dijous, 30 de desembre del 2010

LA FRÀGIL IMATGE DE CAMPS

Un exemplar de premsa valenciana d'una capçalera d'estes que es deixen llaurar amb facilitat escrivia recentment un perfil del president de la Generalitat, del que deia açò: la seva gestió durant aquests últims set anys ha estat marcada per la posada en marxa de polítiques econòmiques i fiscals per millorar la competitivitat i les expectatives de creixement de la Comunitat Valenciana. També han estat importants en la seva gestió les persones i per això ha donat prioritat absoluta a les polítiques socials. Però no obstant, afegeix, si alguna cosa ha caracteritzat la seva gestió al capdavant de la Generalitat ha estat la gran voluntat d'arribar a grans acords de tipus econòmic i social amb els agents econòmics, socials i polítics.
En una de les il.lustracions del reportatge apareix Camps al costat del president de l'Associació Valenciana d'Empresaris, Francisco Pons, la mateixa persona que només uns dies després es va despatxar amb unes declaracions en les que demanava a la Generalitat que frene el seu endeutament, que ajuste despeses, controle costos i redueixa el periode de pagament a proveïdors. I en una altra il.lustració, sobre un peu de foto que feia referència als assoliments de Camps, apareix el president inaugurant una obra del Ministeri de Foment, la qual cosa més bé sembla una relliscada de l'autor del reportatge.
Esta desafortunada pinzellada periodística revela que la imatge i la credibilitat del president de la Generalitat són de tal fragilitat que ja no és possible afalagar durant més d'un paràgraf sense quedar en evidència o caure en contradiccions.
L'adulació ocupa unes poques línies, però no obstant això caldrien llibres sencers per explicar que la competitivitat i les expectatives de creixement de la Comunitat no només no han millorat, sinó que s'han situat a la cua per haver-ho apostat tot a la rajola després d'haver abandonat sectors productius tradicionals, instituts tecnològics, i l'agricultura.
El contrast amb la realitat és encara més impactant quan Camps tracta de presumir de les seves polítiques socials i de la seva prioritat sobre les persones. Bastaria amb recordar el desenvolupament de la Llei de Dependència en estes terres, però en tot cas, i per eliminar dubtes, ens podem remetre als índexs de fracàs escolar. La inversió més productiva que pot fer una societat, l'educació, s'ha descuidat.
I finalment, sobre la voluntat d'arribar a grans acords amb els agents econòmics, socials i polítics, n'hi ha prou amb esmentar la nova proposta de reforma de l'Estatut, per no citar el rebuig a les propostes que en matèria econòmica li va traslladar el secretari general del PSPV, i les dirigides a democratitzar i sanejar RTVV. La reforma de l'Estatut només quatre anys després de la seva aprovació és fruit de la negativa del PP a acceptar llavors les propostes socialistes, i malgrat això la reforma va tirar endavant gràcies a la veritable voluntat d'aconseguir grans acords, però del PSPV. La resposta ha estat el veto al PSPV en els organismes en els quals correspon a les Corts nomenar representants, el bloqueig en la renovació de les institucions de la Generalitat, i la falta de voluntat de desenvolupar l'Estatut reformat en 2006 en les seves línies fonamentals.
Camps tanca 2010 més feble que mai. L'estructura sobre la qual assenta la seva imatge i credibilitat és fràgil i va a esfondrar-se a cop de realitats. Quan són els mateixos empresaris els que li diuen a Camps que no està gestionant bé s'ha arribat ja a l'últim toc d'advertiment. Haig de confessar, no obstant això, que la meva certesa que Camps no anava a ser proclamat de nou candidat després de l'esclat de l'escàndol de corrupció, està ara clapejada de dubtes. Haurem arribat, en aquest cas, al límit de la perversió democràtica.

dimarts, 28 de desembre del 2010

CONTRA LA IMPUNITAT

La prescripció de bona part dels delictes que se li imputaven a Carlos Fabra convida a emprendre una campanya contra la impunitat. L'acte de l'Audiència Provincial que decreta el tancament de les investigacions obre dos reflexions amb caràcter immediat. La primera: com és possible que un exèrcit de jutges, fiscals, advocats, perits i tècnics de l'Administració Tributària no haja caigut en el compte que anaven a prescriure els terminis. I la segona, referida a la credibilitat del sistema.
En el primer cas, caldria determinar i exigir responsabilitats. I en el segon cas, ningú perd de vista que qualsevol mortal que deixe de declarar mil euros a Hisenda és perseguit fins a l'extenuació sota el risc que li siga embargada la seua nòmina o el seu compte corrent. No obstant això, si deixes de declarar gairebé quatre milions d'euros, i deixes de pagar a Hisenda 1'7 milions d'euros, amb una miqueta d'habilitat i un bon equip d'advocats pots eixir-te'n. Esta és la impressió que se li queda al comú dels mortals.
En tot cas, l'eufòria que ha pretès transmetre la direcció del PP en boca de González Pons és en primer lloc forçada i exagerada, i en segon lloc representa una burla a una ciutadania que cada vegada té menys motius per creure en això que anomenen garanties.

dimarts, 14 de desembre del 2010

CAOS AUDIOVISUAL


La concessió de llicències de TDT al País Valencià, un procés que va encetar en 2005 González Pons, ha esdevingut un autèntic caos audiovisual.
El PP haguera pogut fer un exercici de responsabilitat, admetre almenys les dificultats amb les que s'està implantant l'oferta de TDT, anunciar mesures per reconduir la situació, i demanar la col.laboració de l'oposició. Per contra, la consellera-portaveu del Consell, Paula Sánchez, ha optat per plantar a la comissió de control en la que havia de retre comptes, i encarregar a una diputada del seu partit la tasca de maquillar la realitat sense cap escrúpol.
En l'actualitat s'estan incomplint quasi totes les condicions d'adjudicació de llicències a causa de la discrecionalitat amb la que el PP adjudicar les llicències.
El senyal de TDT arriba a pràcticament tot el territori, però sense contingut. En moltes zones no es poden veure canals, perquè les empreses que els haurien d'emetre han renunciat al negoci, o no saben portar el negoci, o desconeixen el sector, o no volen invertir.
Per començar, en cap demarcació estan en funcionament els quatre canals de TDT que s'assignaren. A Morella, Elx i Orihuela-Torrevieja no hi ha cap canal emetent; a Vinaròs, Sagunt, Torrent, Ontinyent-Xàtiva, Benidorm, Elda i Castelló només un; a València tres, inclosa la municipal; i a Alacant dos. Només hi ha una televisió municipal en funcionament, la de València, i en altres casos on no els convé que es posen en marxa televisions locals, com el cas de Gandia, estan posant tots els obstacles possibles en una descarada exhibició d'intolerància i prepotència. A Castelló l'Ajuntament ja ha dit que renuncia perquè no té diners.
A més, la gran majoria de les poques emissores que estan emetent no ho estan fent al cent per cent i es limiten a rebotar el senyal de programacions nacionals, sense producció pròpia.
Les bases del concurs obliguen els adjudicataris a emetre en valencià almenys una quarta part de la seua programació, i a destinar almenys una cinquena part de a les produccions audiovisuals autòctones. Gairebé ninguna de les poques televisions que estan emetent compleix les bases d'adjudicació, ni tan sols la televisió municipal de València.
Les empreses concessionàries de la TDT local no tenen recursos per adequar-se a les bases de la concessió. Pot haver influit la crisi de la publicitat en els mitjans de comunicació, no dic que no. En condicions normals es podria ser condescendent. Però la principal causa d'eixa situació és que el PP, per norma general, va adjudicar les llicències a empreses sense experiència al sector audiovisual, sense implantació al País Valencià, i sense interès per implantar-se. Alguna de les principals concessionàries es van constituir pocs dies abans de la convocatòria del concurs, i l'àmbit de procedència de molts dels adjudicataris és tan heterogeni com sorprenent: constructores, immobiliàries, centres esportius, i fins i tot empresaris de la recollida del fem, com hem conegut els darrers dies. Només una cosa tenen en comú: la seua afinitat al Partit Popular. I la conseqüència és que tenim el que tenim. En la seua obstinació per crear un monopoli mediàtic l País Valencià, el PP està privant als valencians de l'oferta televisiva a la que tenen dret, estan sacrificant eixe dret en funció dels seus interessos, estan sotmetent al valencià a una exterminació orquestrada i premeditada, estan abocant a l'atur als professionals valencians, i estan perjudicant al sector audiovisual valencià.
Per ventura es pot pensar l'adjudicatari de la recollida de fem a Orihuela té molt d'interès en oferir una programació de qualitat a les televisions locals d'Alacant o Dénia en les que el van obligar a invertir? O que Jiménez Losantos y la seua Libertad Digital estan disposats a invertir en les preferències dels telespectadors de Torrent, Sagunt, Alzira i Elx, lluny del seu centre d'operacions a Madrid? A quant cotitza una llicència de TDT? Ha controlat el PP les transferències i transaccions? Quin preu va pagar Arturo Torró a José Luis Ulibarri per la llicència de Tele 7 a Gandia?
No en tenien prou amb les emissores de la ràdiotelevisió pública. Necessitaven acaparar com fóra el mapa mediàtic per tal de no deixar ni una fissura a la pluralitat, la independència, la imparcialitat i la professionalitat. És un atac poc dissimulat a tots els principis recollits en la Constitució i l'Estatut relatius a la llibertat d'expressió, el pluralisme i la informació veraç. I eixe és el vertader motiu de tot el desgavell en el que s'està convertint la implantació de la TDT.
El Consell consentint que per norma general s'incomplisquen les condicions del concurs. Però això no és el més greu. El més greu és que està permetent que els valencians no disfruten de l'oferta de TDT que els correspon per tal que les empreses adjudicatàries salven el seu compte de resultats. Si en la resolució del concurs d'adjudicacions haguera primat l'experiència, la professionalitat, la capacitat, la igualtat d'oportunitats, la independència, la imparcialitat, l'equitat i l'interès general, potser ara haurien 42 canals locals i dos autonòmics emetent al cent per cent, amb la programació autòctona corresponent, i amb les hores corresponents de valencià, donant llocs de treball, potenciant la indústria audiovisual autòctona, estimulant la producció en valencià, dinamitzant el mercat publicitari, i en definitiva, donant un servici al que els valencians tenen dret, un dret que el PP se'ls està privant.
Revocar les concessions de llicències que estan incomplint les condicions de concessió i l'inici d'un nou concurs és l'única solució.

divendres, 10 de desembre del 2010

JARABA NO RESPON

El director general de RTVV, José López Jaraba, va comparéixer ahir a la comissió de control de RTVV, on havia d'explicar, entre altres coses, perquè Canal 9 va ocultar la notícia de l'alçament del secret de sumari del cas Gürtel durant la setmana en la que es va produir la notícia, entre el 5 i l'11 d'abril. No va donar cap explicació referida al motiu de la compareixença. No obstant, ara ens podem fer una idea del poc interès de RTVV en informar del cas Gürtel després de conéixer que els integrants de la trama van obtenir les seues principals comissions de Canal 9. Eera d'esperar, doncs, que ni Canal 9 ni cap altre mitjà del grup anaven a informar com cal de la trama Gürtel. Si López Jaraba ho haguera admés, la compareixença haurà tingut sentit, però va optar per posar-se a l'altura d'aquells que van assaltar la caixa de Canal 9 de forma planificada i organitzada i van aconseguir un botí de tres milions d'euros.
Jo no hem preocupa el fet de que notícies banals i intrascendents ocupen llocs preferents als sumaris dels informatius en detriment de l'actualitat política de la que sí es fan ressò la resta de mitjans.
El que em preocupa és que amb l'ocultació d'aquests fets en els informatius dels nostres mitjans públics a l'actual director general en connivència amb aquells que van planificar i perpretar l'assalt a la caixa de Canal 9, per estar silenciant una activitat delictiva que tenia precisament com a víctima a Canal 9. Jaraba podria ser un encobridor.
López Jaraba ha persistit en el muntatge d'un aparell de propaganda del PP a costa de les xifres d'audiència i dels diners de tots els valencians, a costa de la llibertat i la democràcia, però ara a més, ocultant les notícies de l'alçament del secret del sumari del cas Gürtel a l'abril, s'està convertint en encobridor.
No només utilitzen els diners dels valencians per a manipular i enganyar a l'opinió pública a costa de la credibilitat d'un mitjà de comunicació que és de tots els valencians, sinó que eixos diners, en compte de dedicar-se a millorar la qualitat de la programació de RTVV, s'han destinat a reformar xalés de mafiosos a Marbella i Eivissa, o a adquirir productes de luxe.
Ara el deute els ofega i no poden mantindre més temps l'aparell de propaganda a costa dels diners de tots, però ja trobaran la forma de defugir l'estricte compliment de servei públic sobre les quals es va fundar RTVV encara que tinguen que passar per damunt de la dignitat professional dels treballadors, la qualitat de la programació, i els índex d'audiència, que ara mateix estan en mínims històrics, i no sabem si per damunt del caràcter públic de RTVV.
El resultat de la política empresarial ha estat el saqueig de la caixa i un deute inassolible
I el resultat de la política editorial és el següent: Canal 9 va acumular en el primer semestre d'enguany les pitjors dades d'audiència de la seua història. Ni el 6'5% dels telespectadors valencians opten pel seu canal propi en el conjunt de la programació. Però si ens limitem als informatius, l'audiència baixa del 6% més vegades de les desitjades. Les audiències actuals no són millors. L'aparell de propaganda del PP ens esta costant massa als valencians, en termes de diners, de qualitat democràtica, i de prestigi professional. Però encara ens dol més que milions d'euros de RTVV hagen anat a parar a les butxaques de mafiosos.

divendres, 3 de desembre del 2010

ASSALT A RTVV

"Agafa els diners i corre", "Assalt al tren de Pelham", "Assalt al furgó blindat", o simplement "Blindat", recentment estrenada en Canal +. L'últim informe policial sobre el repartiment de comissions en la trama Gürtel a costa de la retransmissió de la visita del Papa a València, s'assembla bastant a la sinopsi de qualsevol de les pel·lícules citades.
Eixe informe ens diu una cosa clara i diàfana: Que RTVV va ser literalment assaltada de forma preparada, planificada, organitzada i deliberada, i el que és més greu, amb la connivència del Consell i de la cúpula del PP Valencià.
Ens trobem amb tots els ingredients d'una actuació delictiva planificada: tenim els capos que donen el vist-i-plau, tenim els cervells, l'empresari que es presta al joc, y el càrrec públic corrupte que rep la seua part, mig milió d'euros, i pega a fugir. Es pot afirmar que no estem ja davant de polítics i empresaris que han caigut en la temptació de la corrupció, sinó davant de delinqüents comuns.
No cal que el PP ens diga ja perquè va dimitir Pedro García fa un any de director general de RTVV. Ara ja ho sabem, però sí ens haurien de dir almenys on està per poder demanar-li responsabilitats.
Mentre RTVV està en situació de fallida i els treballadors temen anar al carrer, tres milions d'euros dels pressupostos públics de la Generalitat han servit per a que presumptes delinqüents reformen els seus xalés de Marbella i Eivissa, es compren cotxes d'alta gama o articles de luxe per a continuar subornant polítics.
El primer que haurien de fer és tornar els diners. Francisco Correa es va embutxacar 1'4 milions, Pablo Crespo 630.000 euros, El Bigotes y Pedro García 500.000 euros cadascú, Teconsa 200.000 euros, i una persona sense identificar 300.000 euros. El PP ha de dir hui mateix qui és la persona sense identificar.
És inel.ludible la destitució immediata de tot l'equip directiu de RTVV i l'aplicació urgent d'un paquet de mesures per sanejar l'ens, recuperar l'audiència i la programció de qualitat, restituir la vocació de servei públic i tranquilitzar als treballadors.
Així mateix, cal que deixen el seu càrrec totes les persones que apareixen implicades en este assalt a RTVV: Juan Cotino, Vicente Rambla, Ricardo Costa, etc, etc, etc. Cal a més, que la fundació de la visita del Papa retra comptes de forma urgent i inajornable.


dimecres, 1 de desembre del 2010

FINS ON ESTAN DISPOSATS A ARRIBAR?

RTVV ha recorregut a tot tipus d'excuses ridícules i puerils per justificar el muntatge descobert per simular un fet noticiable negatiu per al PSPV a la pròpia seu socialista.
Una ciutadana sahrauí acudeix a la seu del PSPV suposadament per sol·licitar la baixa de militància, i casualment acudeix acompanyada de les càmeres d'una productora que habitualment treballa per Canal Nou, i d'una redactora de Ràdio Nou. Ningú més.
Descobert el muntatge, càmeres i redactora fugen de la seu quan apareix el personal de premsa, i RTVV s'apressa a emetre comunicats en els quals tracta de justificar allò injustificable.
Diu en primer lloc que la redactora de Ràdio Nou anava en el vehicle de la productora perquè plovia. No obstant això, sembla que només plovia sobre el cap de la redactora de Ràdio Nou.
Diu RTVV que van acudir prèvia convocatòria de premsa. Mentida. La convocatòria era per a una protesta de saharahuis davant la Delegació del Govern, la resta és una faula.
I diu RTVV que fa un any que no contracta amb la productora en qüestió, en un intent de demarcar-se del muntatge. És una dada que seria necessari contrastar, però en tot cas difícil de creure quan la productora Atlas té des dels seus orígens a RTVV com a principal client.
Tot un enfilall de mentides acompanyada de més enfilalls de mentides i excuses barates que no fan sinó desvetllar fins a quins extrems està disposat arribar RTVV en el seu afany de servir als interessos del PP. Ja no es conformen únicament amb esbiaixar la realitat, manipular-la, o ocultar-la en funció dels seus interessos, sinó que ara comprovem que a més construeixen la seva pròpia realitat, i provoquen les notícies. Este és un fet greu, gravíssim, que atempta contra els propis fonaments d'una societat democràtica.
El PP ha convertit RTVV en una màquina de propaganda al seu servei, una màquina per cert caríssima que ha posat a l'ens a la vora del fallida i sense eixida. És a dir, el PP s'ha creat la seva pròpia màquina de propaganda a costa dels pressupostos públics.
Però això s'ha acabat. Els he d'anunciar que ha arribat el punt i final d'estes pràctiques a la radiotelevisió pública valenciana i que anem a recórrer a tots els mitjans per destarrar la manipulació, l'ocultació de notícies i la construcció de realitats paral.leles, això sí, des d'una actitud constructiva. Si el PP vol podem col.laborar en posar a disposició dels ciutadans valencians una RTVV plural, digna i de qualitat, amb un pla de sanejament que la faça viable, però primer l'actual equip directiu ha d'assolir les seues responsabilitats per haver portat a la roïna l'ens públic només per a enriquir a amics i crear un aparell de propaganda sectari al servei del PP.
El Síndic de Greuges ja va donar un cop d'atenció a RTVV, i si cal apel.larem al dret fonamental de rebre informació veraç i a les lleis per acudir a les instàncies que calguen per tal de defendre la pluralitat. No deixarem de fiscalitzar ni un sol segon d'espai informatiu a cap canal de TVV i de Ràdio Nou.