dimarts, 29 de juliol del 2008

AFECTARÀ LA CRISI DE LES COMPANYIES AÈRIES DE BAIX COST A L'AEROPORT DE CASTELLÓ?

La reculada de les companyies aèries de baix cost a causa del preu del petroli ens ha sorprés a Castelló amb l'aeroport sense inaugurar, i ens obre interrogants sobre els efectes de la reestructuració d'aquestes companyies sobre les perspectives que s'havia traçat el futur aeroport de Castelló, on havien posat gran part de les seues esperances en les companyies de baix cost.
Ara, però, ens trobem en que les aèries es retiren d'aeroports on hi tenien un mercat consolidat, i a més l'empresa Ryanair deixa al descobert al menyspreu amb el que ha estat tractada per part de la Generalitat, i les mentides del vicepresident Vicente Rambla. La pròpia companyia ha acusat al Consell d'haver mentit per haver afirmat que l'empresa mai havia demanat recolzament econòmic. Ara resulta, però, que la Generalitat no només havia rebutjat la sol.licitud d'ajudes de l'empresa, sinó que a més havia negat que Ryanair havera sol.lcitat eixa ajuda. Una mentida que la companyia a cualificat d'imperdonable.
Ara València i Alacant tenen problemes per retindre a la companyia aèria, que té bases a Manises i l'Altet.
Les conseqüències per al futur aeroport de Castelló són inqüestionables. No podem deixar de mirar el que està passant a València i Alacant per augurar que l'opció de les companyies de baix cots com a opció de futur a Castelló es difumina.
El problema radica, al meu entendre, en que els terminis d'execució de l'aeroport de Castelló s'han estés més enllà del permissible. El món de hui no és el mateix que el món de fa dotze anys, quan el president de la Diputació de Castelló va anunciar el projecte.
Ja ho vaig dir en una entrada anterior.Dotze anys tractant de posar en servei un aeroport no és precisament una mostra d'eficàcia de la que tant presumeix el PP. Carlos Fabra i la societat promotora de l'aeroport, Aerocas, no han tramitat de forma adequada les actuacions que requereix la construcció d'eixa infraestructura. No hi ha hagut rigor administratiu i legal per a garantir la major celeritat possible en la finalització d'una infraestructura necessària per al creixement del sector turístic de la província. Els empresaris turístics han alertat una i altra vegada de la disminució en el nombre de turistes que visiten Castelló, una tendència que podia haver-se evitat amb la posada en eide l'aeroport en uns terminis raonables.
En els dotze anys que porta l'aeroport en gestació, s'han succeït interrupcions per defectes en la tramitació administrativa, advertències del Síndic de Comptes sobre la gestió financera de la societat pública que promou la infraestructura, i batalles judicials només atribuïbles a una mala gestió política.
Arribaran ara les companyies de baix cost en condicions de poder afegir a Castelló entre les seues destinacions?

dilluns, 28 de juliol del 2008

EL CIRCUIT URBÀ DE VALÈNCIA


foto:las provincias
Tinc un conegut que té un conegut d'aquells que tenen facilitat per a captar qualsevol possibilitat de negoci, i que diu que va comprar fa mesos unes desenes d'entrades per al Gran Premi d'Europa de Fòrmula 1 que es celebrarà a l'agost al circuit urbà de València, amb la intenció de revendre i obtindre guanys. Un risc que es va prestar a córrer, atenent que el preu de cada entrada a taquilla ronda els 370 euros. Quan només falta un mes per a les carreres, no s'ha pogut desfer de les entrades, ni tan sols oferint-les a preu de taquilla.
Eixe conegut d'un conegut meu, a més, té una agència de viatges, i ha comprovat de primera mà com les ofertes d'entrades del Gran Premi de València encara hi estan presents a totes les web de viatges, fins i tot amb descomptes. És a dir, no s'ha penjat el cartell de complet, i el conegut del meu conegut ha començat a posar-se nerviós perquè té a la mà milers i milers d'euros en entrades que no sap si podrà vendre. És el que tenen els negocis.
Conte açò perquè confie en que la inversió que ha fet la Generalitat al circuit urbà de València siga un èxit pel bé de tots. Ahir, però, les carreres de la categoria GT Open i Fòrmula 3 no tenien gaire públic. Pregue per que no siga un presagi.

dimecres, 23 de juliol del 2008

L'INFORME DE LES CAMBRES DE COMERÇ RATIFICA EL DISCURS DEL PSPV

L'informe que han fet públic les cambres de comerç referit als primers sis mesos de 2008 ratifica el discurs que ha mantés el PSPV els darrers anys. Camps no ha fet els deures, s'ha deixat portar per la bonança efímera de sectors volàtils com ara la construcció i els serveis, i per contra ha descuidat la qualificació dels treballadors, l'estalvi i la despesa en I+D+i. Com a conseqüència, l'atur creix ara a major ritme a la Comunitat Valenciana que a la resta de l'Estat, el creixement de l'economia ha estat menor que la mitjana estatal des de fa huit anys, el deteriorament del mercat laboral ha estat ràpid els darrers mesos, la qualificació de la mà d'obra fa pena, el deute és massa alt, i la competitivitat ha caigut a plom.
I ara no ho diu el PSPV. Ho diuen les cambres de comerç espanyoles. Mentre ho deia el PSPV a les Corts Camps ha mirat al sostre. Ara que ho diuen les cambres de c0merç, confiem en una reacció del govern de Camps per tal d'esmorteir el cop.
Tan acostumat a dibuixar-nos una Comunitat idíl.lica, Camps haurà de canviar ara el seu discurs. Ara som líders mundials també en deute, en baixa competitivitat, en mà d'obra poc qualificada, en menor inversió en I+D+i, i en destrucció de llocs de treball.
No es pot sustentar un model econòmic amb la construcció desbocada, amb la fanfàrria, i amb un deute per justificar inversions injustificables. Ja ho veníem dient fa anys. Aquells recursos que havien d'anar destinats a qualificar els nostres treballadors, a augmentar la inversió en I+D+i, a estimular els sectors productius tradicionals, i a enfortir el mercat laboral, han anat a parar a la fanfàrria. I ara en paguem les conseqüències.
D'ara endavant, quan Camps isca a Canal 9 dient-nos que la Comunitat Valenciana és líder mundial en açò i en allò, i està a l'avanguarda de tot, caldrà que ens diga que tenim també el títol mundial en no fer els deures.

dimarts, 22 de juliol del 2008

CAPACITAT D'ORGANITZACIÓ


Una nit al FIB, amb Toni Lorenzo, Francesc Colomer i Enric Escuder.
.
Rebre 148.000 espectadors en quatre dies, oferir-los tota mena de serveis, comoditats i opcions d'oci i cultura, i a més fer-ho sense que es registre cap incident, demostra una capacitat desbordant d'organitzar esdeveniments multitudinaris. És el que ha demostrat el FIB i tots els que han treballat a Benicàssim per a que el festival de música més important d'Espanya haja eixit com ha eixit. Cal felicitar, doncs, als organitzadors, a l'Ajuntament de Benicàssim, a les forces de seguretat, als serveis d'emergència, a l'agrupació de Trànsitm i a tots als que han estat protegonistes d'aquesta fita, que ens ha permés disfrutar d'una oferta musical del màxim nivell, alhora que s'ha fet campanya de conscienciació sobre els reptes de la sostenibilitat. També hi ha hagut espai per a la solidaritat amb les zones del planeta on la població encara no té accés a l'aigua potable. Tot un eixemple d'una joventut sana, culta, tolerant i solidària. La joventut que necessitem.
El FIB és Benicàssim i Benicàssim és el FIB. El municipi acull el festival, i el festival dóna a conéixer el municipi arreu del món. Una història d'amor que dura ja una pila d'anys, i que mereixeria de la Generalitat una capacitat d'organització en concordància amb la que ha demostrat el FIB per tal de fer realitat d'una vegada aquell projecte que va anunciar Camps ara fa dos anys anomenat Ciutat de la Múscia.
Ens hem divertit de valent, i esperem amb ganes l'edició de l'any que ve.

dilluns, 21 de juliol del 2008

GAUDEN VILLAS I EL SEU CONCEPTE DE COOPERACIÓ INTERNACIONAL

Gaudén Villas és un senyor que fa de director de relacions externes de la Generalitat, una cosa així com la joguina de Camps per a atenuar el complexe d'inferioritat que li causa el fet de no poder extralimitar-se en la seua sobèrbia nomenant un conseller d'Afers Exteriors. I el senyor Villas, lliure de competències, es dedica a fer de militant de l'ultradreta deixant testimoni de la seua ideologia als articles d'opinió que publica a la premsa.
Hui no m'he pogut reprimir en llegir la seua reflexió. Per a Gaudén Villas, aportar recursos per a la cooperació internacional és tirar els diners. En comptes de reconéixer l'esforç del Govern en matèria de cooperació i congratular-se de que l'ajuda al desenvolupament haja augmentat aquest any fins a 5.500 milions d'euros, Gaudén Villas pensa que això suposa restar benestar als espanyols, i ens barra el camí cap a la prosperitat. Com si foren diners que els països menys desenvolupats ens furten. És el concepte que la dreta més dretana té de l'ajuda al desenvolupament.
Per a un govern socialista i per a la majoria de ciutadans amb un mínim de sentit de la solidaritat, en canvi, la cooperació internacional és una inversió per garantir l'estabilitat i la pau mundial, que només es podran construir sobre una redistribuició justa dels recursos. Com tot en la vida, el nostre benestar dependrà de que els nostres veïns tinguen cobertes totes les necessitats i disfruten, com nosaltres, de benestar, de bons sistemes educatius i sanitaris, d'oportunitats, i d'una vida feliç.
Aplicant el concepte de cooperació internacional de Gaudén Villas, potser ens estalviariem 5.500 milons d'euros en projectes de desenvolupament en altres països, però potser també hauríem de destinar eixa mateixa quantitat a sofisticats sistemes de vigilància per impermeabilitzar les fronteres. És eixa la destinació que Gaudén Villas prefereix per als recursos que el Govern destina a la solidaritat internacional?
Al cap i a la fi, el que ha pretés Gaudén Villas amb aquest desafortunat article és desacreditar la tasca de la nova secretària d'organització del PSOE, l'alacantina Leire Pajín, en la seua etapa al capdavant de la Secretaria d'Estat de Cooperació. De segur que Gaudén Villas ha seguit les consignes de Camps d'atacar Leire Pajín. Bon senyal.

dimecres, 16 de juliol del 2008

LÍDERS MUNDIALS, TAMBÉ EN DEUTE I DESATENCIÓ DE SERVEIS BÀSICS


Resulta del tot vergonyós que la Generalitat lliure un pageré a a la Subdelegació del Govern a Castelló el mateix dia que vencia el termini, comprometent-se a fer efectiva la seua part de les ajudes als afectats per l'incendi de l'Alcalatén, per tal de no perdre la part estatal de la subvenció. El fet és, si més no, un bon indicador de quina és la salut financera de la Generalitat, de la que ens dóna també una idea la presentació de la liquidació pressupostària de RTVV, que afig dos-cents milios d'euros de deute a 2007, amb la qual cosa el deute acumulat de l'ens arriba fins a 1.140 milions d'euros, tot per a aconseguir una audiència del 12%, per darrere de totes les cadenes estatals.
És a dir, tenim una casa amb la façana preciosa, però amb les bigues podrides. El president de la Generalitat ens té acostumats a una retòrica triomfalista, d'autocomplaença, d'enaltiment de la moral col.lectiva, i d'estímul de l'amor propi. La Comunitat Valenciana és líder mundial en això i allò, el Món es mira en la Comunitat Valenciana, estem al capdavant, a l'avantguarda... Efectivament, líders mundials, també en deute públic i en desatenció de serveis bàsics.
La manca de recursos públics en necessitats bàsiques és alarmant, mentre Camps es rebolca de gust amb curses de vela o de cotxes, o tornejos de golf, i mara cap a altra banda quan es fan públics els comptes del circuit de Xest. En tantes coses en les que som líders mundials, hi figura també el lideratge en barracons escolars, en aigües residuals sense depurar, en prestacions sanitàries desateses, etc.
Només una mentalitat com la de Camps pot practicar d'aquesta manera l'autosatisfacció. A Castelló estem construint des de fa dotze anys un aeroport, però quan arriben els turistes a milers, seguirem vessant l'aigua residual sense depurar a la mar, perquè a tot el litoral nord de Castelló, només Vinaròs disposa, i des de fa només uns dies, de depuradora. Però som líders mundials.
Aquests lideratge, senzillament, no ens interessa, i només cal convéncer els ciutadans de que aquesta mena de lideratge no convé a ningú, només a Camps.

dimarts, 15 de juliol del 2008

NOVA EDICIÓ DEL FIB SENSE NOTÍCIES DE LA CIUTAT DE LA MÚSICA


Divendres s'inaugura una nova edició del FIB a Benicàssim sense notícies del projecte de la Ciutat de la Música que va anunciar Camps ara fa dos anys, en plena precampanya electoral de les municipals del 2007. D'aquell anunci ençà, no s'han produït canvis. Només el 5 de juny del mes passat el director general de Coordinació de Projectes de la Generalitat, José Luis Vllanueva, es va reunir amb l'alcalde de Benicàssim, Francesc Colomer, suposadament "per a impulsar el projecte", segons la nota oficial. No obstant això, el director general només va parlar a aquella reunió del gran impacte que anava a suposar la Ciutat de la Música, va dir que seria un lloc únic, que tindrà un disseny arquitectònic original i innovador, etc, però ni una paraula de terminis, ni un esbós, ni res tangible.
El 7 de setembre de 2006, el president de la Generalitat, Francisco Camps, va anunciar a Benicàssim elprojecte anomenat “Ciudad de la Música”, que el propi president va vincular i equiparar a les instal.lacions de la “Ciudad de la Luz” d’Alacant, i per tant, adscrit a la Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana. El president va dir que la “Ciudad de la Música” anava a ser “un referent europeu” per al món de la música, que acolliria tota mena d’esdeveniment musicals, i que a més serviria de base per a gravacions i gires de grups. Fins i tot es va xifrar la inversió en 30 milions d’euros per a un projecte que anava a incloure espais per a la formació, creació, assaig, gravació, exhibició, difussió i comercialització de la música.
Han passat dos anys i ni l’Ajuntament de Benicàssim ni els organitzadors dels festivals que s’hi celebren a esta població han tingut notícies del projecte, excepte la visita de José Luis Villanueva el mes passat, possiblement per fer callar protestes.
Mentrestant, han sorgit dubtes sobre la viabilitat de les instal.lacions de la “Ciudad de la Luz”, al que el president va vincular el projecte de Benicàssim, amb retirada de produccions i unes pèrdues que als ultims quatre anys estan al voltant de cinquanta milions d'euros. No res, com aquell que diu, més de huil-mil milions de les antigues pessetes que s'han volatilitzat per una malta gestió, per unes males idees, per una mala previsió, nul.la planificació i per la política de l'espectacle i la propaganda.

dilluns, 14 de juliol del 2008

"VITAM IMPENDERE VERO"

foto: periòdic Mediterráneo
Rajoy, que presumeix de ser un home consagrat a la veritat, no ha fet honor a esta qualitat en la seua recent visita a Castelló. Va escriure Miguel de Cervantes que la veritat va per damunt de la mentida com l'oli per damunt de l'aigua, i així és. Ens ha dit Rajoy en presència de Camps, Fabra, Rambla i companyia, que la major infraestructura del transport construïda i culminada a Castelló des del ferrocarril, l'autovia Mudèjar, la va projectar un govern del PP. Mentida. Josep Borrell ho podrà certificar.
L'autovia Mudèjar no sols no la va planificar un govern del PP, sinó que les obres les va iniciar en el Camp de Morvedre el ministre socialista d'Obres Públiques Josep Borrell, i el PP va ser incapaç d'acabar-la en huit anys. Va haver de governar de nou el PSOE per a col·locar l'últim pal quilomètric des de Sagunt a Saragossa.
Però és que a més, en el seu afany de delectar-se davant dels seus, Rajoy ens ha anunciat que exigirà a Madrid el desdoblament de la N-340. Vaja per Déu. Eixe mateix desdoblament que l'alcalde del PP de Castelló està boicotejant des que el seu partit va perdre les eleccions generals en 2004, i contra el que el PP del Baix Maestrat està instigant manifestacions una i altra vegada, i sense enrojolar-se a l'hora d'utilitzar i manipular a determinats col·lectius.
Quants quilòmetres de carretera nacional 340 va desdoblar el PP al llarg dels seus huit anys de govern? Cap. És més, la variant de Castelló, potser la infraestructura del transport més important executada a Castelló en els últims decennis, va ser executada també en l'etapa de Josep Borrell.
Per tant, què exigirà Rajoy a Madrid?
Eixe mateix Rajoy que ens ha visitat este cap de setmana és el mateix que va ser ministre del govern que va excloure a Castelló del projecte de l'AVE Madrid-Comunitat Valenciana, el mateix que ocupava la cartera d'Interior quan Castelló va aconseguir el rècord de delictes encara vigent, el mateix que venia a retre homenatge a Aznar a les Platgetes, el mateix que s'ha resistit durant anys a fer-se la foto amb Fabra, i el mateix que ha forçat un retrobament diví amb Juan Costa.

diumenge, 13 de juliol del 2008

EL PP I LA MORAL

Per al regidor d'Hisenda de Castelló, Juan José Pérez, resulta amoral que el portaveu socialista en l'Ajuntament d'esta ciutat i líder de l'oposició, Juanma Calles, haja accedit a un càrrec de lliure designació en la delegació provincial d'un ministeri. No obstant això, per al regidor del PP els barems ètics no pareixen ser vàlids quan es tracta d'aplicar-los a càrrecs del seu partit. L'alcalde de Castelló ingressa més de cent mil euros anuals i a més és diputat autonòmic. Les retribucions anuals només dels regidors del PP en l'Ajuntament de Castelló superen el mig milió d'euros, és a dir, entorn del 3% del pressupost municipal. Els edils Miquel Soler i Marisa Ribes tenen sou de secretari autonòmic. I per a rematar, Carlos Fabra, un altre dels què també s'ha permés criticar a Calles, paga dels diners de tots a trenta-cinc assessors, compagina el seu càrrec públic amb activitats diverses, entre elles l'assessorament i l'elaboració d'informes per a empreses del sector fitosanitari, i permet a les seues diputades de l'ànima cisar els emoluments per quilometratge, del que no pareix que hagen donat les explicacions suficients.
El realment amoral, i a més antidemocràtic, és que el líder de l'oposició d'una ciutat com Castelló no dispose dels recursos suficients per a dedicar-se en exclusiva a la tasca per la que ha sigut triat pels ciutadans, exercir l'oposició, i es veja obligat a suplementar els seus mitjans de vida impartint classes en un institut o dirigint una àrea governamental.
El que està pretenent el PP de la ciutat de Castelló és, en definitiva, obstaculitzar la labor de l'oposició. No hi ha més que veure l'habitacle reservat en l'edifici municipal a un grup socialista format per dotze regidors, tal com ja es va encarregar de denunciar el PSPV a l'inici del mandat. El despatx reservat al portaveu i cap de l'oposició ocupa aproximadament quatre metres quadrats en la penombra d'un racó. Fins al taquiller d'un cine disposa de mitjans més dignes per a exercir la seua tasca. I això és el realment greu, que el PP impedisca a l'oposició exercir la labor que li ha estat encomanada pels ciutadans, i a més que ho faça exhibint un abús inaudit dels fons púbics a l'hora d'assignar-se els seus sous, anomenar assessors, disposar de vehicles oficials, i cisar els comptes públics amb trampes com la del quilometratge.
Estic convençuda que el que de veritat molesta al PP no és que Juanma Calles puga tindre un lloc remunerat, sinó que puga exercir la seua labor d'oposició sense obstacles. I això no és que els moleste, en realitat els posa nerviosos.

dijous, 10 de juliol del 2008

AZNAR HA PARLAT

Com Zaratustra. I ho ha fet a TeleEspe, la tele d'Aguirre. Com no. Encara que ben bé ho havera pogut fer a El Mundo, o a la COPE. Però ha triat la televisió pública dels madrilenys. L'oracle de l'extrema dreta, dels confabuladors, dels conspiradors, dels tergiversadors, i dels inventors de teories ha expressat la seua disconformitat amb el desenllaç del congrés del seu partit celebrat a València. I el missatge estiuenc de qui té l'honor de ser el president d'honor de la dreta espanyola té dos lectures ràpides: la primera és que, evidentment, la crisi al PP no s'ha tancat (per tant, Canal 9 encara està a temps d'informar-ne, si li ve de gust), i la segona és que els agraviats a València demostren que estan disposats a encoratjar a tots aquells que pretenen que la permanència de Mariano Rajoy al capdavant del PP siga el més semblant a un malson.

Les paraules d'Aznar fent servir l'altaveu de Telemadrid no són casuals, ni espontánies, ni improvisades, ni gratuïtes. Ens tenia acostumats fins ara a declaracions a l'estranger atacant al Govern d'Espanya, però és clar que per atacar Rajoy calia una tele casolana. A Nova York i Londres potser no saben qui és Rajoy, i per tant la notícia mancava d'interés per als mitjans internacionals.

Ara, amb les paraules d'Aznar, Rajoy ja té una cosa més de la que parlar demà a Castelló, on l'amic Fabra li ha preparat una festa multitudinària a la que, finalment, sí acudirà Juan Costa, sembla.

dimecres, 9 de juliol del 2008

FABRA


El mural dibuixat a una paret a Vinaròs amb el president provincial del PP de motiu principal m'ha portat a la reflexió contemplativa. El mural emula aquella insistent omnipresència gràfica de líders qüestionats que necessiten reforçar i consolidar la seua figura entre els governats. Sembla portar tres signatures, i és d'una qualitat indiscutible. Ens presenta un Carlos Fabra el més aproximat possible al que és, amb aire autoritari, superb, amb eixa ganyota al llavi ben característica, amb el dit expressant condescendència amb els submissos, alhora que pare espiritual d'una forma d'entendre l'exercici de la política d'allò més peculiar.
Només m'he fixat en la reproducció artística del personatge, més expressiva que la pròpia llegenda. És ell. Eixe que hui mateix ens diu a tota la premsa que té intenció de presentar-se a la reelecció al capdavant de la presidència provincial del PP allà pel mes de desembre. Eixe que diu que vol renovar el PP, això sí, sense prescindir d'ell, per adaptar-lo als nous temps. Els nous temps que són els que són. Que haveren pogut ser els d'Esperanza Aguirre i tanmateix haveren estat els temps de Fabra. Però no. Són els temps del tercer lliurament de Mariano, i Juan Costa està enutjat, i Fabra està encantat de que Costa estiga enutjat. Tan confiat es sent que es permet de fer nosa a Camps, de deixar al seu president regional en segon Pla durant la visita que farà divendres Rajoy.
Tot disposat, doncs, per a la seua reelecció. És encomiable l'entrega d'aquest home pel benestar de tots plegats. Recorde encara a finals de la passada dècada quan Fabra va anunciar a un congrés provincial del seu partit celebrat a Sogorb que no tornaria a optar a la reeleció al 2003. Però ha passat 2003 i 2008, i al 2010 Fabra seguirà al capdavant d'un PP més PP que mai. Amb el vist-i-plau de Rajoy.

dimarts, 8 de juliol del 2008

RICARDO COSTA PARLA D'ALLÒ QUE IMPORTA ALS CIUTADANS

El secretari general del PP de la Comunitat Valenciana, Ricardo Costa, ha dit a una roda de premsa que ha donat amb l'alcalde de Castelló, Alberto Fabra, per anunciar la visita de Rajoy, que el president estatal del PP "ve a Castelló a parlar de les coses que importa als ciutadans", entre les que va esmentar, "la baixada d'impostos". I ho va dir davant l'alcalde d'Espanya que més ha pujat els impostos enguany, només per baix de Salamanca. I el pitjor, ni un ni l'altre es van incomodar davant semblant fal.làcia.
Doncs bé, si els impostos és, evidentment, una de les coses que importa als ciutadans, i Rajoy ve a Castelló a parlar d'allò que importa als ciutadans, haurà de parlar de la pressió fiscal a la que l'Ajuntament de Castelló està sotmetent als ciutadans de Castelló. M'he trobat a coneguts que han hagut de fer front a rebuts de fins 600 euros per apartaments de 70 metres amb una plaça de garatge, sense contar la taxa de fem, el gual i altres conceptes.
Doncs bé, com diu Ricardo Costa, que vinga Rajoy i que ens parle d'allò que importa als ciutadans, que ens explique perquè el seu alcalde de Castelló manté la major pressió fiscal d'Espanya, perquè no se'n va dir res a la campanya electoral i unes setmanes després es decreten augments descomunals d'impostos, i ja posats també podria explicar el funcionament del sistema de desenes de comptes corrents xifrats a l'ajuntament amb despeses que ningú controla.
Doncs esperem ansiosos que vinga Rajoy divendres a parlar-nos d'allò que ens interessa als ciutadans.

dilluns, 7 de juliol del 2008

NOVA ETAPA PER AL PSOE, I PER AL PSPV

foto: periódico Mediterráneo
El congrés federal del PSOE celebrat este cap de setmana ha imprés una nova inèrcia d'il·lusió i futur que els socialistes valencians haurem d'administrar de forma cuidadosa per a traslladar eixe mateix esperit al nou PSPV. Un nou PSPV que sorgirà del pròxim congrés nacional de setembre, però del que ja s'albira la seua silueta, com hem vingut a assentir els que hem acudit a la cita de Madrid com delegats o invitats.
El congrés federal ha suposat el final d'una etapa, culminada amb l'acceptació unànime de la figura emergent de Leire Pajín, de la que ja es presumia la seua ascensió. Ara la tasca que se'ns ve damunt és immensa. És ara quan cal saber administrar més que mai eixe immens cabal d'energia i noves polítiques perquè els socialistes valencians ens situem en condicions de portar a la pràctica des de les institucions les polítiques inspirades en el progrés i la modernitat que estan transformant Espanya.
Ha sigut un congrés exemplar, de passos decidits i missatges nítids, de profund debat ideològic, i sobretot de futur. El lema no ha defraudat, i el canvi s'ha produït amb una força descomunal, sorprenent, fulgurant i calculada, com requerix tot punt d'inflexió ben meditat.Ara ens toca els valencians recollir el testimoni i impregnar-nos d'eixe mateix esperit per a recuperar una sintonia amb la societat que mai s'havia d'haver perdut. Apel·le, doncs, a la sincronització de què ha fet gala la delegació valenciana en els prolegòmens del congrés federal perquè després de l'últim cap de setmana de setembre ens invadisca la mateixa sensació de seguretat i confiança en imminents i progressives bolcades electorals al País Valencià que desterren de forma definitiva de les nostres institucions el sectarisme, la prepotència, la ineficàcia, la propaganda, el deute, la falta de mires i la deslleialtat, des de l'últim ajuntament a la Generalitat. Caldrà valentia, decisió i generositat per part de tots i cada u, però estic convençuda de que del congrés nacional eixirà il.lusió i energia, de la mateixa manera que a Madrid.

divendres, 4 de juliol del 2008

FABRA VOL DEIXAR A CAMPS SENSE PROTAGONISME DURANT LA VISITA DE RAJOY

Carlos Fabra i Francisco Camps s'han embardissat en una lluita pel protagonisme arran de la visita que el president nacional del PP, Mariano Rajoy, té previst fer l'11 de juliol a Castelló, convidat per Fabra.
Durant el congrés que el PP va fer a València la setmana passada, Carlos Fabra va aconseguir convéncer Rajoy, a força d'insistir, per a que acudira el pròxim dia 11 a un acte d'exaltació que ha organitzat el PP de Castelló amb militants, simpatitzants i col.laboradors. D'entrada, Fabra havia planificat un acte provincial, i havia deixat la direcció regional en segon pla. En assabentar-se'n Camps, ha desplegat tot el seu arsenal per a que Fabra li deixe almenys prendre la paraula a l'acte, la qual cosa no estava prevista.
Fabra pretén amb aquesta visita de Rajoy acaparar el protagonisme, i potser desgreujar Rajoy. No debades, Fabra havia bandejat les darreres setmanes abans del congrés del PP en la seua intenció de recolzar primer Esperanza Aguirre, i després Juan Costa, encara que al final, quan ja no va tenir més remei, es va volcar amb Rajoy. Ara, però, temerós de que Rajoy no li perdone els seus titubejos, ha organitzat l'acte de desgreuge i en vol tot el protagonisme.
La baralla no ha passat inadvertida per als observadors directes i per als dirigents del PP, que han detectat recels entre Camps i Fabra per tal de quedar ben situats en el nou PP de Mariano, Soraya i Cospedal.

dijous, 3 de juliol del 2008

L'ESGLÉSIA, SEMPRE AL COSTAT DELS DÈBILS

L'Església catòlica, compassiva ella, roman sempre al costat del dèbils, i dos fets coneguts hui ratifiquen eixa entrega apassionada i desinteressada: el cardenal arquebisbe de València ha contraprogramat a l'Associació de Víctimes del Metro amb una missa a Torrent, i el bisbe de Sogorb-Castelló recomana siquiatres per a "guarir" homosexuals.
Pel que fa a les recomenacions del Bisbat de Sogorb-Castelló, jo més bé recomanaria siquatres als bisbes per a guarir-los de les temptacions d'ingerir en la vida privada de les persones. Feta la broma, però, m'espanta que l'Església seguisca determinant quins comportaments són o no malalties, i avaluant les orientacions sexuals de les persones, a més de creure's en el dret d'imposar els continguts educatius a les escoles on es formen els nostres fills, entre altres coses no menys greus.
Pel que fa a la missa del cardenal arquebisbe de València, Agustín García-Gasco, a Torrent, ens té acostumats a guardar-li l'esquena al PP de Camps, bé demanant, amb subtilesa o sense, el vot per al PP, o com ara contraprogramant una celebració religiosa que l'Associació de Víctimes del Metro va a celebrar a la catedral de València. Com Camps, el cardenal ha deixat sempre de costat als familiars de l'accident del Metro, i casualitat o no, hui es celebraran dos misses, una amb la majoria de famílies afectades, i una altra del cardenal. La connivència PP-Església catòlica arriba fins a aquest extrem. Només desitge que no haja estat Camps qui ha suggerit al cardenal la celebració de la missa alternativa.

dimecres, 2 de juliol del 2008

EMBOLICAIRE

Hi ha un diputat del PP al Congrés especialitzat en embullar i donar una redacció a les preguntes per escrit de forma que el Govern no tinga més remei que respondre el que ell vullga que se li responga. Li diuen Miguel Barrachina, i actua com un vertader embolicaire. La seva darrera exhibició ha estat preguntar al Govern si l'embassament d'Arenós té ara la mateixa capacitat que abans de quedar fora de servei. Evidentment que sí, la capacitat ara és la mateixa. La diferència és que des de fa més d'un lustre l'embassament està inoperatiu pel perill de corriment del talús sobre el qual s'assenta el municipi de Cortes de Arenoso, i per tant no podia embassar. El que ha fet el Ministeri de Medi Ambient és consolidar el talús, de manera que l'embassament ha recuperat la seua funció.
Però vet aquí que el diputat del PP pregunta al Govern si l'embassament ha guanyat en capacitat després de les obres respecte de l'últim any que va estar en servei (2003), i evidentment, el Govern diu que no. Immediatament el diputat Barrachina se'n va a la premsa i força els següents titulars: "El Govern ha mentit. L'embassament d'Arenós no ha guanyat capacitat. És mentida que la disponibilitat de recursos hídrics siga més ara que a l'any 2003......". I segons quin diari ho publica a tota pàgina, i amb obertura de secció.
És cert, la capacitat de l'embassament és ara la mateixa que al 2003, però és infinitament superior a la dels anys 2004, 2005 i 2006, senzillament perquè els governs del PP no van executar les obres de consolidació de l'embassament. Havera estat més honest per part de Barrachina haver preguntat al Govern si l'embassament té més capacitat ara que l'any 2004, ó 2005.
Però com que Barrachina té resposta per a tot, va i diu que el PP havia redactat el projecte. Sí, però els projectes, a més de redactar-los, cal executar-los, i ahí és on el PP no estava massa aplicat. Tenim massa exemples de projectes que el PP va redactar i mai va executar, com ara les variants de la N-340, la prolongació de l'autovia A-7 entre Almenara i Sagunt, la remodelació de l'antic Banc d'Espanya a Castelló, la nova seu de l'Institut de la Seguretat Social, el mateix embassament d'Arenós, les comportes de l'embassament de l'Algar, la millora de la N-232 i la N-238, etc, etc.
L'ètica a l'exercici de la política és tan exigible com la que els polítics exigim tan a sovint als que exerceixen la professió periodística, i les actituds del diputat Barrachina no obeïxen exactament al codi ètic que ha de regir el comportament d'un representant públic. Per posar més exemples, s'ha tirat anys i anys intentant trasmetre a l'opinió pública que les estadístiques de delictes amb el PSOE estan disparades i que la situació està fora de control, quan el PP arrossega a les seues esquenes la major quantitat anual de delictes en termes absoluts i relatius que s'ha comés mai a les comarques de Castelló, i que correspon a l'any 2002. Un poc d'ètica, Miguel. Tergiversar a la llarga ix car.

dimarts, 1 de juliol del 2008

LA FORÇA DEL CANVI, TAMBÉ AL PSPV

Este pròxim cap de setmana es celebra a Madrid el 37 Congrés Federal del PSOE sota el lema La Força del Canvi.I sembla que al País Valencià la cosa està trillada, pel que s'ha vist fins ara. M'ha commogut, sobretot, l'allau d'adhesions al voltant de la figura de Leire Pajín. Estic convençuda de que de la sobtada catarsi eixirà un PSPV reforçat i preparat per a guanyar, com no pot ser d'altra forma.
El congrés federal va arrancar amb la primera assemblea en la més recòndita agrupació local del partit, començant a debatre la ponència marc per a presentar aquelles esmenes que la militància ha considerat oportunes. Des d'eixe dia, fins hui, més de 5700 esmenes han arribat per a debatre's en el Congrés després de superar els congressos provincials, segons han informat els Voluntaris Ciberprogressistes (Vcp) del PSOE.
El debat circularà per la senda dels reptes plantejats per a preservar i augmentar el benestar del conjunt de la població espanyola, previndre el canvi climàtic i afrontar l'adequació del nostre model de partit per a continuar sent l'organització política més innovadora d'Espanya. Paradoxalment som l'únic partit de l'espectre democràtic espanyol que no ha canviat de sigles des de la seua fundació i, al mateix temps, el més modern.
La societat demanda noves formes de participació, les persones afiliades al PSOE també. Internet és canal de comunicació i punt de trobada. Les ferramentes estructurals que s'allotgen en la xarxa i aquelles desenvolupades pel nostre partit, els nostres instruments. I el meu bloc, la meva aportació.
En el 37 Congrés hi haurà un espai reservat per a que un grup de Vcp atenguen les persones acreditades a l'esdeveniment per a mostrar-los des dels terminals fixos, o amb els telèfons mòbils que portaran, les distintes ferramentes i el treball a desenvolupar amb elles. En prendré nota.
També ens trobarem al 37 Congrés els bloguers i blogueres que arreplegarem a les nostres bitàcoles tot el que vaja succeint en qualsevol lloc del Palau de Congressos.
S'han creat a més enllaços en Facebook i Twitter, on s'anima a participar.Tractaré de dialogar a aquest bloc sobre la prèvia, el durant i el post del 37 Congrés, des d'on transmetré a la societat La Força del Canvi del PSOE, amb l'ajut dels Voluntaris Ciberprogressistes.