria també al descobert la cartografia d'afinitats de Trinidad Miró. En qualsevol cas, només faltava que un diari marcara l'agenda d'una ministra.

El mateix diari s'estranya hui -també ho va fer ahir- de que els alcaldes socialistes hagen sol.licitat les ajudes contemplades al pla de recolzament de la inversió productiva en municipis que ha aprovat la Generalitat. I ho converteix en notícia: "una vintena d'alcaldes socialistes recolzen el pla del Consell", en referència, és clar, a l'assistència dels alcaldes a l'acte convocat pel Consell. L'enfocament de la notícia no pot ser més sectari. És com si els alcaldes socialistes foren uns afegits profitosos que no tingueren dret a beneficiarse del pla de Consell i acudeixen per traure'n profit. Es dóna la notícia com si els alcaldes socialistes "vingueren a furtar-nos lo nostre".

Els alcaldes del PP també s'hi van afegir al Pla E del Govern, i ningú es va estranyer d'això.

És, en definitiva, un periodisme irresponsable. Una concepció patrimonialista dels béns públics.

LARRY ZARAGÜETA KING

El gran Iñaki Zaragüeta, "pedazo" periodista, es desfà hui en elogis cap a l'alcaldessa de València, Rita Barberá, arran de la decisió de la Fiscalia del TSJ de donar carpetada a una denúncia de presumpta prevaricació per l'intercanvi de béns entre l'Ajuntament i el València CF. Una denúncia que el periodista entén com una campanya d'assetjament, sense aguaitar ni de lluny el legítim dret de l'entitat veïnal denunciant a defendre el que considera interessos generals.
Larry Zaragüeta King es refereix a Rita Barberá com "pedazo alcaldesa", l'arriba a batejar com "Ritacher", condemna el que al seu parer ha sigut una campanya d'assetjament contra "Ritacher", i lloa el progrés de la ciutat en els díhuit anys que porta "Ritacher" al capdavant del seu govern, per a rematar amb una advertència: que es prepare siga qui siga el seu rival en les pròximes eleccions municipals. I tot això sense els menors símptomes externs de rubor.
Amb semblant article, Zaragüeta King s'haurà guanyat la gràcia de Ritacher per sempre, gràcia que generalment sol traduir-se en insercions publicitàries, convenis o subvencions. Encara que vaja preu al que li ix la gràcia a Zaragüeta King, perquè tirar per terra tota dignitat professional no és qualsevol cosa.
El cas és que, posada a reflexionar sobre la descomunal gestió que Zaragüeta King atribuïx a Ritacher al capdavant de l'Ajuntament de València durant díhuit anys, cap de les grans realitzacions que han transformat la ciutat en les tres últimes dècades són obra de Ritacher ni del seu partit, segons arribe a rescatar de la meua memòria.
El Jardí del Túria va ser obra d'alcaldes socialistes, el metro el va posar en marxa un conseller socialista d'Obres Públiques, la Ciutat de les Arts va ser una idea d'un president socialista que el seu successor del PP no es va atrevir a desestimar per pressions socials i empresarials, el Palau de la Música el va construir fa 22 anys un alcalde socialista encara que es va eliminar tota referència a la publicació del vinté aniversari, el bypass i l'eliminació del Semàfor d'Europa van ser obra d'una Generalitat socialista, el parc central serà realitat gràcies a un Govern socialista, etc.
Llavors, i per a contradir a Larry Zaragüeta King, no arribe a entendre a què s'ha dedicat Ritacher durant díhuit anys més que a l'ornamentació floral, a la inèrcia administrativa, als pegats, i a la propaganda. Encara atribuint-li la Copa de l'Amèrica, la qual cosa no seria del tot just, no ixen els comptes, i de la Fórmula 1 serà millor per a Ritacher que no la incloga en el balanç pel fiasco en què s'està convertint.
Per tant, repte a Larry Zaragüeta King a demostrar que, efectivament, Ritacher ha sigut determinant en el salt que ha donat València en les últimes dècades.