DOS PERSONES, UN ESTIL

Els desenllaços judicials de Francisco Camps i Carlos Fabra semblen anar sincronitzats, i les seves estratègies de defensa semblen seguir un mateix patró. Jo no he fet res, però si per una d'aquelles hagués fet alguna cosa, que no és el cas, o ha prescrit o no és delicte. Amb tot el respecte al dret a defensar-se, resulta indignant que l'advocat de Carlos Fabra esgrimra el divendres davant el jutge que els delictes de frau fiscal que se li imputen al seu patrocinat han prescrit, i per tant la causa ha de ser arxivada. És a dir, no va fer res, però en el cas que haguera fet, no el van enxampar a temps.

Per la seva banda, Camps, tan ansiós com s'ha mostrat per esclarir les seves imputacions com més aviat millor, s'ha dedicat no obstant això a obstruir la instrucció amb tot tipus de maniobres, la més recent la negativa a la inhibició del TSJ de Madrid en favor del TSJ de València referent al finançament il·legal del PP.

Amb aquestes actituds Camps i Fabra estan posant en risc la credibilitat de la política valenciana, i estan contribuint a un descrèdit de les institucions valencianes que portarà als ciutadans a sentir-se absolutament aliens i allunyats d'elles. Amb la desvergonya, la desmesura verbal en la dialèctica política, i en la negació de la realitat, només es pot aconseguir posar en qüestió institucions com la Generalitat i les Diputacions, o les mateixes Corts. Estan creant les condicions per a que totes les nostres institucions siguen qüestionades. No hem recuperat en trenta anys allò que vam perdre fa tres segles per a que actituds com la del president de la Generalitat i el de la Diputació de Castelló, també regidor de la capital, facen perdre la confiança de la ciutadania en les seues institucions.
Camps i Fabra se n'han d'anar a casa sense ambigüetats per haver contribuït a esquerdar la vida política i haver fet que les institucions s'allunyen de la realitat dels ciutadans, perquè hi ha representants polítics dedicats a eixir indemnes d'assumptes tèrbols, propiciant amb les seus actituds una societat sense principis ni valors.
Camps i Fabra han contribuït a minvar aspectes fonamentals de la política, com ara la gestió, l'interès general, el discurs, el seu contingut, i les formes, que ambdós han canviat per grotesques estretègies de defensa personal.
Amb representants públics com Camps i Fabra, no és estrany que la societat es desmarque de les seues institucions i es desvincule de la participació política. Estem davant els primer símptomes d'això com una conseqüència de la manca d'honestedat en la vida política.

SENSE RTVV NO HI HA DEMOCRÀCIA

El joc brut que se li atribuïx al PP en les passades eleccions autonòmiques i municipals no es limita a l'establiment de canals irregulars de finançament que el situen en posició d'avantatge respecte de la resta de forces polítiques. La transgressió de les regles del joc es completa amb el control i emmordassament de RTVV. Sense una radiotelevisió pública objectiva, imparcial, plural i veraç, els processos electorals a la Comunitat Valenciana seguiran desvirtuats, i d'ahí la necessitat d'insistir en la denúncia i la reivindicació.

Uns mitjans públics de comunicació imparcials són vitals per a la salut democràtica. Una societat ben informada és una societat millor preparada, més lliure més culta i amb més criteris a l'hora d'escollir opcions en la vida, i de segur que és això el que més espanta ara amteix al PP valencià, que els ciutadans tinguen la llibertat que atorga el coneixement de la realitat.
No hi ha més eixida. El PP no pot sostindre més en el temps una política informativa anacrònica, antidemocràtica, i fins i tot anticonstitucional i contrària a l'ordenament jurídic. Els índex d'audiència d'este mes de juny, els pitjors de la història de RTVV, són un indicador del rebuig social cap a eixes pràctiques, tant que agraden al PP els plebiscits quan es tracta d'eludir responsabilitats penals.
Hem arribat a extrems absolutament intolerables, pequè la meticulisitat amb la que RTVV es dedica a camuflar notícies de la forma més absurda i grotesca es pot considerar ja com quirúrgica.

La Llei de Creació de RTVV parla de que entre els principis que han d'inspirar l'activitat de l'ens estan la veracitat, imparcialitat i l'objectivitat en les informacions, la separació entre les informacions i les opinions, la identificació de les persones que les sustenten, la lliure expressió d'aquestes, i el respecte al pluralisme polític. No obstant, hui per hui RTVV, un ens sostingut amb els diners de tots els valencians, roman segrestada al servei del partit governant a la Generalitat, i per tant, no hi ha democràcia plena. És tan greu com sona, i tan hipòcrita com quan el PP critica Hugo Chávez per tancar mitjans privats.

REGRESSIÓ DEMOCRÀTICA

El director general de RTVV, José López Jaraba, havia de comparéixer esta setmana en la comissió de control de l'ens públic per a donar compte de diverses qüestions relacionades amb la gestió administrativa i els continguts informatius. No obstant, dos dies abans de la compareixença va remetre un escrit en el que excusava la seua presència "per motius professionals".
Fins ara, el PP no admetia cap compareixença en esta comissió que no fóra la del director general, amb el pretext que era en esta persona en qui requeia tota la responsabilitat i representació. Amb eixe argument s'han desestimat totes les sol·licituds de compareixences d'altres alts càrrecs de l'ens, entre ells els directors i caps d'informatius, per a conéixer els criteris editorials i els mètodes de treball emprats en la peculiar forma que té RTVV de dotar de continguts als informatius de les seues cadenes.
Ara ja ni el director general acudeix a sotmetre's al control parlamentari "per motius professionals". No obstant, jo tinc la meua pròpia teoria sobre la incompareixença del director general. Al responsable de l'ens se li ha vingut damunt tot el que se li podia vindre damunt perquè no tinga resposta per a cap de les preguntes que se li puguen plantejar en una sessió de control, i per si faltava alguna cosa, esta setmana s'ha conegut que Canal 9 ha aconseguit en el que portem de juny els pitjors índexs d'audiència de la seua història, amb percentatges que cauen per davall del 6% en els seus informatius.
Pareix que és esta última dada la que ha dissuadit el director general a l'hora de valorar l'oportunitat de la seua compareixença. Però en els dies previs havíem conegut nous detalls sobre l'engreixament de factures per serveis contractats per l'ens per a la visita del papa en 2006, havíem conegut les preferències del director general per contractar amb l'empresa madrilenya d'un amic creada només uns mesos abans, i hem vist com la situació administrativa de l'exsecretari general de l'ens, processat per assetjament sexual, ha patit successives variacions amb tal de seguir en actiu, a pesar de tot. També som testimonis del vergonyós encobriment del secretari general.
Amb tot això, el director general de RTVV ja no havia de respondre només sobre les maniobres editorials per a ocultar el cas Gürtel dels informatius de Canal 9 i Ràdio 9. Ja no havia d'explicar només perquè el dia en què el Tribunal Suprem decideix reobrir el cas dels trages els informatius donen prioritat informativa a un concurs de milotxes, ni els motius pels quals els informes pericials que impliquen a mig Consell en la trama Gürtel desapareix dels informatius en favor de banalitats. Ara havia de respondre d'altres qüestions relacionades amb els diners públics, amb la informació remesa al Trubunal Superior de Madrid, amb el parador del seu antecessor, i per si no fóra poc, amb uns índexs d'audiència que farien entrar en fallida a qualsevol mitjà de comunicació.
Per tot això, José López Jaraba s'ho pensat millor i ha plantat a la comissió de control. Abans que res, llibertat, transparència, pluralitat i democràcia.

LA INCÒGNITA DEL DESENLLAÇ PER A CAMPS I FABRA

Amb les últimes vint persones a qui la Brigada de Blanqueig de Capitals implica en la xarxa Gürtel, són ja cent trenta, entre càrrecs públics i empresaris, les persones involucrades en eixa trama de corrupció, la mitat d'elles en la Comunitat de Madrid.
Esta seria l'última de les moltes novetats que ha propiciat la investigació judicial i les reaccions polítiques durant este cap de setmana. Moltes novetats per a produir-se en només dos dies.
El resum cal iniciar-ho amb les declaracions que ha realitzat el diputat del PP Juan Costa, qui en defensa del seu germà Ricardo, llança serioses advertències a Francisco Camps. Si Ricardo Costa és culpable, Camps ho és molt més. I eixes declaracions cal circumscriure-les en una sèrie de moviments que ha desplegat l'exministre d'Aznar, i que detalla la premsa, entre reunions amb Ripoll, aspiracions poc dissimulades, i en definitiva dos bans: els afins a Camps, i els que pensen que el president hauria d'assumir responsabilitats i facilitar el seu relleu. Armes enlaire.
Un altre episodi el narra Pedro Muelas en El Mundo. El PP prepara una campanya de descrèdit contra el magistrat Flors en quant se li ocórrega impulsar la causa dels trages, en la línia seguida fins ara per a tractar de desacretidar a sastres, jutges, fiscals, policies i pèrits de l'Agència Tributària. Que es prepare Flors, advertix Muelas.
I un últim episodi relacionat amb la corrupció i el PP l'ha propiciat el president de la Diputació de Castelló, que en una entrevista exclusiva al diari Mediterráneo en el que suposa la seua reaparició després de la convalescència, afirma que estarà al peu del canó fins que quede inhabilitat per alguna sentència judicial. Fabra extrapola al seu cas l'estratègia de la conspiració com a últim recurs, i afirma que darrere de la instrucció dels sumaris que l'afecten hi ha una mà negra.
I finalment, Rajoy ha decidit cedir temporalment a les pretensions de Camps i assegura que el ratificarà com a candidat en un acte conjunt que es prepara per a setembre, encara que la visita a València per a confirmar la ratificació la deixa en l'aire, suposadament a l'espera del desenvolupament dels esdeveniments.
I tot això ha succeït en un sol cap de setmana.
No els va a donar temps. A Camps el van a dissuadir els seus abans que ho facen els jutges, i a Fabra el van a dissuadir els jutges abans que ho facen els seus. L'única incògnita és si els desenllaços seran traumàtics o pacífics, però pels precedents disponibles, cal tindre en compte la propensió en el PP a solucionar els conflictes a galtades.

QUI VULLGA PAPERS QUE ES COMPRE UN ROTLLO DE SCOTEX

És el que va vindre a dir ahir la consellera de Justícia i portaveu del Consell, Paula Sánchez, en resposta a la meua companya Nuria Espí, que li va exigir en el ple els contractes que va atorgar RTVV a dit amb motiu de la visita del papa per a engrossir els comptes de les empreses vinculades amb la trama Gürtel.
I és el que ha vingut a dir hui el president del Consell en resposta al requeriment del portaveu socialista, que reclama en va des de fa mesos determinats expedients de contractació.
Amb tota la desimboltura i sense cap rubor, Paula Sánchez va deixar clar que el Consell no té intenció de facilitar a l'oposició cap dels expedients de contractació tramitats per RTVV per a adjudicar servicis per valor de més de catorze milions d'euros a empreses relacionades amb la trama de corrupció. "Si vol vosté papers demane-se'ls al seu portaveu, que pareix tindre facilitat per a aconseguir-los", va clavar la portaveu del Consell.
En definitiva, el que vullga papers que es compre un rotllo de Scotex.
Per dignitat política, democràtica i personal, Francisco Camps hauria d'abandonar hui mateix el seu càrrec, convocar eleccions i renunciar a la condició de candidat per a regenerar la vida política valenciana, tornar la dignitat a les institucions, restituir la confiança dels ciutadans en la política, i recuperar l'acció de govern. La seua situació és insostenible, la seua intenció d'agarrar-se al clau ardent propícia episodis grotescos, i els processos judicials en què està immers li impedixen dedicar-se a governar.

PARANOIA

El PP va presentar una denúncia per sentir-se espiat per un agent de la brigada d'informació del Cos Nacional de Policia que estava apostat en els voltants de la seu d'este partit de forma casual exercint altres tasques alienes a l'activitat política del quarter general dels populars en el carrer Quart. La denúncia la va formalitzar el PP de l'Ajuntament de València per a propiciar una de les escenes més ridícules que ha proporcionat la política local, i no contents d'haver causat vergonya aliena fins en el ciutadà més desentés de la política, insistixen a negar-se a reconéixer el seu excés de zel i demanen ara l'orde judicial que autoritzava l'agent de policia a estar on estava per a realitzar unes tasques absolutament alienes a l'activitat política del PP. En altra denúncia del PP contra la policia en sentir-se espiat, els agents estaven en una operació antidroga al Cabanyal.
Rita Barberá i Francisco Camps han exterioritzat una obsessió malaltissa, o potser una ànsia desbordada a tractar de demostrar que tots els tripijocs en què han sigut sorpresos són fruit de conspiracions del Govern, dels jutges i de la policia per a barrar el pas a una persona com Camps, que estava destinada a dirigir els destins del país en previsió d'un altre eventual bac de Rajoy.
Però al marge de l'estrepitós ridícul del PP, cal cridar l'atenció en el grau d'irresponsabilitat en què ha incorregut al deixar al descobert, en la seua paranoia, la labor policial.
En tot cas, no cabia més explicacions, ja que al PP no se li pot sorprendre ja en més actituds menyspreables, abjectes, irregulars i il·legals en les que ja se l'ha sorprés, ni en conversacions més degradants de les que han transcendit, per la qual cosa serien innecessàries més investigacions judicials, vigilàncies o escoltes. Però jo afegiria que eixe excés de zel alimenta a més la sospita que Rita Barberá Noya i Francisco Camps amaguen quelcom. Encara queda gent a qui li resultaria indistint que indagaren en les seues conversacions.

MÉS DEMAGÒGIA

A principis de 2007 l'alcalde de Castelló, Alberto Fabra, a les portes de les eleccions municipals, va muntar a càrrec de l'ajuntament una cimera nacional d'alcaldes per a reclamar celeritat en les obres de l'AVE i del corredor mediterrani. Va ser una injecció de protagonisme en període electoral de nul·la efectivitat i a càrrec dels comptes públics.
En els tres anys transcorreguts des de llavors tots els trams de l'AVE entre València i Castelló estan licitats amb la previsió que concloguen les obres en 2012, o a més tardar en 2013. I en això que van arribar els ajustos pressupostaris com a conseqüència de la crisi, i Alberto Fabra va trobar un nou pretext per a tornar a muntar una nova cimera, esta vegada amb els empresaris locals, una cimera preventiva, diria jo, per si de cas els ajustos pressupostaris afecten les obres de l'AVE a Castelló. Més protagonisme partidista a compte de la institució, més demagògia, i més desvergonyiment.
I això ho fa un alcalde que té només en servei set-cents metres de troleibús entre El Corte Inglés i la Universitat, sense que se sàpia res de la resta de trams, que suposen el 90% de la xarxa prevista de tramvia des de fa més d'una dècada. Tampoc l'alcalde de Castelló va trobar motius per a organitzar cap cimera per a denunciar les eternes obres de l'aeroport de Castelló, promogut pel seu mentor polític, Carlos Fabra. Portem quinze anys en obres i l'aeroport seguix sense entrar en servei, però això no és motiu de queixa.

VOTA DECÈNCIA

No sols vivim una crisi econòmica, també una crisi de valors. La frase la va pronunciar ahir el secretari general del PSPV, Jorge Alarte, durant la presentació de la conferència de l'exrector de la Universitat Carlos III de Madrid, Gregorio Peces Barba, corresponent al cicle de conferències 'Cinc mirades sobre la nostra democràcia', organitzat pel Fòrum d'Electes Socialistes.
Fins que no solucionem la crisi de valors, va dir, no podrem superar definitivament l'econòmica, i si l'actual crisi econòmica no estiguera acompanyada d'una profunda crisi de valors, no seria una crisi ni tan greu, ni tan profunda com la que estem vivint.
L'individualisme i la falta de valors s'anteposen al bé col·lectiu, per la qual cosa es fa més necessari que mai un esforç comú per a articular una resposta col·lectiva davant de la individual.
No és casual tampoc que a la Comunitat Valenciana és on més crisi hi ha, més balafiament, més corrupció, opacitat i arbitrarietat, perquè és on més s'han deixat de costat els valors, on hi ha menys pluralitat informativa, i menys espai públic per a debatre. El boicot a l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania va ser tota una declaració d'intencions per part del Govern valencià. Esta és la realitat i els valencians saben bé quines són les conseqüències d'eixa diferència de valors.
Propose, per tant, que en la campanya electoral que se'ns acosta per a renovar les Corts Valencianes i triar nou president, confrontem valors. No confrontem sigles, ni persones. Confrontem actituds. Cal demanar als electors que voten decència, que voten honestedat, que voten honradesa, que voten interés general, que voten transparència, humilitat. Que voten valors.
Només si les afinitats electorals es perfilen amb els valors com a criteri, i dissuadim les absurdes afinitats a sigles, podrem desposseir al PP de Camps d'eixes majories absolutes que només perseguix per a legitimar els seus atropellaments i quedar exculpat de presumptes delictes.

FABRA ES QUERELLA CONTRA CALLES

El president de la Diputació de Castelló i del PP provincial, Carlos Fabra, imputat per suborn, tràfic d'influències i frau fiscal, i a punt de ser jutjat per eixos fets, s'ha querellat contra el portaveu socialista en l'Ajuntament de Castelló, Juanma Calles, per dir de Fabra que no és digne d'ocupar cap representació institucional. És la segona vegada que Carlos Fabra es querella contra Calles. La primera querella va ser arxivada.

La primera cosa a la que indueix aquesta notícia és a contrastar la qualitat humana d'ambdós protagonistes, amb la qual cosa sorprèn encara més que el líder provincial del PP es senta amb càrrega moral per a tractar que una declaració política del portaveu socialista meresca una sentència condemnatòria per injúries i calúmnies.

Una persona de la qual s'ha narrat amb tot detall com feia circular les borses de diners, que ha estat incapaç de justificar ingressos multimilionaris, de la qual s'ha provat que va deixar de tributar prop de tres-cents milions de les antigues pessetes, i acusat d'intervenir davant els ministres d'Aznar per a tractar d'agilitzar concessions administratives, se sent ara ofès perquè en el marc d'un debat en el ple municipal Juanma Calles demana a l'alcalde que adopte mesures de caire ètic "per a retornar a l'ajuntament l'honradesa i la moralitat erosionades per la indignidad exemplar del regidor Carlos Fabra en l'acompliment de la seua representació institucional". No sorprendria, a la vista de la tàctica que estan adoptant els líders del PP involucrats en causes judicials, convenientment inspirats per Federico Trillo, que Carlos Fabra es querellara contra el jutge de Nules en el cas que aquest emetera una sentència condemnatòria. Podria al·legar parcialitat en l'exercici d'administrar justícia.

RAMBLA ESTÀ CONTENT

El vicepresident primer del Consell, Vicente Rambla, diu estar content perquè per fi Carlos Fabra podrà demostrar la seua innocència davant d'un jutge. Eixa és la reacció del PP, única reacció d'altra banda, davant de la interlocutòria del titular del jutjat d'instrucció número 1 de Nules que transforma les diligències penals obertes contra Fabra en procediment per a assentar el president de la Diputació de Castelló davant d'un jurat popular.
Al marge dels fets i dels delictes que se li imputen a Fabra, en els que no vull detindre'm perquè els hem conegut de sobra al llarg de sis anys d'instrucció, desitge centrar-me en tot allò que es desprén de la reacció de Rambla. En primer lloc, molt convençut ha d'estar el vicepresident del Consell de la innocència de Fabra per a proclamar-la amb eixa contundència des d'una alta posició institucional. O això, o el vicepresident s'està burlant de l'opinió pública en un intent va i absurd de guanyar temps amb la confiança que escampe. Cal observar el grau de risc que assumeix Rambla en proclamar la innocència de Fabra amb totes les evidències que confluïxen en la seua contra. Vull recordar, en este punt, que l'Agència Tributària ja va declarar a Fabra autor d'un delicte de frau fiscal, al marge de les responsabilitats penals que es puguen derivar.
Ningú més en el PP ha eixit ni tan sols a donar ànims al president de la Diputació de Castelló. Només Rambla, amb l'agreujant que ho ha fet en la seua condició de càrrec institucional, i no com a dirigent orgànic del PP.
Rambla abunda, per tant, en el discurs que ací no passa res, que tot són falòrnies, muntatges i contubernis universals contra el PP valencià, i pitjor encara, empara així actituds que debiliten els valors de la democràcia.
Amagar la realitat, enganyar fins estos extrems a l'opinió pública, i emparar corrupcions debilita el sistema polític del que ens hem dotat, i minva la credibilitat dels ciutadans en els seus representants. Rambla ha optat per cometre una imprudència abans d'acceptar els fets i demanar la baixa de Fabra com a militant, encara que només fora de forma cautelar, fins que es dirimisquen els seus pleits.

Rambla està content. Jo no. Estic trista per contemplar fins a quin punt s'ha instaurat a les institucions valencianes la pràctica generalitzada de la corrupció, la política buida de contingut, la lluita per la supervivència política a qualsevol preu, el menyspreu a la ciutadania, la mentida, la falsetat i la hipocresia.

"MANASSES"

El secretari de comunicació del PP, Esteban González Pons, va acusar ahir la vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, de posar les seues "manasses" en el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), imagine que per la falta de coincidència del seu darrer sondeig amb les enquestes que han publicat este cap de setmana diversos periòdics. No pareix apropiat que González Pons desqualifique en eixos termes a la vicepresidenta del Govern. Només basta recordar que segons González Pons, la festa a València acabaria el passat 9 d'octubre a la vesprada, i hui, vuit mesos després, la festa segueix i no pareix que vaja a decaure, més bé es diria que estem en el peculiar after hours polític valencià. Només cabria considerar més manasses que González Pons al mateix Rajoy per la forma en què està gestionant la crisi Camps.
El PP té pressa, i no pot permetre's concedir al PSOE l'oportunitat de recuperar alé electoral a l'estel d'una virtual milloria de la situació econòmica. Vol eleccions ja, i a més les vol sense despeses de precampanya. tot just ara que al PP li han descobert tots els fluxos de diners negres destinats a finançar els seus actes electorals, se li ocorre a Rajoy la proposta de limitar al mínim les despeses electorals i prohibir per llei la precampanya. És un batistot: si jo he de limitar les meues campanyes perquè s'ha descobert el meu finançament il·legal, posem un límit per a tots. Rajoy podia haver proposat la limitació de la despesa electoral quan els diners de les empreses de la trama Gürtel fluïen en abundància en la seua travessia des de les administracions governades pel PP fins a les empreses que finançaven els seus actes electorals, i els seus principals alcaldes es passejaven pels barris amb tota la parafernàlia possible.
El PP demana eleccions a Espanya perquè els seus analistes plantegen un escenari en què les mesures que està adoptant el Govern, encara a costa de la seua popularitat, assenten les bases perquè en els dos anys que resten de legislatura es recomponguen de forma gradual tots els indicadors d'una crisi que, no oblidem, es va accentuar al nostre país per la barra lliure que van propiciar els governs d'Aznar.
I no obstant, la pressa que exigeix el PP en la convocatòria d'eleccions generals, no es manifesta a l'hora d'avançar les eleccions a la Comunitat Valenciana, on sí que pot avançar-les. I no les avança, a pesar de la seua confiança en la victòria, perquè generaria dos conflictes a l'hora de triar candidat. El primer conflicte el generaria Camps amb la seua obstinació a seguir perquè ell no ha fet res. I el segon conflicte apareixeria a l'hora de buscar un candidat alternatiu, perquè tota la línia successòria apareix esguitada pel Gürtel, començant per l'alcaldessa de València, a la que la trama corrupta va pagar actes electorals en la campanya de 2007, com es desprén dels informes policial, i acabant en tots els possibles successors, que apareixen implicats, inclòs mig Consell i mig centenar d'alts càrrecs, amb la qual cosa en l'interés de buscar candidat Rajoy acabaria per haver d'esfullar una margarida composta per personatges de segona fila: Betoret, Gerardo Camps, Blasco, Fabra, etc. I això no li garanteix sostindre els bons auguris.