FABRA TORNA A DEIXAR BUIT L'ESCÓ

Fabra és més propens a imitar a Bertín Osborne en shows de Canal 9 que a acudir a les Corts.

L'alcalde de Castelló ha tornat a deixar hui buit l'escó de les Corts i s'ha perdut les habilitats del president del Consell per a eludir la resposta a les preguntes de l'oposició. Sí que ha acudit a donar suport a Camps en "su ratito largo" l'alcaldessa de València, Rita Barberá, qui ha estat qui ha instigat les diverses ocasions en les que els diputats del PP s'han posat en peu al final de cada intervenció de Camps.
Francisco Camps ha insistit hui en les Corts que el poder judicial és "independient" (sic), i en eixa premissa ha evitat la resposta política a les preguntes de l'oposició, a pesar que se li ha inquirit de la manera més concreta possible sobre la veracitat de la conversa que ha transcendit entre ell i un dels caps de la trama de corrupció que investiguen els tribunals.
Se li ha preguntat si el contingut d'eixa conversació és real, si els regals esmentats en la conversa han existit, se li ha demanat una valoració política de la seua implicació en eixa suposada trama, i el president s'ha acollit en tot moment a la independència del poder judicial i secrets de sumari.
Les acusacions que s'estan coneixent contra el president del Consell són massa greus com per a continuar burlant el control parlamentari.
I tot això és el que s'ha perdut l'alcalde de Castelló, l'únic que no ha estat hui per a posar-se en peu i aplaudir fins a la fallada muscular després de les intervencions del seu president.
Encara que Fabra té una causa justificada: estava tractant de defendre la preservació dels títols honorífics atorgats per l'ajuntament a Franco en el ple municipal.

ECCLESTON COM A SÍMPTOMA

Ha dit Bernie Eccleston, patró de la Fòrmula 1, que ell no ho vorà, però Europa acabarà sent tercermundista a causa de la tendència al gran creixement econòmic del sudest d'Àsia. I afig jo que ell haurà contribuït traient-nos els quartos per a organitzar els seus espectacles de velocitat.

Recorde aquelles vergonyoses declaracions de 2007 en les que Eccleston va condicionar la celebració del Gran Premi d'Europa a València a la continuïtat de Francisco Camps al capdavant del Govern de la Generalitat. Per això em retrunyeix amb més força el que ha dit ara a Barcelona, on després de lloar les qualitats del circuit permanent de Montmeló, ha admés que amb el GP de València s'hi van precipitar (ens vam precipitar).

I quan una persona com Berni diu que a València ens vam precipitar, està tractant de justificar les pèrdues multimilionàres que ha originat aquella ocurrència en la que la Generalitat i l'Ajuntamnet de València es van implicar invertint en la construcció d'un circuit urbà que va costar vora el centenar de milions d'euros. Més encara, deu estar tractant de consolar a l'empresa Valmor Sports, organitzadora del GP de València, que no ha cobert ni de lluny els 18 milions d'euros que li va costar l'espectacle. El GP d'Europa celebrat a València ha suposat una roïna fins i tot per als qui es van dedicar a la revenda. Ara Valmor demana ajuda (diners, vaja) a la Generalitat, a l'Ajuntamnet de València, i al Govern d'Espanya, no per obtenir beneficis d'aquella desfeta, diuen, sinó tot just per quedar en pau. Em pregunte si en el cas d'haver obtés beneficis Valmor Sports s'haguera dedicat a la redistribució de guanys mitjançant obra social.

Jorge Martínez Aspar, José Luis Olivas i Fernando Roig, els socis de Valmor, asseguren que si les administracions públiques s'hi van implicar amb la Copa del Amèrica amb 150 milions d'euros, no hi ha motiu per a no fer-ho amb el GP de València.

I tot açò esdevé després de l'embolic judicial al que assistim entre els sindicats de la Copa de l'Amèrica, en un moment en el que encara no sabem si València tornarà a ser seu de les regates, després del ridícul de l'alcaldessa de València signant contractes per a regates que desfà al dia següent a la vista dels perjudicis, i desrprés de la renúncia al megaprojecte urbanístic que incloia el parc d'atraccions Mundo Ilusión, la versió castellonenca de Terra Mítica. I en el futur immediat tenim l'Open de Tennis a una àgora que encara no sabem si estarà acabada, i una prova mundial d'hípica per a la que s'han transportat des de Lyon cent camions de terra (¿?).

És un model de gestió que se'n ve avall, i del que no només haurem de fer front als enderrocs, sinó que ens ha fet renunciar a invertir en allò que una administració pública hauria d'invertir: la denfensa de l'interès general, és a dir, serveis públics de qualitat, consolidació dels sistemes productius, investigació, qualificació dels treballadors, educació, sanitat, infraestructures, polítiques socials, etc.

Però compte, Valmor reclama 18 milions d'euros per tal de quedar en pau.

FA FRED AL PALAU

foto: El Pais

El president de la Generalitat ha d'estar sentint ràfegues de vent gelat en el bescoll. L'entusiasme amb què li van expressar suport els seus en el moment d'esclatar el cas dels trages, s'ha volatilitzat i ha fet descendir uns graus la temperatura ambient de què disfrutava el president quan no es sabia encara molt bé què depararia això de les relacions afectives amb El Bigotes. Però una vegada les coses van prenent cos, el mercuri emocional descendeix en picat.
És el que es va poder visualitzar divendres passat en els actes commemoratius del 25 d'abril. Em referisc als actes institucionals celebrats en les Corts amb motiu de l'aniversari de la Cambra.
No van estar tots els càrrecs i dirigents del PP. Més bé els justos i necessaris. Però eixos justos i necessaris van guardar la distància també justa i necessària amb el seu president. Però si estridents van ser les presències, més ho van ser les absències.
Resulta entretingut observar els comportaments, consignes i posades en escena des que van transcendir les investigacions del cas Gürtel. El primer dia i a primera hora, tot el Consell va comparéixer junt amb el seu president per a llançar una declaració institucional de descàrrec i condemna. Immediatament, el gabinet de Presidència es va posar a organitzar actes públics arreu de la Comunitat perquè Camps apareguera ben rodejat tractant de transmetre despreocupació. L'exemple menys dissimulat el trobem en l'acte en què el president de la Fira de València el va complimentar amb incondicionals mostres de suport. Si s'ataca a Camps, s'ataca a tots els valencians, va dir, la qual cosa li va valdre no pocs reprotxes de la resta de representants empresarials que hi participaven al mateix acte. Però eixa tàctica no degué funcionar, perquè el president s'ha replegat ara al lloc més profund de la seua gruta, i està encara per veure que vaja a acudir despús-demà a les Corts. En l'última ocasió va eludir la sessió de control anunciant amb unes hores d'antelació que havia decidit acompanyar la reina Sofia en la inauguració d'una exposició al Museu Arqueològic d'Alacant.
De forma paral·lela, l'equip d'inspecció d'albellons de Presidència s'ha posat a escarbar en la gestió del secretari general del PSPV amb l'infructuós propòsit de transmetre la idea que tots els polítics són com Camps, i l'única cosa que estan aconseguint és elevar el grau de coneixement del líder del PSPV. Gràcies, doncs.
Estic ansiosa per conéixer les pròximes estratègies de la camarilla que guia els passos del president, però per molt bones idees que conceben, resulta molt difícil caminar per un fanguer sense embrutar-se les sabates.

LA SANTA FAÇ

Camps, ahir, a la romeria de la Santa Faç. (Foto: El País)

El president de la Generalitat, Francisco Camps, va participar ahir amb semblant seriós en la romeria de la Santa Faç d'Alacant, d'acord amb el recolliment i la solemnitat que imposa la celebració, el mateix dia que es coneixia una de les seues converses amb el president d'Orange Market, Álvaro Pérez, esplèndid com pocs amb els seus amics.
Si alguna cosa va demostrar Camps al llarg del recorregut de la romeria és tindre just la faç d'acer per a encaixar com si res les acusacions que s'estan vessant en contra seu, mentre en el seu partit, ni la secretària general, ni el president gallec s'han atrevit a fer un pas al front. Només Rajoy es mostra incrèdul davant de la possibilitat que Camps haja tirat per la borda el seu crèdit per "tres trages", encara que el president del PP estiga tractant en va de llevar plom a l'assumpte, perquè em fa a mi que això dels trages és només la punta d'un gran iceberg, sense que pretenga amb això posar en dubte les adjudicacions de la Generalitat a Orange Market per valor de sis milions d'euros, perquè com diu el vicepresident del Consell Vicente Rambla, la Generalitat té més de dos mil proveïdors, i El Bigots era un més, com són altres més Construccions Taroncher i l'empresa de neteja d'Ulibarri.
Això de Camps no es sosté ni entre els seus.

UNA NOTÍCIA, DOS TITULARS

La notícia és un auto judicial del magistrat del TSJ José Flors en el que assumeix la competència per a investigar els fets que se'n deriven de l'Operació Gürtel, i anuncia l'obertura de diligències prèvies contra el president de la Generalitat, Francisco Camps, i el número dos del PP valencià, Ricardo Costa, a més de l'exconseller Víctor Campos i l'excap de gabinet de la Conselleria de Turisme, Rafael Betoret, als que atribueix un possible delicte de suborn.

Fins ahí la notícia. Però la seua translació a les portades dels dos principals diaris que s'editen a València genera dos titulars distints. Un diu que "El TSJ invesigarà a Camps i Costa per un possible delicte de suborn", i l'altre diu que "El TSJ assumeix el cas Gürtel i descarta el tràfic d'influències i el finançament irregular". Per a un altre diari no valencià, ABC, la notícia senzillament no existeix. Només mereix una columna a pàgina parell a la secció de Nacional.

Dos formes de contemplar la vida. Mentre uns paren compte en el fet, d'altra banda greu, de que el president dels valencians vaja a ser investigat per un delicte de suborn, altres es congratulen de que no s'hi albiren indicis de finançament il.legal del PP ni tràfic d'influències.

És com el partit que el Reial Madrid va guanyar ahir in extremis al Getafe al mateix Bernabéu. El Madrid li guanya tot patint a l'equip del poble del costat i ho celebra com si haguera guanyat la final de la Champions. Uns ho veuem com una epopeia, i altres paren compte en l'espectacle vergonyós i lamentable que va oferir el Madrid davant la seua afició. Tot depèn de cap on gira la simpatia.

Doncs això. Camps es sospitós d'haver-se deixat subornar, però tant fa. No se'l pot acusar ara per ara d'haver finançat de forma il.legal el seu partit. Obrim, doncs, les ampolles de cava.

ELS EXEMPLES QUE VICENT SALES PREFEREIX SEGUIR

De tornada de les vacanes i una vegada revisat tot el cabal d'informació que s'ha generat, que no ha sigut poc per a ser període vacacional, el que més m'ha cridat l'atenció, sorprenentment, és un article d'opinió publicat per un regidor del PP de Castelló relatiu a l'aniversari de la proclamació de la Segona República. Ni el cas Gürtel, ni la consideració d'imputat del president de la Generlitat, ni els detalls que es van desvelant de la trama de corrupció, ni la renúncia a indemnitzacions multimilionàries pel cessament d'activitat d'algun parlamentari autonòmic.
Ha merescut la meua atenció, i de forma especial, l'esmentat article d'opinió. El seu autor és Vicent Sales, un regidor del PP de Castelló que disfruta d'una comissió de serveis en la direcció territorial d'una conselleria, i un dels més ferms ariets de les malifetes fabristes.
En el seu intent de desprestigiar la Llei de la Memòria Històrica, el regidor del PP només li ha faltat congratular-se del colp d'estat del general Franco pel cúmul de despropòsits que al seu parer va suposar la Segona República com a model de gestió. De la lectura de l'article puc arribar a entendre que, gràcies a Déu que els militars colpistes van posar fi a eixe experiment fracassat de sistema polític, i van propiciar una transició democràtica com la de 1978, perquè si no, només Déu sap què hauria sigut d'Espanya.
En eixe article, publicat el 15 d'abril en Levante-EMV sota el títol "14 d'abril, el fracàs d'una il·lusió", Vicent Sales diu que si en alguna cosa va ser exemple la II República va ser en "exemple a no seguir", i assegura que rememorar la II República equival a posar en dubte el règim nascut fa trenta anys de la Transició. Un intent bast de patrimonializar una transició a la què el PP va posar totes les objeccions que va poder, inclosa la campanya de José María Aznar contra el redactat de la Constitució.
Potser per això, per a Vicente Sales l'alçament franquista pot arribar a ser una benedicció, el model que s'ha de seguir. No obstant, i per molt de fracàs que suposara la II República com a sistema polític, a Vicente Sales no li ha eixit de la seua ploma ni una sola línia de condemna als que de forma "providencial" van acabar a les braves amb eixe model fracassat i la seua Constitució, no sense abans deixar centenars de milers de morts, represaliats, torturats, empresonats i exiliats. Un exemple a seguir de com acabar amb sistemes polítics fracassats.

EL FRACÀS GLOBAL D'UN MODEL DE GESTIÓ

El PP va accedir al Govern de la Generalitat fa tres lustres amb un empenta inusitada i amb un model de gestió política, econòmica i social que posaria al País Valencià a l'avantguarda mundial. Transcorregut eixe període,el fracàs del PP és un fet irrebatible.
La principal aposta del PP per l'oci i el turisme, Terra Mítica, presenta pèrdues anuals de quinze milions d'euros, el seu director general abandona, i el futur del parc d'atraccions presenta dubtes.
El projecte homòleg amb què el PP pensava rescabalar a Castelló, Mundo Ilusión, queda en suspens, i amb eixa renúncia no sols es queda sense expectatives al sector turístic, sinó que es deixa en l'aire la viabilitat d'un altre dels projectes insígnia de Castelló: l'aeroport.
El president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, porta quinze anys tractant de dotar a la província d'un aeroport. Ara, amb les obres encara sense acabar, les companyies de baix cost s'estan replegant, la major part dels aeroports pateixen caigudes en el seu tràfic de viatgers de fins al 30%, experiències com la de Ciudad Real han acabat amb la privatització de les instal·lacions, Reus i Girona obrin cada vegada menys mesos a l'any, i damunt Castelló perd el que anava a ser el seu principal reclam: Mundo Ilusión.
El fiasco de les regates de la Copa de l'Amèrica representen un altre símptoma del fracàs del PP. La nefasta negociació de Rita Barberá i Francisco Camps i la seua aposta prematura pel sindicat que no organitzarà la pròxima edició, posen en risc la candidatura de València.
I si Mundo Ilusión ha caigut de les previsions del Consell, què dir d'apostes semblants com la de la Ciutat de la Música, la Ciutat de les Llengües, o el centre de convencions de Calatrava a Castelló, que es vénen anunciant quasi tants anys com el parc d'oci. O el balneari de Montanejos, que la consellera de Turisme va presentar la setmana passada per enèsima vegada.
La forma de gestionar RTVV, d'altra banda, ha desembocat en un dubte descomunal que tampoc està justificat pels índexs d'audiència. Mentre la ràdio i televisió púbiques dels valencians han acumulat deute per més d'1.200 milions d'euros, els índexs d'audiència van aconseguir les seues cotes més baixes en 2007, i l'any passat encara van registrar un descens del 0'7% respecte de l'any anterior, que va ser el pitjor. És a dir, tenim una RTVV cara i roïna.
I què dir de la Ciutat de la Llum d'Alacant, el deute del qual supera els trenta milions d'euros.
enfonsament de la particular aposta del PP pel progrés econòmic de la Comunitat Valenciana, d'altra banda, tindria un indici de justificació si almenys els indicadors que distingeixen a les societats modernes foren positius. Però lluny d'això, estem destruint ocupació a major velocitat que ho fa el conjunt de l'Estat, encapçalem els percentatges de fracàs escolar, i la renda per capita dels valencians perd de vista a la mitjana estatal, amb la qual cosa, es pot dir que el PP ha descuidat la seua obligació de governar mentre s'ocupava de la seua particular aposta pels grans esdeveniments, que ara se n'ha vingut avall.
I parlant de l'obligació de governar, d'atendre els servicis i infraestructures bàsiques, i de recolzar als sectors productius tradicionals, una vegada rebutjat el projecte de Mundo Ilusión, Carlos Fabra podria escometre l'execució del projecte d'ampliació de la carretera de Càlig, per la que ara no caben dos vehicles. Només per posar un exemple, per no esmentar el desdoblament de Vila-real-Borriana, Borriana-Almassora, el pont de Ribesalbes, etc.

PRÒFUG

Sessió d'investidura. Camps no hi va faltar.

És el qualificatiu que considere apropiat atribuir hui al president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps. Pròfug és la persona que va fugint, i això és el que ha fet hui el president, fugir de les Corts Valencianes per a eludir la sessió de control i evitar respondre a preguntes incòmodes.
No és la primera vegada que el president defuig la compareixença en les Corts, encara que en esta ocasió l'estratagema ordida per l'aparell presidencial ha traspassat tots els límits.
Camps va excusar a última hora d'ahir la seua presència hui en les Corts adduint la seua assistència a un acte amb la reina Sofia, que inaugura hui una exposició en el Museu Arqueològic d'Alacant. La presència de la reina a Alacant es coneix des de fa un mes, i si Camps tenia intenció d'acompanyar a la reina ho podia haver comunicat amb la suficient antelació com perquè la Junta de Síndics haguera pogut modificar l'horari o l'orde del dia del ple de hui amb la finalitat de facilitar l'assistència del president.
El que ha fet Camps notificant a última hora d'ahir la seua absència és impossibilitar a la Junta de Portaveus modificar l'horari o l'ordre del dia del ple. L'argúcia és, doncs, absolutament intencionada. Camps no tenia intenció de sotmetre's hui a la sessió de control i ha ordit una martingala que porta implícita una absoluta falta de respecte sense precedents a les Corts i al conjunt dels valencians.
Les cuites del president dels valencians amb suposades trames de corrupció, que a mesura que passen els dies són menys suposades, li obliguen a donar comptes a les Corts, i no només a Canal 9 o a fòrums amics de Madrid.
Camps ha fugit hui de forma deliberada de les Corts. Un pròfug.